L’orgasme pornogràfic com a font de frustració

PalmaUn dels mites que envolten la sexualitat (i no només la femenina) és el de l’orgasme. Que les dues persones hagin d’arribar alhora a l’orgasme, que les dones són més lentes i necessiten més temps o que són ells els qui han de dur el pes i la iniciativa de la relació sexual són alguns dels elements que el conformen i que la sexòloga Leticia Calle critica.

“L’orgasme no té per què fer-te cridar, ni s’han d’unir el cel i la terra, ni ha d’arribar a través de la penetració perquè, de fet, la vagina és insensible en la seva major part”, explica. Per Calle, és important tenir en compte que homes i dones tenim “necessitats i processos distints”, però, al cap i a la fi, el que se cerca és el mateix: plaer.

La clau es troba, com amb la majoria de les qüestions, en l’educació, ja que ara “tenim molta informació i el problema és que no sabem on ubicar-la”. Hi ha dones que mai han tingut un orgasme i no tenen la informació per cercar-lo autònomament o la confiança en la seva parella per parlar-ho i treballar l’estimulació. En qualsevol cas, quin és el motiu pel qual les dones esperen determinades reaccions, sensacions i estímuls al seu cos? Per què es produeix una frustració quan el que s’espera i el que se sent no coincideix?

Meritxell Esquirol té clar qui n’és una de les principals responsables: la pornografia. Per aquesta doctora en feminismes i comunicació, la pornografia, que neix d’una mirada masculina, s’introdueix en la nostra imatgeria col·lectiva fins a fer-nos pensar en el ‘clàssic’ orgasme de sospir, al qual s’arriba per via vaginal amb el cap inclinat cap a dalt, els ulls tancats i gemecs.

La indústria cultural, a través del cinema o la música, alimenta un model de sexualitat “basat en estereotips que sorgeixen d’una cultura masculinitzada”, assegura. “Però què és l’orgasme femení? Ningú no ho sap. Hi ha només un model de sexualitat femenina, que consisteix a apuntar-te al rol masculí. La resta queda fora”.

Aquesta situació genera frustracions, alimentades, afirma Calle, per mites com el de l’amor romàntic, en veure que les expectatives coincideixen amb la realitat. Una altra de les conseqüències, que afecta principalment les dones de mitjana o avançada edat, és la anorgàsmia, és a dir, l’absència d’orgasmes.

Jimena Jiménez és metgessa especialista en dones i assegura que moltes dones que ara ronden els 60 anys expliquen que no els agrada el sexe. “L’única manera de combatre-ho és xerrar sobre el tema”, afirma.

“L’orgasme és boníssim per a la salut perquè enforteix el sòl pèlvic a partir de les contraccions dels teixits”, explica la metgessa. Per això considera positiu que les dones siguin autònomes i cerquin fórmules per obtenir plaer, “tot i que sempre han estat un tabú”. En qualsevol cas, considera que és positiu mantenir el respecte cap a les dones i no “voler forçar-les a gaudir si durant la seva vida han deixat que aquella part d’elles s’adormi”. La solució és “no jutjar-les ni forçar-les a viure una part de la seva vida que no han viscut i que, potser, ja ha passat”, però se’ls han de donar totes les eines per tal que puguin prendre la decisió de fer-ho o no.