UN MOMENT CLAU

Catalina Cladera: “Sense Catalunya no hi ha model de finançament”

La consellera d'Hisenda i Administracions públiques explica algunes de les claus del REB i el nou sistema de finançament 

Catalina Cladera: “Sense Catalunya no hi ha model de finançament”

A principi d’abril, el Govern de les Illes Balears confia haver tancat l’acord d’un nou Règim Especial per a les Illes Balears. La consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, ens explica l’estat de la negociació quan ens trobam en un punt clau, en un moment en què a les Balears s’està fent visible un consens social per pressionar l’executiu de Rajoy.

Tindreu temps d’aquí a principi d’abril per tancar un acord?

Anam justs, evidentment, però hi ha temps si les dues parts volen i, sobretot, si el govern de Madrid acaba fent una proposta que les Balears pugui n acceptar. De totes maneres, la presidenta ja va dir que quan tinguem una proposta treballada i bastant ultimada amb el govern d’Espanya, la vol compartir amb la plataforma que va liderar el Cercle d’Economia de Mallorca i que està formada per prop de 70 entitats. Evidentment, no serà la proposta de màxims que vàrem preparar el mes de juny quan la varen presentar, hi ha algunes accions que necessiten més recorregut, com ara un IVA especial.

Un IVA especial per a les empreses? Aquest no el tancareu ara?

No, perquè hi ha totes les directives europees, que marquen com pots anar fent feina amb l’IVA. S’han d’anar canviant les directives i s’ha d’anar fent feina des del govern d’Espanya. Les comunitats autònomes no negociam amb Europa. Podem incloure en el règim fiscal bonificacions per a empreses i autònoms per invertir els beneficis en la millora dels establiments, en inversió tecnològica... Una mesura semblant a la que ha fet Canàries. Ara bé, Canàries té un tractament diferent dins el tractat de la Unió Europea perquè és una regió ultraperifèrica, i Balears no té aquesta categoria. Mentre hi hagi aquesta diferència mai no podrem assumir el mateix nivell d’ajudes. Canàries no té limitacions a l’hora de rebre ajudes o bonificacions, tant pel que fa al transport o a les mercaderies com al fiscal.

Heu parlat de millores per a empreses i autònoms, com ho podríem traduir perquè ens entenguessin?

Això vol dir que, a partir d’ara, l’empresari que vulgui reinvertir els beneficis que tingui a crear ocupació, a millorar l’establiment o a millorar tecnològicament la seva empresa, és a dir, si reverteix els beneficis de la seva empresa, aquests tindran una bonificació fiscal. Per tant, pagarà menys impostos i serà més competitiu. Bàsicament, se li llevarà càrrega fiscal quan millorin els seus negocis. Els beneficis no tributaran perquè revertiran en un seguit de millores per al seu establiment.

Però, en aquest moment, ja li desgraven, en fer una inversió?

Aramillorarem això.

Me’n podeu posar un exemple concret?

Per exemple, sense el Règim Especial, una societat que té un benefici de 80.000 euros i decideix invertir 60.000 euros a rehabilitar un local i adquirir maquinària, mobiliari i equips informàtics ara pagaria un impost de societat de 20.000 euros però, si hi hagués el Règim Especial, si decidís fer una reserva per a inversions per valor de 60.000 euros, acabaria pagant 5.000 euros d’impostos. Per tant, aquest negoci haurà estalviat 15.000 euros. Al final, pagarà menys impostos i haurà renovat el seu establiment.

Hi haurà un termini?

Durant tres anys es podran beneficiar d’aquesta millora fiscal. En voleu un altre exemple?

Sí.

Un autònom que té un benefici de 40.000 euros, si va per renda i paga per mòduls, pagaria 10.684 euros d’impostos. Amb el nou Règim, si decidís destinar aquest benefici a comprar maquinària i contractar un nou treballador acabaria pagant 5.342 euros d’impostos, cosa que suposaria un estalvi de 5.000 euros, arrodonint números.

De quin percentatge de bonificació estam parlant?

El percentatge de bonificació encara no us el puc dir perquè l’estam negociant. He comentat dos supòsits sobre una negociació que encara no està tancada. Les xifres són orientatives. La idea és que pugueu copsar el concepte; la petita i mitjana empresa tindrà importants avantatges fiscals si reinverteix els beneficis.

Com es troben les negociacions del fons d’insularitat?

Encara estam treballant en aquesta proposta, no la tenim tancada, ni molt menys. El que ens agradaria, nosaltres sols o conjuntament amb l’Estat, és decidir en quins àmbits hem d’invertir.

