HOMOSEXUALS, RETROCÉS EN DRETS
Dossier 17/04/2014

Augmenta l’homofòbia al món

Els drets dels homosexuals tornen a ser retallats, sobretot a l’Àfrica i als països de l’Est

Thaïs Gutiérrez
4 min
situació homofòbia al món

BarcelonaUna clara majoria dels ciutadans de Romania pensen que el pitjor que els pot passar és “tenir un veí homosexual”. La dada es desprèn d’una enquesta recent feta als ciutadans d’aquest país. “Als estats de l’Europa de l’Est i a Rússia l’homofòbia és evident i ofegant, és un fet cultural molt present i fins i tot acceptat socialment”, explica Carlos Villagrasa, professor de dret civil de la UB i expert en la matèria. Villagrasa alerta que aquesta és una de les zones “més preocupants” del planeta, on l’homofòbia està creixent, a l’empara d’uns estats que s’ho miren amb passivitat. Rússia n’és l’exemple més clar. L’aprovació l’any passat de la llei contra la propaganda homosexual dirigida a menors d’edat ha estat interpretada com un clar atac als drets d’aquest col·lectiu, i ha estat durament criticada per la comunitat internacional, tot i que això no ha tingut cap conseqüència ni canvi en el redactat de la llei, que, segons els experts, empara l’homofòbia.

I és que la situació dels drets dels homosexuals al món “és molt preocupant”, segons diu Carlos Sanguino, coordinador de l’àrea de Diversitat Afectivo-Sexual d’Amnistia Internacional, que denuncia que la qüestió “encara no ha entrat a formar part de les prioritats de l’agenda de les organitzacions de drets humans, de l’ONU, de la UE o altres organitzacions”, cosa que provoca que sigui un problema “invisible” als ulls de molts governants.

Lleis penalitzadores

El mapa mundial dels drets dels homosexuals al món fa anys que no millora. Segons dades de l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals (ILGA), hi ha 76 països al món que criminalitzen els actes sexuals consentits entre persones adultes del mateix sexe, una xifra que suposa un 40% dels països membres de les Nacions Unides. D’aquests països n’hi ha set que fins i tot castiguen l’homosexualitat amb pena de mort.

Carlos Villagrasa, de la UB, diu que si fem un retrat global dels drets dels homosexuals del món, veurem que “hi ha un retrocés evident sobretot als països confessionals, molts dels quals s’estan radicalitzant, i també als països de l’Est”. Aquest expert creu que perquè la situació millori “fa falta una estratègia que vagi més enllà de la imposició d’una normativa igualitària, cal potenciar programes d’igualtat i de diversitat sexual, i per això és necessària la complicitat dels governs”. Però això en alguns països és molt complicat, si no impossible. “Hi ha societats, com l’africana, amb un gran aval social a l’homofòbia -explica-, on el càstig a l’homosexual està totalment legitimat”.

De fet, a l’Àfrica la situació “ha anat a pitjor en els últims 10 anys”, segons l’últim informe de l’ILGA sobre la regió. Segons Carlos Sanguino, d’Amnistia Internacional, és on hi ha “la situació més complicada del mapa dels drets dels homosexuals”. Per l’ILGA és el continent “amb les pitjors lleis pel que fa a l’homosexualitat”, i apunten que això té l’origen en les “deficients lleis i situacions polítiques de l’època colonial, en una forta creença, expressada negativament, en els valors familiars i culturals i en el patriarcat”. Sanguino explica que a l’Àfrica es creu que l’homosexualitat és un “vici” importat per Occident i per això no pot ser tolerat de cap manera. Aquesta excusa s’ha convertit en una bandera dels partits i entitats homòfobes d’Uganda, un país on al febrer es va aprovar una llei que preveu penes de fins a cadena perpètua per als homosexuals i on s’han registrat alguns dels atacs més brutals contra membres d’aquest col·lectiu.

Religió i repressió

Segons l’últim informe del Pew Research Center, un think tank amb seu a Washington, hi ha una “forta relació” entre el nivell de religiositat d’un país i l’acceptació de l’homosexualitat. Segons el seu últim informe, del 2013, “hi ha menys acceptació dels drets del col·lectiu LGTB als països on la religió ocupa un lloc central de la vida de les persones”. L’afirmació té algunes excepcions notables com Rússia i la Xina, on hi ha una presència força discreta de la religió, però un 84% dels russos i un 79% dels xinesos asseguren que l’homosexualitat no ha d’estar acceptada socialment.

Desenvolupament i tolerància

El Pew Research Center també apunta que els països més desenvolupats econòmicament són els més tolerants, i destaca la posició de l’estat espanyol, on un 88% de la població creu que l’homosexualitat s’ha d’acceptar socialment, la xifra més alta de tota la UE, seguit per Alemanya, amb un 87%. Per Carlos Villagrasa, “el desenvolupament econòmic i social provoca que hi hagi una acceptació més alta d’altres tipus de vida, de la diferència, i per tant un augment de la tolerància”. Tot i això, des d’Amnistia Internacional alerten que la plenitud de drets encara no s’ha aconseguit en aquests països. En el seu últim informe sobre homofòbia van detectar atacs molt greus a països desenvolupats com Itàlia, Croàcia i Grècia, i van constatar que 8 de cada 10 persones LGTB -lesbianes, gais, transsexuales i bisexuals- a Europa havien amagat la seva condició durant l’etapa escolar. “Aquestes dades demostren que els estats encara han de fer molta feina, perquè són els responsables de defensar els drets humans”, diu Sanguino.

La solució a aquest problema passa, segons Carlos Villagrasa, per “fomentar l’educació en igualtat i l’exercici de drets en responsabilitat”. Per aquest expert, el model educatiu finlandès és un bon exemple perquè “treballa molt la tolerància i el respecte a la diversitat”. “Això és el que necessitem per millorar la situació dels drets dels homosexuals al món”, sentencia.

stats