Cultura 20/04/2021

Xavier Bosch i els secrets que no se sabran

L'escriptor i periodista parla d'algunes de les seves obsessions durant la presentació de 'La dona de la seva vida'

2 min
Disponible en:

BarcelonaEl periodista i escriptor Xavier Bosch va escriure Se sabrà tot mesos després de la seva dimissió com a director del diari Avui. La novel·la, guanyadora del Premi Sant Jordi el 2009 i publicada el 2010 sota el segell de Proa, va generar una expectació espectacular. En part, pels paral·lelismes amb la realitat: el protagonista és un director de diari que dimiteix tres mesos després d'acceptar el càrrec. "Quan vaig recollir el premi van venir 300 periodistes a preguntar-me les veritables raons de la meva dimissió", admetia Bosch aquest dilluns al Recinte Modernista de Sant Pau en la vintena presentació de la seva setena novel·la, La dona de la seva vida (Columna / Destino), organitzada per l'ARA. Al costat, fent-li preguntes i davant una vintena de persones, hi tenia un antic company de ràdio amb qui ha compartit algunes aventures professionals, el periodista de l'ARA Antoni Bassas. Se sabrà tot va ser el seu salt definitiu com a escriptor –Bosch va saber aprofitar aquella onada d'èxit–, i era també un avís que tothom pot tenir un titular que li pot enfonsar la vida.

Tanmateix, al llarg de la conversa d'aquest dilluns va quedar clar que a vegades hi ha secrets que, per molt que es rasqui, no se sabran mai. Alguns d'íntims –Bosch assegurava que és necessari tenir secrets propis– i d'altres més públics, com el cas dels nens robats, que forma part de la trama de La dona de la seva vida. El periodista i escriptor explicava que, al llarg de les presentacions que ha anat fent d'aquesta última novel·la en diferents poblacions catalanes, se li han presentat persones que afirmen haver estat nens robats. Bosch expressava davant Bassas la frustració pel fet que pràcticament tots els casos de nens robats, amb una única excepció, van ser casos arxivats sense arribar mai a judici: "Hi ha gent que s'ha fet molt rica i ningú se n'ha anat mai de la boca –explicava Bosch–. Es van posar dos telèfons perquè si algú tenia informació pogués trucar i, després de dos anys, ningú havia trucat".

En un moment de la conversa, Bassas es va treure de la màniga els dos primers llibres de Bosch: Jo, el simolses (La Magrana, 1992) i La màgia dels reis (Columna, 1994) i va recordar com es presentava aleshores l'escriptor i periodista. En el primer, afirmava que les seves obsessions eren l'amistat, el sexe, el servilisme, l'estupidesa i els animals de companyia. En el segon, recordava que no havia anat a la mili perquè l'havien declarat inútil total i intentava demostrar tot el contrari. No va quedar gaire clar si continuava amb les mateixes obsessions però sí que el llarg recorregut i les exitoses novel·les posteriors li han donat moltes més eines a l'hora d'escriure i una veu pròpia.

stats