DE LES ILLES BALEARS AL MÓN

TEd’A arquitectes, la porta oberta i els pilars sempre al seu lloc

Per primera vegada en la història dels FAD, els guardons d’arquitectura més antics d’Europa, en aquesta edició de 2018 un mateix gabinet va guanyar dues de les sis categories. El taller de Palma TEd’A arquitectes, encapçalat per Jaume Mayol (Montuïri, 1976) i Irene Pérez (Barcelona, 1976), era reconegut el passat mes de juny amb el premi FAD internacional per l’obra d’una escola a la localitat suïssa d’Orsonnens, i també amb el premi d’interiorisme pels nous usos que ha sabut donar a la ceràmica a una casa de Can Picafort.

Jaume Mayol i Irene Pérez estan entre els nostres arquitectes més internacionals. Allunyats a consciència de l’arquitectura espectacle, investigadors insaciables de les possibilitats dels materials autòctons, així com de la transformació de les tipologies pròpies de cada territori perquè potencïin la seva essència, els de TEd’A tenen una història d’èxit des de gairebé els primers projectes que varen emprendre. Premiats en nombroses ocasions per cases com Can Jordi i n’Àfrica de Montuïri (Lleó d’Or de la Biennal de Venècia d’Arquitectura, Premi d’Arquitectura de Mallorca), per la casa pati de Sa Pobla Can Lluís i n’Eulàlia, les seves obres es publiquen arreu, i ells són solicitats per impartir conferències i classes magistrals a forums especialitzats i a universitats de Nova York, Dublin , Londres, Barcelona, Portugal o Suïssa, entre d’altres.

“Segons on estàs, ets”

Els integrants de TEd’A tenen la porta oberta al món, però conserven els pilars ancorats al lloc on són. No debades, un dels principis que els guia és “segons on estàs, ets”. D’aquí que en el més recent dels premis internacionals, l’aconseguit per l’escola d’Orsonnens, el jurat destaqués la seva “mirada contemporània sobre el sistema constructiu tradicional suís”. El mateix que s’ha destacat en tots els reconeixements que s’ha fet a aquesta parella d’arquitectes: la seva permanent defensa de les identitats locals.

“A l’estudi, intentam és entendre que la tradició no és una entelèquia fossilitzada en el passat que hem de copiar de manera epidèrmica i folklòrica, sinó que la paraula tradició -que ve del llatí tradere, significa traginar, transportar els coneixements del passat al present- és un concepte que es va fent al llarg dels segles; per tant, encara és viva”, declarà recentment Mayol a l’ARA Balears. Així, s’han guanyat un lloc a l’arquitectura actual i ho han fet amb els accents posats en la senzillesa, el sentit comú, el rigor i en aquesta capacitat per transformar la tradició que els transporta a la contemporaneïtat.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF