SA NOSTRA: DARRER CAPÍTOL
Balears 15/04/2017

El Consell negocia amb BMN la permuta de patrimoni

L’objectiu de l’administració insular seria poder obtenir la propietat de la col·lecció de Sa Nostra i evitar que surti de l’illa

Cristina Ros
5 min
EN DUES FASES   Patrimoni del Consell ha dividit el fons d’art de Sa Nostra en dues parts. Les pintures de Joan O’Neille (01), Sebastià Junyer (02) i Pilar Montaner (03) estan entre les datades abans de 1950. Les de García Sevilla (04), Plensa (05), Esteban Vicente (06) i Campano (07) són de la segona meitat del segle XX, que encara es troba en estudi.

PalmaAl mateix temps que el departament de Patrimoni del Consell de Mallorca treballa en la protecció de la col·lecció d’art, de numismàtica i altres béns d’interès historicoartístic de l’extinta Sa Nostra, el president de la institució insular, Miquel Ensenyat, amb la col·laboració del vicepresident i conseller de Cultura, Francesc Miralles, ha encetat una negociació amb BMN que permetria obtenir la propietat de les obres. Segons fonts de presidència insular, el Consell estaria estudiant la permuta d’algun edifici en desús de la seva propietat pel total de la col·lecció que es troba en vies de protecció i potser fins i tot algun edifici també propietat de l’entitat bancària.

Si aquestes negociacions fructificassin, Mallorca aconseguiria conservar i administrar un fons artístic i numismàtic al qual, tot i que es pugui protegir de manera més o menys imminent, no es pot evitar que el propietari doni una destinació fora de l’illa, en qualsevol indret de la geografia espanyola.

Protecció per fases

El Butlletí Oficial de les Illes Balears publicà el passat 24 de gener l’acord que, un mes abans, havia pres la Comissió Insular de Patrimoni Històric de Mallorca d’incoar l’expedient de declaració com a Bé d’Interès Cultural (BIC) del fons d’art de Sa Nostra datat fins a la primera meitat del segle XX, a més de la col·lecció de numismàtica que va fer l’entitat d’estalvis. Era l’inici d’un procés que ha d’acabar abans de 20 mesos, però durant la tramitació els béns que s’hi inclouen ja tenen la mateixa protecció d’un BIC: el conjunt no es pot disgregar i no pot sortir d’Espanya.

Segons afirma la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, “tot i que feia temps que s’havia iniciat l’estudi del patrimoni artístic de Sa Nostra, haver incoat l’expedient per declarar BIC la part corresponent a les obres d’art d’abans de 1950 i la important col·lecció de numismàtica és la demostració de la voluntat de tancar aquesta protecció, intervenció i conservació com una de les prioritats del nostre departament. Si no haguéssim iniciat la incoació de l’expedient, aquesta part del fons d’art de Sa Nostra hauria pogut ser venuda peça a peça i s’hauria pogut disgregar arreu del món”.

Kika Coll defensa la protecció per fases d’aquesta col·lecció de béns: “Així, mentre els tècnics de Patrimoni estudien i treballen en la protecció de les obres corresponents a la segona part del segle XX, una part més complexa perquè és més nombrosa i també més irregular pel que fa al valor de les obres, de moment hem salvat tot allò que s’ha inclòs en la primera fase de la protecció. En aquests moments, es fa feina per poder incoar tan aviat com sigui possible el conjunt de pintures, escultures, fotografies, dibuixos i obra gràfica datats a partir de 1950, així com altres béns de l’entitat. És una tasca que està en un estat bastant avançat”.

La incoació de l’expedient de protecció de les col·leccions de Sa Nostra respon a la sol·licitud realitzada per ARCA, l’octubre del 2014, que el Consell de Mallorca assumís “la tutela del patrimoni de l’extinta entitat i, entre altres mesures, la iniciació d’un o de més procediments de declaració de BIC per als béns mobles de Sa Nostra”, segons el que es llegeix al BOIB de 24 de gener de 2017.

Com va avançar l’ARA Balears, aquesta protecció per fases no respon només a la urgència, sinó al fet que entre l’elevat nombre de béns datats en la segona meitat del segle XX i fins a l’extinció de Sa Nostra es mesclen pintures d’autors reconeguts amb dibuixos provinents de concursos escolars, fotografies originals i simples còpies, mapes que són edicions primeres i d’altres que s’han fet amb processos mecànics i dels quals hi ha un gran nombre de còpies, obra gràfica de qualitat i d’altra que no revesteix interès, ceràmica, peces arqueològiques, ventalls i d’altres. Fins al 1950, el conjunt és més homogeni pel que fa a la qualitat i l’interès.

El valor de la col·lecció

Segons es llegeix a l’informe de l’equip tècnic de Patrimoni, els béns mobles de Sa Nostra, ara en mans de BMN la part que es va adquirir amb fons de l’entitat financera i de l’Obra Social una petita part que s’adquiria amb els seus pressuposts, representen en volum “una quantitat ingent de peces”, tot i l’heterogeneïtat en la qualitat. El departament ha comptabilitzat “4.956 peces dins la base de dades ‘Patrimoni artístic de Sa Nostra’ (ara també propietat de BMN i en què hi ha gran diversitat de qualitat), 9.772 fotografies (amb originals i còpies modernes), 89 peces de ceràmica i altres peces arqueològiques (la majoria de procedència incerta), 484 de numismàtica, 516 del patrimoni artístic de l’Obra Social i ventalls (no quantificats, ja que hi ha peces en mal estat no catalogades)”.

Sobre el fons d’obra d’art, l’informe publicat al BOIB destaca que “bona part de les incorporacions respon a la iniciativa programada de crear una col·lecció representativa d’art de les Balears. Aquesta activitat col·leccionista ha rebut diferents impulsos per part de responsables diferents, amb èmfasi en uns episodis artístics o uns altres segons el moment, però amb el fil conductor d’anar formant una col·lecció representativa d’autors i obres de les Illes o relacionats amb aquestes”. Així mateix, se subratlla “la vocació pública i educativa de la col·lecció”, que les peces adquirides han format part de nombroses exposicions, algunes per aprofundir en la trajectòria de l’artista o en el seu context, i que així han quedat catalogades a successives publicacions”.

De la part de la col·lecció corresponent a les obres datades fins al 1950, l’expedient de declaració com a BIC de la qual ja ha estat incoat, l’informe diu que l’estat de conservació general de les obres “és bo” i es remet a l’historiador Príam Villalonga quan afirma que, “del valuós conjunt, l’episodi més complet que s’hi troba representat és el dels pintors illencs vuitcentistes i els forans vinguts a finals del XIX i principis del XX, amb el predomini del paisatgisme com a temàtica”. Entre moltes altres peces destaca les obres de Degouve de Nuncques, Joaquim Mir i Santiago Rusiñol, Sebastià Junyer, Eliseu Meifrén, Cittadini o Antoni Gelabert.

La protecció com a BIC suposa que s’haurà de mantenir la unitat de tota la col·lecció, que s’ha de conservar a un lloc en condicions adients, i, entre d’altres, que l’administració insular, l’autonòmica i la de l’Estat tenen dret de tempteig i de retracte en cas de venda del conjunt.

stats