Estam parlant d’un fons nou?

Sí. Aquest fons està totalment separat del sistema de finançament, compensaria d’alguna manera la manca d’inversió del govern d’Espanya a les Balears. M’agradaria recordar ara les inversions que estaven previstes a l’Estatut d’Autonomia per compensar les inversions que feia l’Estat a les Illes: ha costat molt tenir-les i executar-les. Amb aquest fons, pretenem tenir més autonomia i que la Comunitat Autònoma pugui decidir lliurement les inversions que pot i vol fer.

Podem parlar d’una quantitat?

No. Per exemple, les inversions estatutàries havien d’arribar als 2.800 milions i se’n varen gestionar uns 900 milions, que varen acabar sent 300 milions. Va ser complicat. En aquest cas, el que es pretén és que hi hagi una inversió prevista per part de l’Estat cada any amb una dotació important per poder fer inversió.

Pactau inversió per inversió?

El que ens agradaria és que l’Estat tingués un fons balear que vingués al nostre pressupost i que, a partir d’aquí, nosaltres, tots sols o conjuntament amb l’Estat, poguéssim decidir en quins àmbits l’hem d’invertir.

Extern al fons de finançament autonòmic?

Totalment separat del fons de finançament autonòmic. Per exemple, tenim moltes mancances en la provisió d’aigua al sud i al llevant de Mallorca, tenim problemes de sanejament, necessitaríem més inversions en transport públic. Som la comunitat autònoma que necessita més inversió en transport públic. Veim que a l’Estat tenen l’AVE, que va arribant pertot. Aquí no el tindrem mai, però podríem disposar d’una millor xarxa de transport públic. Podrien invertir en energies renovables per anar fent el canvi de model energètic, podríem fer més inversions turístiques per renovar les zones madures i diversificar la indústria. Hi ha una infinitat de temes. Tenir una dotació anual permet tenir moltes possibilitats d’inversió. Això seria un tret diferencial. No s’havia negociat mai un fons d’insularitat.

No ho preveia el Règim Especial que va negociar l’expresident Bauzá el 2015?

No, Bauzá va negociar exclusivament un paquet de mesures fiscals. El nostre Règim Especial pretén dur a terme mesures fiscals, un fons d’insularitat i mesures de compensació del cost del transport de persones. Té tres potes: l’ajuda als ciutadans, l’ajuda a les empreses i l’ajuda a l’Administració Pública per compensar els costos d’insularitat.

La tercera pota seria aconseguir el 75% de bonificació del transport entre Illes i amb la Península. Aquest acord ja està tancat?

No. L’hem reivindicat però depèn, sobretot, del que facin amb els pressupostos generals de l’Estat. L’any passat vàrem aconseguir estendre a Balears el que ja tenia Canàries, és a dir, el 75% de descompte entre illes. Ara, el que pretenem és que amb el Règim Especial s’aconsegueixi una bonificació del 75% del transport entre illes i amb la Península. Pel que fa al Règim Especial sí que vull dir que ha de ser una llei i, per tant, no entrarà en vigor fins l’any 2019. Si alguna d’aquestes mesures es pot avançar, com ara els descomptes de transport, nosaltres no hi posarem cap impediment.

També ha de preveure descomptes en transport de mercaderies?

Sí, ara ja hi ha una mesura però la volem ampliar més.

Fins on la voldríeu ampliar?

El màxim que es pugui per normativa legal. No som una regió ultraperifèrica. Per tant, totes les ajudes que es poden aconseguir a Balears tenen un límit, que són 200.000 euros en tres anys per a l’empresari, i en el cas de les mercaderies tindrem aquest límit.

Parlem de finançament. Amb l’excusa que el govern de Rajoy té el pressupost prorrogat, l’altre dia vós comentàreu que Montoro us havia segrestat 67,3 milions d’euros. Considerau que hi ha una intervenció del govern de Rajoy sobre les comunitats autònomes, diguem-ne a través de la pròrroga dels pressupostos, diguem-ne a través de l’article 155. Ho veis així?

