Agents del medi ambient: la terra en el punt de mira

PalmaFa 15 anys que Anna Torres és agent de medi ambient del Govern de les Illes Balears, és eivissenca, té 44 anys i va venir a Mallorca a estudiar biologia a la Universitat de les Illes Balears; des de llavors que no s’ha desvinculat de la terra. Després de treballar en la prevenció d’incendis forestals, va treure les oposicions l’any 2001 i d’ençà que està a la Conselleria vigilant el medi ambient.“És una feina que m’apassiona; el que més em motiva d’aquesta feina és el contacte directe amb el medi ambient i també el fet de poder participar en la seva gestió i protecció, sentir-te útil, sentir que pots estar denunciant o evitant possibles actuacions negatives en el medi”.

Denúncia

Anna recorda que la denúncia més significativa que “he viscut va ser per un tema urbanístic, ja fa anys; fou a causa d’una ampliació d’una casa dins el paratge de la serra de Tramuntana. Era una possessió antiga que van remodelar per complet i va ser un cas molt enrevessat, perquè va durar molts anys i hi va haver més denúncies complementàries. Allò que més em va impactar fou la sensació d’impunitat que hi ha davant fets que poden ser delictius i davant els quals l’administració no actua amb celeritat. De fet, la casa continua construïda i encara roda la denúncia”.

Torres destaca que la seva tasca principal és la de la vigilància, tot i que també fa assessorament a particulars i pagesos o autoritzacions a zones forestals i rurals. S’organitzen en dues comarques: Tramuntana i Llevant. “Cada un som encarregats d’un territori determinat; en el meu cas som la responsable de Manacor i Vilafranca”. “La nostra feina és bàsicament de camp, trepitjant el territori és com es coneix la gent i des d’on es poden denunciar les males praxis”. També atenen emergències ambientals les 24 hores els 365 dies de l’any.

L’agent té al cap determinats incendis forestals que l’han marcada. “N’hi ha hagut un parell que tenc molt presents -un va ser el de Sant Joan a Eivissa i l’altre, l’incendi d’Andratx-, però també l’època d’incendis a na Burguesa o per la zona d’Artà”. Normalment són catàstrofes lligades a condicions meteorològiques molt adverses i “a vegades tots els esforços són molt poc eficaços i tenc sensació d’impotència, de lluitar contra un fenomen molt difícil d’aturar”.

Torres és entusiasta de la seva feina. “Em continuu formant: he fet un màster en riscos naturals, que tractava inundacions, incendis i terratrèmols. Una de les coses que més m’han impactat és que les persones hem anat a viure a zones on sabíem que hi havia riscos; per exemple, a les Balears moltes urbanitzacions estan fetes dins torrenteres o molt a prop de zones forestals. Moltes vegades som nosaltres els que anam a cercar aquests riscos”, sentencia l’agent.

La segona dona agent de les Balears

“Som molt poques dones agents del medi ambient”, es lamenta Anna. “Quan vaig entrar el 2001, vaig ser la segona dona agent: la primera estava a Menorca ja feia anys i havia estat, també, la primera agent de medi ambient de l’estat espanyol”.

Actualment hi ha tres dones a Mallorca, dues a Menorca i dues a Eivissa i Formentera; dins el col·lectiu de 55 agents, doncs, només set són dones. “Hi ha una part de feina física, perquè hem de caminar molt pel camp, però, a banda de la vigilància, tenim aquesta faceta policial i sancionadora que tal vegada no estiri altres companyes”, esmenta l’agent.