Boom imparable: més de mil milions de turistes a l’any... i pujant

BarcelonaL’aeroport del Prat va tancar el mes d’abril amb un augment del 8,8% en el nombre de passatgers respecte del mateix mes del 2015. És només un petit tast de l’augment de trànsit de turistes que s’espera per a aquest estiu, una tendència d’abast global de cara a aquesta temporada. Només l’any 2015, 1.184 milions de persones van travessar les fronteres dels seus països per fer turisme. Són dades aclaparadores: significa que una de cada set persones al món fa de turista com a mínim una vegada a l’any. I la previsió és que no parin de créixer. Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), s’espera que fins al 2030 se sumin al còmput 43 milions de viatgers nous a l’any, fins a arribar als 1.800 milions d’aquí quinze anys. Un escenari que podria arribar a quedar-se curt. La previsió de creixement anual de l’OMT és del 3,3%, però el turisme al món va créixer l’any passat un 4%. Això implica que podríem arribar a mitjans del segle XXI amb tres de cada set persones viatjant per turisme.

“Viatjar s’ha convertit en un estil de vida. Ja no ho podrem parar”, diu el secretari general de l’OMT, Taleb Rifai. “Fins i tot si l’economia està afectada, viatjarem. Potser viatjarem menys dies, però viatjarem igual. El creixement és inevitable”, assegura a l’ARA el secretari, que afegeix que el repte no és créixer, sinó “aconseguir que el creixement sigui més responsable, ètic i sostenible”. Amb més de mil milions de persones viatjant pel món cada any, conclou Rifai, els països hauran de gestionar “o bé mil milions de problemes o bé mil milions d’oportunitats”.

El 2015 el continent europeu va ser el que més pressió turística va suportar: un total de 609 milions de visitants, el 51% de la quota de mercat, seguit per l’Àsia i el Pacífic, amb 277 milions (23%), Amèrica, amb 191 (16%), el Pròxim Orient, amb 54 milions (5%), i l’Àfrica, amb 53 milions (5%). El turisme va generar al món el 2014 uns ingressos de 941.000 milions d’euros. Espanya ocupa la segona posició, amb 49.000 milions d’ingressos per visitants internacionals, just per darrere dels Estats Units, que en van ingressar 133.400. És rellevant que els Estats Units, que només reben 10 milions de turistes més a l’any que Espanya (65 milions contra 75), perceben un 63,26% més d’ingressos. Així doncs, tot i que Espanya rep molts turistes, deixen pocs beneficis. És una situació que es repeteix en moltes destinacions europees i també en les emergents, i que es presenta com un dels principals reptes dels països com a destins.

Antídot contra la massificació

“El turisme mai és el problema. El problema és quin tipus de turisme fem”, assenyala Jordi Oller, expert en turisme i professor dels estudis d’economia i empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que cita una frase de la seva àvia per fer una radiografia de la situació actual: “Totes les masses piquen”. “Si només treballem el turisme de masses, el que tenim és molta gent i pocs beneficis. Amb molta gent i pocs beneficis, la gent que viu al país de destinació s’emprenya”, resumeix.

Però, quin és l’antídot contra aquesta problemàtica? Oller ho té clar: el turisme especialitzat. “Quan fem turisme especialitzat aconseguim que vingui menys gent però que portin més beneficis a la població. I com que som nosaltres els que els anem a buscar i els que decidim qui són, podem veure quin impacte tenen i quin tipus de llocs de treball ens porten”, il·lustra aquest especialista. Això, a la pràctica, vol dir centrar-se més en la demanda que no pas en l’oferta. Explotar les necessitats dels visitants i no tant el destí. Les rutes literàries internacionals o el turisme mèdic són bons exemple d’aquest enfocament. Francesc Valls, expert en turisme i professor d’Esade, ho resumeix així: “Si no som capaços d’identificar les demandes, no és que estiguem fora de mercat, és que estem oferint coses que potser els visitants no demanen i per les quals no estaran disposats a pagar”.

Equilibri de turistes i residents

¿Això significa que els destins s’han de tancar al turisme low cost? Oller diu que no necessàriament, i ho redueix a una qüestió de trigonometria: “Imaginem que el turisme de masses és un triangle i l’especialitzat un rectangle. Si tu treballes el turisme especialitzat, a sobre hi pots posar el de masses i l’estructura serà sòlida. Si ho fas al revés, perds l’equilibri”.

Segons aquests dos experts, veient les xifres és vital fer front a aquest repte. “El ritme de creixement de visitants és molt superior al ritme dels ingressos”, indica Valls. Aquest és un fet especialment visible als països emergents, que són els que registraran un creixement més gran en els pròxims anys. De fet, dels 43 milions de turistes nous que l’OMT preveu que viatgin cada any fins al 2030, 30 ho faran en països en vies de desenvolupament, en comparació amb els 14 milions d’arribades que es registraran als països desenvolupats. Com a resultat, les economies emergents sobrepassaran els mil milions d’arribades el 2030. Per posar-ho en retrospectiva, l’any 1980 el 70% de les arribades internacionals eren en destinacions tradicionals de països industrialitzats d’Amèrica del Nord, Europa, l’Àsia i el Pacífic. El 2030 el 58% de les arribades es registraran en economies emergents de l’Àsia, Llatinoamèrica, l’Europa de l’Est i Central, el Pròxim Orient i l’Àfrica. L’Àsia i el Pacífic són els eixos que més creixeran: en dues dècades passaran de rebre 204 milions de visitants a rebre’n 535 milions el 2030. El nord-est de l’Àsia, de fet, serà la subregió més visitada d’aquí quinze anys, amb 293 milions de visitants, i sobrepassarà les destinacions europees.

Tot i així, la saturació es notarà més als països desenvolupats. Això és així perquè hi viu més població i, encara que el creixement sigui menor, en nombres absoluts la pressió turística és molt més forta. El continent europeu continuarà líder en nombre d’arribades internacionals en relació a la població. L’Europa oriental, sud i mediterrània, i nord rebran, respectivament, 114, 103 i 80 arribades per cada 100 habitants el 2030, segons l’OMT.

Exigent i al·lèrgic a les masses:

l’ADN del nou turista global

“El consumidor cada vegada s’allunya més del turisme de masses. Ja no vol pujar en un autobús amb quaranta persones més i veure la ciutat de lluny”, afirma el secretari de l’OMT, Taleb Rifai. Per això, més enllà dels atractius naturals d’un destí, el turista del segle XXI busca les vivències que promocionen les emocions de l’autèntica experiència local. “La gastronomia, la cultura, les compres i l’oci guanyen pes en detriment d’altres elements”, il·lustra el secretari. “El turista d’avui dia vol parlar amb la gent i veure experiències que no són part d’un tour guiat, sinó que són de la seva elecció”, conclou. És, per tant, un turista exigent i al·lèrgic a les masses: “Cada client busca un producte a la seva mida, i aquest producte és el que li produeix una alta satisfacció, perquè se sent cuidat, ben tractat, i rep exactament el que volia rebre”, afegeix l’expert en turisme i professor d’Esade Francesc Valls. Aquest canvi de tendències pot suposar un gran avantatge per a les destinacions. Segons un estudi d’Esade, el 71% dels turistes consideren l’hospitalitat com un element clau per a l’elecció d’una destinació urbana, i posar l’accent en aquesta característica multiplica per 8 la despesa que fa el visitant.