Cop jihadista a la jove democràcia tunisiana
Un matrimoni català, entre la vintena de morts en l’assalt a un museu ple de turistes
BarcelonaEren quarts de dotze del migdia i la principal atracció turística de Tunísia era un formiguer. El Museu Nacional del Bardo, que acull una de les col·leccions de mosaics romans més important del món, era un anar i venir d’autocars carregats de creueristes. El malson va començar quan un grup d’homes armats amb Kalàixnikovs van irrompre al recinte. El balanç: almenys 17 turistes estrangers i 2 policies morts, i 42 de ferits, alguns de molt greus. Dos dels assaltants també van morir pels trets de les forces de seguretat després de fer-se forts durant unes hores a l’interior del museu amb centenars d’ostatges.
El cop jihadista pretenia ser un doble torpede a la línia de flotació del sector turístic -que sosté la fràgil economia tunisiana- i de la jove democràcia del Magrib -l’única que ha culminat amb èxit la transició que va arrencar amb la Primavera Àrab-, just en un moment en què el país comença a aixecar el vol. “Estem en guerra contra el terrorisme. Aquestes minories salvatges no ens fan cap por. Els combatrem sense pietat fins a l’últim respir”, va proclamar el president tunisià, Béji Caïd Essebsi, a la televisió.
El ministeri d’Afers Estrangers espanyol va confirmar ahir a la nit que entre els turistes morts hi havia un matrimoni català: Antoni Cirera Pérez, de 75 anys, i Dolores Sánchez Rami, de 73. Es tracta d’una parella de jubilats que residien al barri del Camp de l’Arpa de Barcelona i que havien desembarcat a Tunis en un dels dos grans creuers turístics -només un dels creuers ja portava 3.000 persones- que ahir feien escala en un recorregut per diferents ciutats mediterrànies. Per això entre les víctimes n’hi havia de nacionalitats ben diferents: francesos, italians, polonesos, sud-africans, colombians i brasilers, entre altres.
El museu és un dels punts de màxima vigilància de Tunis, no només com a gran centre turístic del país sinó també pel fet que la instal·lació forma part del recinte del Parlament. Però els assaltants van aconseguir penetrar a dins del complex i van iniciar el seu recorregut macabre disparant indiscriminadament contra els autocars que esperaven davant de l’edifici. Ja a dins del museu, el pànic es va apoderar dels turistes, que van sentir els trets a l’exterior i van mirar de fugir o es van intentar amagar a les sales d’exposició.
Els turistes, “aterrits”
“Estem aterrits”, va relatar en veu baixa per telèfon una turista francesa des de dins del museu on els assaltants s’havien fet forts amb un nombre indeterminat d’ostatges quan va ser contactada per una cadena de televisió. “És terrible, no sabem si de cop s’obrirà la porta i ens mataran a tots”, va confessar des de l’amagatall on era, amb una quarantena més de visitants.
L’assalt també va sorprendre l’alcalde de Vallmoll (Alt Camp), Josep Lluís Cusidó, que havia embarcat en un creuer amb la seva dona per celebrar el 42è aniversari de casament i ahir també es passejava pel museu. “Hem vist uns terroristes amb metralladora que disparaven a tort i a dret, als autocars, a la gent, a tothom”, va explicar a l’agència ACN Cusidó, que va sortir il·lès, amb la seva dona, “de miracle”, segons va dir ell mateix. “Els terroristes eren a dos metres amb la metralladora i no ens han matat perquè no han volgut”, va explicar.
L’atac és un fort cop per als tunisians, que ahir van sortir massivament al carrer sota el lema “Tunísia lliure, fora el terrorisme”. L’estat de xoc col·lectiu només era comparable al que van viure el 6 de febrer del 2013, quan un home va matar d’un tret a la nuca el diputat d’esquerres Chokri Belaïd.
L’atac arriba el moment en què Tunísia comença a trobar l’estabilitat política i institucional, quatre anys després de la revolta que va derrocar el dictador Zine El Abidine Ben Ali i va encendre l’onada de canvi al món àrab. A diferència del que ha passat a la veïna Líbia, una font permanent d’inestabilitat, i a Egipte, la dreta de Nidaa Tounes -que recull molts elements del vell règim, com l’actual president del país- ha compartit el poder amb els islamistes d’Ennahda, que havien liderat el govern el 2012 i el 2013. La relativa estabilitat política de Tunísia amaga, però, una forta conflictivitat social en una economia en caiguda lliure.
