G-8, FILTRACIONS POLÈMIQUES
Dossier 18/06/2013

L'ombra de l'espionatge cau ara sobre les cimeres internacionals

El govern britànic va intervenir trucades i correus dels assistents al G-20 el 2009, segons 'The Guardian'

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
LA MARE DELS OUS El Government Communications Headquarters (GCHQ), un dels tres serveis d'intel·ligència britànics, l'equivalent a l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels EUA.

Barcelona."La veritat no es pot parar", deia ahir el jove informàtic Edward Snowden. L'extreballador de la CIA que ha posat contra les cordes els serveis d'intel·ligència nord-americans i britànics contraprogramava la primera compareixença dels líders del G-8 a Irlanda del Nord amb un xat al The Guardian . No en va, estava de nou en el punt de mira per un nou fascicle de filtracions. El diari londinenc publicava en l'edició d'ahir que el govern del Regne Unit va ordenar intervenir tant les trucades com els correus dels assistents a les cimeres del G-20 de l'abril i setembre del 2009 a Londres.

D'un escàndol de dimensions privades, doncs, s'ha passat a un escàndol diplomàtic en tractar-se d'una de les poques vegades que es proven els rumors d'espionatge en conferències internacionals. Rússia, Sud-àfrica i Turquia són els tres governs afectats directament segons unes filtracions que van provocar ahir el silenci absolut dels dignataris concentrats a Irlanda del Nord. El primer ministre britànic, David Cameron, no va dir res sobre el tema, tot i les especulacions de si estava fent una cosa similar al G-8. Qui va encarregar l'espionatge del 2009 va ser el seu predecessor, el laborista Gordon Brown.

Què hi diuen els afectats?

Rússia, Sud-àfrica i Turquia exigeixen explicacions

"El 2009 va ser l'any en què es va anunciar un reset en les relacions entre Rússia i els EUA. Però al mateix temps, els serveis secrets nord-americans estaven escoltant les trucades del llavors president Dmitri Medvédev", responia ahir Igor Morozov, un senador rus, a les filtracions que l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels EUA hauria espiat Medvédev el 2009 just després de reunir-se per primera vegada amb Barack Obama. La portaveu de l'ara primer ministre no va voler comentar res sobre el tema, però sí diversos alts càrrecs de Moscou, que van qualificar la decisió de Washington com un retorn als moments més foscos de la Guerra Freda.

Més directa va ser Turquia, espiada el setembre del 2009. En un comunicat, el ministeri d'Exteriors turc va qualificar d'"escandalosa" i "inacceptable" la informació si es confirma. Per això va exigir un comunicat oficial "satisfactori" per part del govern britànic. Observant que Londres continuava en silenci, va decidir cridar l'ambaixador a Ankara a consultes. "Condemnem l'abús de privacitat", va dir al seu torn el ministeri d'Exteriors de Sud-àfrica, espiat des del 2005.

Què perseguia Londres?

Brown volia un últim moment de glòria abans d'un fracàs electoral

El govern del llavors primer ministre britànic, Gordon Brown, perseguia tenir informació en temps real per negociar amb avantatge durant el G-20. Però aquesta anticipació no seria només per un pur benefici del Regne Unit. El Partit Laborista passava pel pitjor moment de popularitat amb les eleccions a pocs mesos vista i Brown volia convertir la cimera en un últim moment per brillar abans d'un previst declivi electoral. Tot i això, la seva gestió de la crisi financera serà recordada al Regne Unit com una de les més desastroses.

Com s'espiava els delegats?

L'agència va muntar cibercafès al G-20 per craquejar contrasenyes

Un equip de 45 analistes capaços de llegir els correus de la gent abans o al mateix temps que es fan i uns cibercafès estratègics dins del G-20 pensats per craquejar les contrasenyes tant de BlackBerries com d'ordinadors van ser els ingredients dels serveis d'intel·ligència per accedir a les informacions dels delegats a la cimera. Un equip supervisava els contactes telefònics en temps real a través d'una pantalla de 15 metres quadrats i immediatament transmetia la informació privilegiada els emissaris britànics.

Què diu la llei britànica?

És legal des del 1994 espiar diplomàtics estrangers

Els serveis d'intel·ligència britànics tenen, des del 1994, una llei que els empara a espiar diplomàtics estrangers. Totes les activitats realitzades durant les trobades del G-20 el 2009 estan protegides per aquesta normativa, que, a part de vetllar pels interessos en matèria de seguretat nacional, també té com a objectiu protegir els interessos econòmics del Regne Unit, una clàusula que ja va crear tot tipus de recels per part d'altres països europeus en el moment de promulgar-se perquè pot permetre a les companyies britàniques tenir avantatges competitius sobre els seus rivals. L'encarregat de l'espionatge ha estat el Government Communications Headquarters (GCHQ), un dels tres serveis d'intel·ligència britànics i l'equivalent a la NSA als EUA.

És comú en més cimeres?

Londres també va voler espiar una trobada de la Commonwealth

Segons The Guardian , les filtracions no han mostrat més que la punta de l'iceberg. Els documents també mostren com Londres va voler espiar durant una cimera de la Commonwealth el mateix 2009 a Trinitat i Tobago. No s'estipula, però, si els plans van tirar endavant.

stats