L’esquerra europea ja es frega les mans
BarcelonaLa incontestable victòria de Syriza a Grècia ha generat un estat d’eufòria en les seus dels partits de l’esquerra europea. Després de creuar dits durant setmanes perquè els pronòstics favorables als d’Alexis Tsipras es veiessin confirmats a les urnes, els portaveus de les formacions d’esquerres que se sentien identificades amb la força guanyadora van afanyar-se a celebrar l’escrutini d’ahir al vespre a Grècia.
Katja Kipping, màxima dirigent de la formació alemanya Die Linke, va aplaudir els resultats de les eleccions gregues, que segons va aventurar-se a afirmar poden representar “el començament d’una primavera europea ”, que hauria de portar el canvi arreu del continent i posar fi a les polítiques d’austeritat. L’eurodiputada dels Verds alemanys Ska Keller, que l’any passat va optar a la presidència de la Comissió Europea, va ser de les primeres a felicitar el cap de files de Syriza en un tuit: “Enhorabona, Alexis Tsipras! I bona sort, la necessitaràs. Tant de bo això serveixi d’impuls cap a una Grècia i una Unió Europea més socials i ecològiques”.
Des de França, Jean-Luc Mélenchon, fundador del Partit d’Esquerra, tampoc dissimulava el seu entusiasme i qualificava el tomb polític a Grècia de “moment històric” per a Europa. “Pot ser que tinguem l’oportunitat de refundar Europa, que havia esdevingut l’Europa federal dels liberals”, va plantejar Mélenchon. Més optimista i tot estava el número u del Partit Comunista Francès, Pierre Laurent, segons el qual el triomf de Syriza permet somiar amb “una victòria equivalent” de les esquerres “antiausteritat” a França.
Alberto Garzón ho viu a Atenes
Per a les formacions d’esquerres a Catalunya i a tot l’estat espanyol, la jornada electoral d’ahir a Grècia es va viure com un primer test abans de posar-se a prova en el seguit de comicis d’aquest any. Un dels que més es deixava endur ahir per l’onada guanyadora de Syriza era l’aspirant d’Esquerra Unida a la Moncloa, Alberto Garzón. Des de la seu electoral de la formació d’Alexis Tsipras, Garzón va anar explicant a través de Twitter l’ambient que s’hi vivia. “El poble grec ha decidit sortir del camí de les retallades i del neoliberalisme que el portava cap al suïcidi”, va raonar. Segons Alberto Garzón, la de Syriza també és “una victòria per a l’esquerra europea”.
D’altra banda, el secretari de relacions internacionals de Podem, Pablo Bustinduy, també es mostrava esperançat de traslladar l’èxit de Syriza arreu d’Europa: “Després d’anys en què Nova Democràcia i el Pasok han segrestat la política, Grècia pot ser el primer país del canvi”. “Grècia ha dit que sí que es pot”, va reblar. Envalentit pel resultat grec, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va voler deixar clar que pensa fer front a les pressions exteriors que preveu rebre en els pròxims mesos, semblants a les que ha gestionat Tsipras: “Espanya no és Grècia, és la quarta economia de la Unió Europea, i als espanyols no hi ha cap govern estranger que ens pugui amenaçar”.
Herrera aposta per la confluència
Un dels més interessats aquestes últimes setmanes a traçar paral·lelismes entre Syriza i la seva formació ha sigut el coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera. Ahir al vespre, fins i tot, va convocar els mitjans de comunicació per emetre una primera reacció a les eleccions gregues i treure’n una lliçó per a les esquerres de Catalunya. Herrera va fer una crida a “prendre nota” de l’èxit de Syriza i facilitar una “confluència” de les esquerres en terres catalanes amb vista a les eleccions del 27 de setembre. Herrera vol evitar que el debat sobre la independència monopolitzi la campanya a Catalunya i eclipsi l’eix esquerra-dreta.
