Manu Sanfélix: “24 hores a Formentera foren prou per decidir que volia passar-hi tota la vida”

EivissaEl biòleg i fotògraf Manu Sanfélix nasqué a Madrid el 1964 i passà bona part de la infància i joventut al País Basc. Els estudis de biologia marina el portaren a València, on es doctorà amb el mandat del Dr. Manuel García Carrascosa. Ell fou qui li proposà visitar Formentera per conèixer-ne els fons marins, i en una visita de 24 hores li canvià la vida. Ara treballa per la revista National Geographic i és un dels majors defensors que tenen les prades de posidònia que envolten les Pitiüses.

Com descobríreu Formentera?

Quan feia el doctorat a València, el Dr. Manuel Garcia Carrascosa em va dir que pel meu perfil havia de visitar els fons marins de Formentera. M’agradava la foto i el busseig, i un dia em serví per saber que hi volia passar la vida. Ell n’és el culpable.

I si no haguéssiu vingut a Formentera, la vostra vida seria diferent?

No sé com hauria anat, però sé que continuaria tocant els nassos on fos. Som un enamorat de la natura i el que faig ho faig per convicció. Hi ha qui m’ha criticat dient que defens uns interessos econòmics, però la majoria de la societat pitiüsa entén el sentit de la meva lluita.

Com van ser els inicis?

Un any després d’aquella visita, i ja doctorat, vaig decidir establir-me a Formentera. Vaig obrir una escola de busseig que em permetia guanyar-me la vida i dedicar-me a la fotografia submarina.

Encara us dedicau a l’escola?

No, ara estic centrat en la fotografia. Ho faig gràcies a un programa de la revista National Geographic que es diu Pristine Seas, que s’encarrega de cercar racons marins on l’home no ha deixat petjada. Em localitzà un gironí, Enric Sala, que feia 20 anys que estava als Estats Units. No ens coneixíem, però internet ho fa tot fàcil.

Existeixen aquests racons?

I tant! Però el més gratificant no és descobrir aquests indrets, sinó que el 80% de les zones marítimes protegides arreu del món han estat posades en valor gràcies al nostre programa. Pensa que al món hi ha protegits un 3.800.000 km2 de superfície marina. Doncs 3.100.000 km2 depenen de la nostra acció.

Això ho feis a Formentera?

No, ara ja no. Ara viatj per tot el món. Pràcticament la meitat de l’any la pas fora de la meva illa, però això no vol dir que no continuï treballant en projectes de caire més local. Aquí hi ha molta feina a fer.

Per exemple?

El proper dia 11 presentarem un projecte de cria de cavallets de mar que és molt important per a la posidònia. És un projecte d’inversió 100% privada i que repercutirà en beneficis 100% públics. També treballam en la primera cartografia que es presentarà enguany sobre prades de posidònia d’arreu de les Pitiüses.

Tot centrat en la protecció de la posidònia...

Sí, és que tenim un tresor del qual no som conscients. Us imaginau l’àncora d’un vaixell sobre les praderies de coral? Ningú ho toleraria. Doncs les prades de posidònia són un bé igual d’important.