Maó es postula com l’alumne aplicat

PalmaMaó és un dels municipis que presenten més nuclis sense xarxa de sanejament de les Balears, un total de vuit, però la batlessa, Conxa Juanola, confia que tots els projectes ja estiguin redactats. N’hi ha dos, explica, que estan enllestits. Llucmaçanes té les obres pendents de licitació, mentre que a Binidalí li falta la connexió amb la depuradora. La resta estan en fase de redacció més o manco avançada. En el cas de sa Mesquida i es Murtar, dos nuclis costaners, es va intentar aconseguir fons de l’impost de turisme sostenible, però es va rebutjar.

Tota aquesta allau de projectes ha condicionat la feina dels tècnics i un d’ells, el de Cala Llonga, ha estat externalitzat.

Un cop els deures estan gairebé fets, Juanola reclama a la Conselleria de Medi Ambient que no es demori amb la tramitació una vegada les carpetes passin a les seves mans. “Esperam que la tramitació vagi aviat, perquè nosaltres vàrem defensar la moratòria condicionada amb uns terminis d’execució, ja que és un tema vital i clau perquè provoca uns problemes de contaminació importants”. Un dels orígens de la contaminació per nitrats que pateix l’illa, explica, són, precisament, aquestes zones que no disposen de clavegueram. El problema no només afecta el municipi, sinó tota l’illa, i explica per què els consistoris menorquins s’han pres més seriosament la moratòria.

Maó, recorda la batlessa, sobrepassa de llarg els límits que estableix la normativa europea, molt restrictiva. “Ja vàrem avisar que l’aigua per a consum directe no era adequada per aquest tema, ja que els nitrats han embrutat, sobretot, els nostres aqüífers”, lamenta. “Per nosaltres és molt important executar el projecte i per això farem feina”, afegeix.

Orografia complicada

Un dels principals obstacles que s’han trobat els tècnics a l’hora de redactar els projectes ha estat adaptar les necessitats de construcció a la complicada orografia. Això ha estat especialment manifest a Cala Llonga i a Sant Antoni. A Cala Llonga, conta la batlessa, el Consistori s’està plantejant la possibilitat d’instal·lar-hi un sistema mixt. D’una banda, un tram funcionaria amb el sistema tradicional (amb canonades que bombegen cap a la depuradora) i, de l’altra, funcionaria amb sistemes de depuració descentralitzats. Amb tot, hi ha un altre inconvenient que s’ha fet palès, especialment als nuclis més propers a la mar: l’alt cost de la infraestructura.

Només al nucli de Llucmaçanes, el projecte ha costat 830.000 euros, una inversió que es va repartir amb el Govern, gràcies a un acord al qual es va arribar el desembre de 2015, abans, per tant, que s’aprovàs la moratòria. Abaqua hi va aportar 500.000 euros, mentre que la resta, 330.000 euros, foren a càrrec de l’Ajuntament. Les obres incloïen l’asfaltatge del camí de Baix, reivindicació veïnal.