Dossier 02/06/2013

De Barcelona als barris d'Alep

L'Associació Sirio-Catalana per la Llibertat i la Democràcia mobilitza activistes i ajuda humanitària

Cristina Mas
3 min
CÀRREGA SOLIDÀRIA
 Membres de l'Associació Sírio-Catalana per la Llibertat i la Democràcia carreguen en un magatzem de l'Hospitalet el contenidor que portarà el material mèdic fins a Turquia. D'allà els equips sanitaris es distribuiran en enviaments clandestins fins a les ciutats més afectades per la guerra.

Barcelona"El món ha abandonat el poble sirià. Portem més de 100.000 morts i ni tan sols s'ha obert un sol corredor d'ajuda humanitària. L'exèrcit bombardeja pobles i ciutats cada dia i allà no tenen ni aspirines", lamenta l'Abed, un jove investigador que va marxar d'Alep fa vuit anys per continuar la seva recerca en cèl·lules mare a Barcelona. Ara viu preocupat pels seus pares, sotmesos al setge d'una de les ciutats més colpejades per la guerra: "A més de les bombes pateixen l'escassetat: una barra de pa costa l'equivalent a 8 euros", explica. L'Abed, de 32 anys, és el responsable de la comissió mèdica de l'Associació Sírio-Catalana per la Llibertat i la Democràcia, constituïda a Barcelona entre els sirians de la diàspora per donar suport a la revolució contra Baixar al-Assad.

L'entitat ha enviat aquesta setmana dues ambulàncies i un contenidor amb equips i material mèdic en desús procedent d'hospitals catalans. Amb el suport del Banc de Recursos i del Banc de Teixits i l'ajuda de l'associació de bombers de Barcelona i de metges catalans, han aconseguit material sanitari, dues incubadores, desfibril·ladors, un microscopi per fer operacions oftalmològiques i equips de respiració assistida. Confien sobretot que l'ambulància medicalitzada ajudarà a salvar moltes vides: "El règim ha convertit els hospitals en objectiu de guerra i ha destruït gairebé totes les infraestructures sanitàries; ens calen unitats de cures intensives que es puguin desplaçar", explica Abed.

Però els sirians catalans -molts dels quals metges, que van arribar a Barcelona als anys setanta i vuitanta descontents amb el règim de Hafez, el pare d'Al-Assad- saben que tot el seu esforç és com una gota enmig de l'oceà. "A Síria hi ha una catàstrofe humanitària i tothom ho ignora: els estats, les grans ONG... ningú assumeix la seva responsabilitat, no ja política, sinó humanitària", es queixa. "Per molt que nosaltres fem, mai no arribarem a cobrir ni una mínima part de les necessitats".

Mouafak Assad, cap del servei d'Oftalmologia de l'Hospital de Terrassa, viatjarà a Turquia per supervisar el lliurament del material. Assad va marxar de Homs quan tenia 18 anys: "Pertanyia a una família non grata i no suportava més el règim". El material viatjarà amb vaixell des de Barcelona fins al port turc de Mersin, a menys de 300 quilòmetres de la frontera amb Síria, i d'allà a Reinhanly, on es guardarà als magatzems dels campaments de refugiats. Des d'allà entrarà a Síria en petits camions.

El destí final dependrà de les prioritats del moment, però ara per ara totes les mirades es concentren a Qusair i la perifèria de Damasc, els escenaris de les principals ofensives de l'exèrcit de Baixar al-Assad. "Intentarem valorar les necessitats sobre el terreny per veure com podem continuar ajudant. Lamentablement les grans ONG no estan treballant allà: només funcionen a les zones controlades pel règim: a les àrees alliberades només hi ha petites organitzacions i voluntaris com nosaltres", assegura Assad.

A més dels efectes directes de la guerra, la situació humanitària continua degradant-se, com mostra l'epidèmia de leishmaniosi, una malaltia que provoca fortes úlceres a la pell, i els brots de còlera, que poden empitjorar amb l'arribada de l'estiu.

Un centenar de manifestacions

L'associació organitza cada cap de setmana protestes a la plaça Sant Jaume amb les banderes de les tres estrelles per denunciar la repressió del poble sirià i la complicitat dels governs del món. "Molts diuen que tenen por que caigui el règim per si després vénen els islamistes, però no entenc per què tanta por a l'islam", explica Mouafak Kanfach, que el 1996 es va convertir en el primer musulmà que obria una llibreria a Barcelona.

stats