Cultura 07/10/2011

Kike Maíllo "Si volem robots socials, han de ser desobedients"

Científic Va començar matemàtiques, però va deixar la carrera per apuntar-se a l'Escac Hiperactiu Mentre promociona 'Eva', rodarà un clip de Manos de Topo

X.s.
2 min
Kike Maíllo, ahir a Sitges, entre Marta Etura i Claudia Vega.

Als teus curts no s'intuïa l'aposta per la fantasia que ara fas a Eva . Què et condueix a la ciència-ficció?

El cinema fantàstic és el culpable de la meva vocació, però a l'Escac em vaig enamorar dels personatges i el melodrama, i això es veu als meus curts. Una pel·lícula de robots és una coartada perfecta per parlar de la condició humana, que és el mateix que feia als meus curtmetratges. La ciència-ficció et facilita una màscara molt potent darrere la qual un pot parlar d'aquestes coses sense caure en la pedanteria.

Tanmateix, Eva no és una pel·lícula de ciència-ficció convencional.

Quan fas una pel·lícula d'un gènere amb tants lligams i codis, el primer que vols és saltar-te'ls, sorprendre l'espectador. Però en el nostre cas la ciència-ficció és més aviat un context. El veritable gènere de la pel·lícula és el melodrama, i això té un punt d'originalitat, perquè normalment és el gènere que acompanya la ciència-ficció és l'acció o el thriller .

També t'allunyes del clàssic escenari distòpic del gènere.

La ciència-ficció és un gènere molt masculinitzat que sempre tendeix a imaginar que el món va cap a pitjor, i això provoca que molta gent no s'hi apropi mai. De forma premeditada, a Eva l'ésser humà conviu amb els robots en clau positiva, en oposició a la tradició distòpica de la ciència-ficció. És una aposta personal meva: si ara estem millor -com a mínim en aquesta part del món- que fa 50 anys, per què no d'aquí a 50 anys més?

De Frankenstein a 2001: una odissea de l'espai , la creació de vida artificial és narrada en clau tràgica.

El meu plantejament és que la sofisticació de les màquines no ens portarà la perdició, simplement màquines amb actituds humanes. I les màquines sofisticades tindran un punt de descontrol, però un punt necessari si vols que siguin éssers socials amb els quals ens puguem relacionar. Si no, seran esclaus. Eva planteja això: si volem màquines socials, han de ser desobedients.

I per què necessitem que els altres ens desobeeixin?

Perquè el no és el que fa important el teu amic, la teva parella. A Eva hi ha un robot, el Max, que és meravellós, ho fa tot per tu, però mai podria ser el teu amic. En el no hi ha la base de l'individu.

És podria fer un remake nord-americà de la pel·lícula?

Sí, han comprat els drets per fer-ne un. Però dubto que el puguin fer sense canviar el final, per exemple. Els americans fan coses que nosaltres no podem fer, i viceversa. I a mi em sembla que Eva no la poden fer.

Per què és tan difícil fer una pel·lícula de ciència-ficció a Espanya?

No ho sé. Tenim el públic, el talent i la tecnologia. Però en la indústria del cinema hi ha un tap de pressupost que ho impedeix. En la publicitat, per exemple, no passa.

stats