CASTELLS ROQUERS
Dossier 02/03/2018

El Consell de Mallorca vol les murades del Castell d’Alaró

Actualment no hi pot intervenir perquè els murs són propietat del Ministeri de Cultura

Jaume Ribas
4 min
Des de dalt de la fortalesa del Castell d’Alaró es veu tot el poble i part del Pla.

Palma/alaróEl Consell de Mallorca i la Direcció insular de Patrimoni volen gestionar les murades del Castell d’Alaró a fi de poder rehabilitar-les i fer una intervenció que considera “urgent i necessària” a causa del seu mal estat de conservació. Aquesta part del castell, però, pertany al Ministeri de Cultura. El fet que el Consell no en sigui el propietari i tampoc en tingui cedit l’ús dificulta enormement que pugui fer-hi intervencions per conservar el patrimoni. Per això, el Consell està acabant de treballar en una petició perquè l’Estat els cedeixi l’ús o, directament, la propietat de l’edificació.

Segons denuncia la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, “el Ministeri no ha invertit ni un euro a cuidar les murades i nosaltres tenim el pressupost i volem fer aquesta feina”. Tot i que la intenció de Patrimoni és, de moment, sol·licitar la propietat o l’ús de les murades, la Llei de patrimoni permet obrir un expedient a aquells propietaris -en aquest cas, l’Estat- que tinguin Béns d’Interès Cultural (BIC) en mal estat de conservació. Segons la resolució d’aquest expedient i si el Ministeri no intervingués a les murades, el Consell podria expropiar els mu rs i rehabilitar-los amb càrrec a l’Estat, el propietari original.

Coll insisteix que el seu departament treballa per la cessió de l’ús o la propietat, però altres fonts del Consell de Mallorca insisteixen que l’expedient basat en la Llei de patrimoni pot ser una “mesura de pressió” en la negociació amb l’Estat.

Cada part del Castell d’Alaró té un propietari diferent. Les murades que l’envolten són de l’Estat, però la plaça central, l’hostatgeria i el sistema d’aljubs pertanyen a l’Església, que les gestiona amb l’Ajuntament d’Alaró i el Consell a través de la Fundació Castell d’Alaró. A més, la finca pertany a la família Ordinas. El Consorci de la serra de Tramuntana -que integren el Govern balear i el Consell de Mallorca- negocia amb la família Ordinas la compra de la finca del puig d’Alaró. Per a aquesta compra, el Consorci disposa d’un milió d’euros provinents de l’impost turístic.

Pel president de la Fundació Castell d’Alaró, Mateu Marcús, allò més desitjable seria que el Consell de Mallorca en tingués tota la propietat i que la Fundació s’encarregàs de gestionar-lo i d’anar rehabilitant-lo.

La Direcció insular de Patrimoni ha recuperat un expedient que delimita la propietat de cada part del castell i que ha de servir per demanar al Ministeri la cessió de les murades.

Patrimoni sentimental d’Alaró

El Castell d’Alaró té una gran importància simbòlica per als alaroners, que el senten seu. “És un lloc molt estimat i que dona al poble part del seu caràcter”, valora el batle, Guillem Balboa.

Així mateix, Balboa destaca la tasca de l’associació de voluntaris, que està vinculada a la Fundació Castell d’Alaró. Aquestes persones col·laboren en petites tasques de manteniment i participen en l’organització d’actes de difusió del patrimoni del castell.

A més, la fortalesa acull cada any dues celebracions. Per una banda, els alaroners hi celebren el seu pancaritat el diumenge de l’Àngel. Cada any hi assisteixen unes 500 persones, que antigament hi menjaven les darreres panades de Pasqua, però des de fa uns anys les han canviades per una paella que preparen els esmentats voluntaris. Per altra banda, durant les festes de la Mare de Déu de Setembre el castell celebra una diada en què es fan diferents activitats lúdiques i de difusió del patrimoni.

La primera constància històrica del Castell d’Alaró data de l’any 902. Els sarraïns ja trobaren la fortificació construïda quan arribaren a l’illa i la documentaren, ja que els assetjats hi resistiren durant vuit anys i sis mesos.

La resistència de Cabrit i Bassa

El fet històric més destacat dels succeïts al castell és la resistència de Cabrit i Bassa, que tingué lloc l’any 1285. Tots dos restaren fidels al rei Jaume II de Mallorca durant la conquesta d’Alfons d’Aragó que posaria fi al breu període del Regne privatiu de Mallorca per tornar a incorporar l’illa a la corona catalanoaragonesa. Cabrit i Bassa capitularen l’any 1286 i el rei complí l’amenaça de rostir-los en públic que els havia fet durant l’assalt a la fortalesa.

Als segles XIV i XV, fou progressivament abandonat, encara que s’hi mantingué un guarnició militar fins al 1741. A partir d’aquesta data, l’ús fou únicament religiós, ja que el 1622 s’hi havia edificat un oratori.

Entre les restes més importants del Castell d’Alaró, destaca el sistema d’aljubs, només alguns dels quals són d’origen àrab. En total, n’hi ha cinc, i un d’ells és descobert. En aquest darrer, s’hi varen dur a terme l’any passat unes prospeccions arqueològiques per netejar-lo, classificar-ne les troballes i estudiar-lo, a fi de poder projectar-hi alguna possible intervenció de rehabilitació en el futur.

Tot i així, la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, considera que les restes més interessants des d’un punt de vista patrimonial són les murades. Precisament aquesta part del castell és la que és propietat del Ministeri de Cultura i es troba en pitjor estat de conservació.

A més de les murades i els aljubs, el complex el formen l’esplanada central on hi ha l’hostatgeria, la capella i la torre de l’homenatge, popularment dita ‘constipador’.

L’hostatgeria del Castell d’Alaró, que s’insereix dins els refugis de la Ruta de Pedra en Sec del Consell de Mallorca, és tot un repte logístic. La instal·lació té capacitat per a trenta persones. Inicialment, s’havia projectat que en pogués acollir unes seixanta, el doble, però un estudi de càrrega va aconsellar reduir els plans originals.

El president de la Fundació Castell d’Alaró, Mateu Marcús, explica que per no haver de baixar els residus que es generen s’ha optat per suprimir les papereres i fer que els visitants guardin i davallin la brutícia que generen durant la seva visita al monument. L’hostatgeria també té resolt el problema de l’energia perquè hi arriba la xarxa, tot i que a més a més disposen de plaques solars per encalentir l’aigua.

Precisament l’aigua és el principal repte que afronta la gestió de l’hostatgeria. En casos molt puntuals, s’ha hagut de pujar aigua amb un camió i mànegues, però resulta un sistema car i ineficient. La Fundació Castell d’Alaró espera resoldre r definitivament aquest problema amb la construcció d’un dipòsit d’aigua addicional que ja està projectada i prevista.

stats