No, el que veig en temes de finançament és que, des del 2014, el govern de Rajoy duu un retard i ha fet valer una excusa darrere l’altra. Primer, que estava en funcions, després, que tenia els pressuposts prorrogats, que hi havia eleccions, etc. A principi del 2017, Rajoy va reunir tots els presidents i es va comprometre a fer una reforma de finançament l’any 2017, i encara no hi ha cap proposta. Hi ha hagut reunions, un comitè d’experts, però el govern d’Espanya encara no ha fet una proposta. L’Estat ja ha utilitzat mecanismes de recentralització. Ja està limitant la nostra despesa en la regla fiscal. D’alguna manera, l’Estat pretén controlar molt les comunitats autònomes. Arran del procés català, sí que tenim por que la reforma de finançament no vagi en el sentit que a Balears li interessa sinó en el sentit de no moure res o, fins i tot, de centralitzar. Balears no ho pot acceptar de cap manera. Primer de tot, perquè és una comunitat amb una alta capacitat fiscal, genera molts ingressos que se’n van al govern d’Espanya i no tornen, així de clar; fins i tot, som una de les comunitats autònomes que perden més posició relativa entre el que aportam i el que rebem. Hi ha una dada molt significativa: per càpita, som la segona comunitat autònoma en aportar i la novena en rebre. Aquesta injustícia s’ha de corregir amb el sistema. Després de Madrid i Catalunya, som la comunitat que aporta més, i quedam per davall la mitjana. I, després, hi ha altres comunitats com Extremadura, que aporta gairebé 30 punts per davall la mitjana i rep 20 punts positius. Totalment a la inversa. No es tracta d’atacar Extremadura, però és totalment injust.

Com demanau corregir aquesta injustícia?

Nosaltres volem rompre l’statu quo, que ningú hi perdi.

Com ho podeu fer si hi ha unes comunitats forals i unes de règim comú, i entre unes i altres hi ha una diferència abismal?

El que estaria molt bé és que les comunitats forals aportassin al fons de solidaritat. No és presentable que Navarra no contribueixi gens a la solidaritat i tingui uns serveis públics molt millors que els que tenim a les Balears. Aquí hi ha la paradoxa que som una de les comunitats públiques que aporten més i tenim els pitjors serveis públics de tot Espanya.

Entre el 2009 i el 2015, la despesa mitjana per càpita era de 2.442 euros, i a Balears, de 2.203. Som els qui rebem menys doblers per invertir en serveis públics i els qui més recursos aportam al sistema, no té cap sentit. La nostra proposta és corregir aquesta diferència i demanar més autonomia fiscal. Volem tenirmés cistella d’impost. Ara el 60% o el 80% dels impostos que es paguen a les Balears van a un compte corrent de l’agència tributària. Després, l’Estat posa eltúrmix del model i ens toca el que ens toca. Proposam tenir un percentatge més gran de l’IRPF i deixar en mans de l’Adminstració de l’Estat la majoria dels imposts indirectes i el de Societats.

Ho veis possible, sense un estat federal?

Aquesta proposta que té Balears cada vegada està més allunyada del que es respira a Espanya i a Madrid. Però no ho deixam de reivindicar. Havíem fet una proposta al comitè d’experts de dues velocitats on entraria Catalunya, si tot es calma i volguessin entrar a negociar el model Madrid i Balears, que són les primeres que aporten. La idea és que puguem disposar de més recursos i més autonomia fiscal. I que la resta de les comunitats, que continuen apostant per un model de transferència per part de l’Estat, també puguin combinar els dos sistemes i a poc a poc puguem caminar cap un sistema federal. Hi ha una altra paradoxa a Espanya i és que, en temes de despesa, està descentralitzada; les comunitats autònomes gestionam l’educació, la sanitat... però no tenim autonomia per gestionar els ingressos. Ni ens quedam el 50% de l’IRPF que diu el model. Allò ideal seria fer un mixt del model foral i el que hi ha ara. No defens el model foral perquè entenc que no es pot ser solidari.

I si Catalunya se’n va?

No m’imagín com l’Estat podria articular un nou model de finançament sense Catalunya, perquè Catalunya aporta molts de milions i perquè implicaria una reconfiguració total. Quedaria totalment desequilibrat, el model. Crec que un dels motius perquè es demora, tot i que no ho diu ningú, és perquè el tema de Catalunya no està arreglat.

La llei Montoro és un altre mecanisme de control de l’Estat?

És una llei que ha afectat l’autonomia local. Els ajuntaments de les Balears tenen gairebé 500 milions als bancs que no poden tocar. El cas d’Alcúdia és el més escandalós, té 60 milions que no pot gastar, i és un ajuntament sanejat. És una situació absurda que el ministre Montoro coneix, però li permet eixugar el deute que tenen Espanya i la Seguretat Social. Al final, l’Estat no creu en l’Administració Pública ni en els serveis públics. Internament, a vegades ho deim: segons com hagi d’anar la reforma, no la toquem, esperem un govern més sensible amb el territori.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF