Publicitat
Publicitat

PARÍS, CANVI DE GOVERN

Hollande juga la carta Valls per redreçar França

El president socialista canvia el govern i referma un viratge a la dreta després de la patacada a les eleccions municipals

Vint-i-quatre hores després del desastrós resultat del Partit Socialista (PS) a les eleccions municipals, el president François Hollande va reaccionar ahir situant el ministre de l’Interior, Manuel Valls, al capdavant del govern francès. El ja ex primer ministre, Jean-Marc Ayrault, va anunciar la dimissió de tot l’executiu a la tarda, confirmant els rumors que fa setmanes anunciaven una neteja de cara a Matignon.

Hollande va anunciar en un missatge televisat gravat al Palau de l’Elisi que Valls serà l’encarregat de liderar un “govern de combat” que marca “l’inici d’una nova etapa”. “Heu expressat el vostre descontentament, he entès el vostre missatge, fan falta més reformes”, va dir el president més impopular de la V República francesa, que va veure com diumenge les urnes el castigaven amb severitat.

Hollande va encarregar tres missions al nou executiu: millorar l’economia i crear llocs de treball, garantir la justícia social i convèncer a Brussel·les que “França va cap al bon camí”. La primera promesa d’aquesta nova era és una reducció d’impostos d’aquí el 2017, però el president va afegir ràpidament que caldrà lluitar per tornar a l’equilibri pressupostari, un objectiu difícil d’assolir sense noves retallades.

L’arribada de Valls al capdavant del govern francès subratlla el gir a la dreta que el president ha dibuixat els últims mesos i que ara confirma amb l’elecció d’un dels membres més liberals del Partit Socialista per intentar recuperar la confiança dels ciutadans. Efectivament, segons les enquestes, Valls és per a set de cada deu francesos el membre més popular de l’executiu. Però la majoria socialista que va sortir de les urnes fa dos anys no pensa el mateix. I aquí hi ha la controvèrsia de l’elecció.

Els ecologistes, l’ala esquerra del PS i també alguns socialistes moderats tenen reserves sobre Manuel Valls. El diari Le Monde alertava ahir que la seva nominació crearà més problemes que solucions i, a falta que avui o demà s’anunciïn els nous ministres, caldrà veure quin suport rep aquest polític d’origen barceloní, fill d’un republicà català.

Una elecció polèmica

Algunes reaccions ja mostraven ahir que la seva arribada a Matignon amenaça d’aprofundir les esquerdes d’un partit en hores baixes. Diputats de l’ala esquerra alertaven que es tracta d’una “elecció sorprenent” que “s’allunya del desitjable”. I des de l’ultradretà Front Nacional arribava una abraçada mortífera. Robert Ménard, nou alcalde de Besiers que té el suport de l’extrema dreta, va dir en un tuit que “l’arribada de Valls a Matignon és una bona notícia i la sortida de Cécile Duflot [ministra ecologista d’habitatge] també”.

Com a ministre de l’Interior, la política de Valls vers els gitanos ha estat molt criticada per les files socialistes, sobretot des que el setembre passat va associar romanesos i búlgars amb la delinqüència i la mendicitat, mentre defensava el desmantellament dels camps il·legals on viu gran part d’aquest col·lectiu a França.

Una recepta complicada

Amb tots aquests elements sobre la taula, molts es pregunten si és l’opció més adequada ara que el PS francès intenta saber què en queda de l’adjectiu que defineix el partit. Després del desastre majúscul dels socialistes a les municipals, en què van veure com la conservadora Unió per un Moviment Popular (UMP) aconseguia els ajuntaments de 150 pobles i ciutats controlats fins ara per l’esquerra i amb metròpolis tan importants com Tolosa, Reims i Amiens, no queda clar quin marge de maniobra té ara el president Hollande per acabar de consolidar el gir cap a la dreta.

La primera cita al calendari del nou executiu és el pilar d’aquest viratge conservador. I no es presenta fàcil. A l’abril el Parlament ha d’aprovar el pacte de responsabilitat amb les empreses que el president va anunciar al gener. Aquesta recepta econòmica, pilar del quinquenni de François Hollande, consisteix a reduir-los les cotitzacions socials a canvi de crear feina. En total, 30.000 milions d’euros menys en costos laborals i una retallada de 50.000 milions en despesa pública fins al 2017. El pacte ha estat molt criticat en el si de la majoria socialista i caldrà veure quants suports pot arrencar el flamant executiu.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF