2017: L'ANY QUE CAIGUEREN LES MÀSCARES: MAIG

Conviure amb la ‘Xylella’, l’únic remei per combatre-la

La Unió Europea permet mantenir mesures de contenció de la plaga, en comptes d’aplicar-ne l’erradicació, que suposaria deixar el camp sense arbres
FUMIGACIÓ Les finques en què es detecta el bacteri són sotmeses a una fase de sanejament. / M. BARCELÓ

La greu escalada en la detecció de positius en l’analítica d’arbres suposadament infectats per la Xylella fastidiosa, fins a 219 casos a mitjan maig, posava en estat de màxima alerta el departament de Sanitat Vegetal i tota la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Es confirmava així la propagació de la plaga a gran part del paisatge rural de les Illes Balears. Ametlers, oliveres, vinyes, ullastres, cirerers, pruneres... i fins a 300 espècies vegetals poden ser portadores del bacteri que ha nidificat a la major part de la flora balear.

El brot de Xylella, que s’estén a través de vectors com el Philaenus spumarius, fou declarat com a tal el 25 de novembre de 2016. Llavors el Govern encapçalà l’adopció de mesures fitosanitàries per tal de controlar la plaga; tot, després de detectar 56 positius en un mostreig de 178 arbres durant el mateix any.

Gran part dels esforços polítics d’aquest 2017, en matèria d’agricultura, han estat dirigits a evitar que des de la Unió Europea es dictaminàs la necessitat d’aplicar un pla d’erradicació, la qual cosa hauria suposat la desaparició d’ametlers en un 90% del territori d’Eivissa, d’un 70% a l’illa de Mallorca i d’un 50% a Menorca.

L’estampa d’ametlers en flor s’ha anat difuminant al llarg de l’any per recobrar part dels seus colors a patir del 19 d’octubre, quan el comitè permanent de Sanitat Vegetal de la UE acordà finalment aplicar un pla de contenció de la Xylella a les Balears, actuació defensada pels governs central i autonòmic des del mes de març.

El 4 d’abril ja tot el Parlament es posicionà en una mateixa línia de control de la plaga i per evitar l’erradicació, que es veu a hores d’ara com una utopia. Tot, amb el compromís d’incrementar els mostrejos i establir plans de seguretat, que el Govern balear quantificà en una despesa propera al milió d’euros.

També al maig la Conselleria posava en marxa cursos de formació tècnica, i al llarg de l’any s’ha desenvolupat una campanya informativa al sector agrícola per explicar l’abast de la plaga i les mesures de control aconsellables, atès que la erradicació es dona per impossible sense arrasar també gran part de la massa boscosa.

Bones pràctiques

La neteja dels terrenys amb llaurades oportunes, noves plantacions amb reg i amb varietats resistents, tot combinat amb els adobs del terreny i un protocol fitosanitari, a més de substituir les velles plantacions i anar eliminant tots els focus de contagi que es detectin, deixant el terreny lliure durant cinc anys, formen el nucli del catàleg d’actuacions per evitar la devastació que amenaça la major part de l’arbrat de les Balears. “Hem d’aprendre a conviure amb la Xylella ”, s’ha cansat de repetir el director general d’Agricultura, Mateu Ginard, en les nombroses reunions mantingudes amb petits i mitjans productors d’ametla i pagesos en general. Una tasca amb la qual també s’ha volgut fer pedagogia perquè el desànim no es tradueixi en un major increment d’abandonament de finques, avui ja prou elevat i preocupant. De fet, una finca abandonada és el cau perfecte perquè s’hi instal·li el bacteri.

La plaga arriba a les vinyes

La matèria vegetal de les Balears no pot sortir de l’àmbit territorial propi, llevat de determinades llavors i dels fruits, segons una resolució del 10 de febrer. Perquè no només és el sector de l’ametla, tot i ser el majoritari, el que pateix i patirà les conseqüències de la plaga. La Xylella també ha arribat al sector vinícola. A principis de setembre es confirmava la detecció del bacteri a vinyes de Manacor, Sencelles, Santa Margalida, Santa Maria, Felanitx i Sant Llorenç. I la llista no està tancada, perquè el treball de mostreig i analític es veu superat per les circumstàncies. Així i tot, les dades indiquen que es persisteix en el control i s’atenen els criteris marcats per la Unió Europea.

Cal recordar que els positius s’incrementen no perquè avanci la plaga, sinó perquè el control i el rigor científic demanat per agrònoms i biòlegs es fan palesos en la mesura de la capacitat de gestió de la mateixa administració autonòmica.

Els números canten: dels 132 positius al febrer, es va passar a 219 al maig, a 252 al juny, fins als 547 a mitjan novembre, d’un total de 3.601 mostres. Si es compara amb les 110 mostres preses durant tot el 2015, es demostra que s’ha treballat a gran escala i es confirma que d’aquí en endavant no es podrà abaixar la guàrdia, perquè caldrà renovar molts cultius o com a mínim eliminar el major nombre de plantacions infectades.

A partir d’ara queda per aplicar un pla de reestructuració del sector dels fruits secs, que se’n veu seriosament afectat, incentivar l’arrabassament dels cultius infectats i continuar aplicant uns protocols de sanejament que a hores d’ ara assumeix el mateix Govern.

El 2016 el nombre d’hectàrees d’ametlerar productives, que formen la massa vegetal més vistosa en el paisatge rural, sobretot durant l’hivern i la primavera, era de 17.431, i 6.589 hectàrees de cultiu abandonat, malgrat que, també, lluny de les 20.804 hectàrees registrades l’any 2005.

Sigui com sigui, la Xylella va arribar i ha quedat aquí. Conviure-hi és l’única alternativa, procurant que la plaga no s’estengui i que noves plantacions més productives ajudin a aclarir els grisos que es veuen a foravila amb les soques d’arbre seques i el brancam nuu.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF