¿Està en declivi l’energia atòmica al món?

BarcelonaEl pitjor accident nuclear de la història després de Txernòbil va tenir lloc en un dels països tecnològicament més avançats. La crisi de confiança que va generar la catàstrofe a tot el món semblava que dictava la sentència de mort de l’energia nuclear. L’apagada atòmica al Japó, la previsió d’Alemanya de fer el mateix i el declivi registrat als països de l’OCDE -tot i que va ser lleu (vegeu el quadre)- semblava que ho confirmaven. Però la fi dels combustibles fòssils decretada a París el desembre passat ha reobert el debat sobre una energia que, sobretot en les economies emergents, es veu encara com a possible alternativa. “No ens en sortirem del problema el canvi climàtic si no fem un ús raonable, almenys a curt i mitjà termini, de l’energia nuclear”, afirma Francesc Reventós, investigador de l’Institut de Tècniques Energètiques de la UPC.

Les previsions de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) també ho apunten. En un informe del 2015, aquest organisme preveu que per mantenir l’augment de la temperatura de la terra per sota dels 2 ºC, com es va acordar a París, caldrà duplicar la capacitat nuclear global per al 2050. Tot i així, la major part d’aquest increment vindrà de la Xina, que ja ha començat a reduir mínimament el consum de carbó. Un dels compromisos adquirits per Pequín a París és arribar al “20% d’energies netes” el 2030, en les quals inclouen tant les renovables com la nuclear. En canvi, la mateixa AIE preveu que als països de l’OCDE “l’energia nuclear es reduirà o es mantindrà estable, amb l’excepció de la República de Corea, Polònia, Turquia i el Regne Unit”.

Canvis des de Fukushima

En un intent de combatre el rebuig social que la catàstrofe japonesa va generar arreu del món contra les nuclears, l’Agència de l’Energia Nuclear (NEA, en anglès) de l’OCDE va presentar la setmana passada el seu informe Seguretat nuclear cinc anys després de l’accident de Fukushima Daiichi. “La gran lliçó de Fukushima és que no podem predir cada esdeveniment natural, però, tal com destaca aquest informe, gràcies a les lliçons apreses d’aquell accident, les plantes nuclears s’han fet molt més resistents i estan més ben preparades per als fets inesperats del que ho estaven fa cinc anys”, va assegurar durant la presentació el director general de la NEA, William D. Magwood.

Reventós hi està d’acord i explica que, arran de Fukushima, totes les centrals nuclears del món van impulsar processos de revisió “per analitzar millor les seves vulnerabilitats externes” amb proves de resistència i reavaluacions que en alguns casos van durar mesos. Entre les lliçons de Fukushima, l’investigador destaca el disseny de sistemes flexibles i portàtils de refrigeració (fonts d’injecció d’aigua a l’abast) i la importància de tenir sistemes alternatius de corrent elèctric, una previsió que ja existia en les centrals construïdes des de l’any 2000, però que en molts casos s’estan millorant per incrementar el temps d’autonomia energètica de la central. “La reacció de la indústria nuclear ha sigut totalment raonable i sensata després de Fukushima, cosa que no va passar amb Txernòbil”, diu.

La indústria es rearma per evitar el seu declivi. I algunes de les dades li tornen a ser favorables: si bé els anys immediatament posteriors a Fukushima la construcció de noves centrals nuclears va caure en picat, segons l’AIE, el 2014 la tendència es va revertir. Aquell any es van començar a construir 72 reactors, la xifra més alta dels últims 25 anys.