PalmaConvent Sant Vicenç Ferrer.- “Comparat amb Bach, qualsevol músic, fins i tot el més dotat, parteix en desavantatge”, sentencia Paul Hindemith. Per altra banda, tenim la diversitat de sensacions que produeix escoltar el 'cantor' amb tants vessants com va transitar al llarg de la seva complexa existència. Diuen els que en saben que Bach va compondre molts concerts per a violí, dels quals tan sols s'han recuperat els tres que Olivier Charlier, juntament amb Sebastià Pou i l’Orquestra de Cambra de Mallorca, dirigida per Bernat Quetglas, varen interpretar diumenge passat al convent de Sant Vicenç Ferrer de Manacor, per inaugurar el Cicle de Música de Cambra Culturàlia 2021. Aquest cicle constarà de tres concerts més. El pròxim, dia 28 de maig al Conservatori de Manacor amb Ramon Andreu, Maria José Gómez, Dmtry Struchkov i Magí Garcias, que interpretaran els quartets per a piano de Mozart I Brahms. El següent, una altra vegada al convent de Sant Vicenç Ferrer, dia 10 d’abril, l’Stabat Mater, de Pergolesi, amb Júlia Farrés-Llongueras, Hugo Bolívar i l’Art Vocal Ensemble. I per finalitzar, dia 11 d’abril, Jean-Pierre Dupuy intrepretarà obres de Cage, Boulez i Mestres Quadreny, a qui està dedicat el concert.
Olivier Charlier és garantia d’una bona interpretació, però també una bona prova del creixement constant de l’orquestra que dirigeix amb tanta elegància com vehemència Bernat Quetglas i que dona als seus músics una seguretat que es tradueix en passes de gegant en l’execució. La integral dels concerts de violí de J.S. Bach és, per una altra banda, un compendi de les virtuts i versatilitat del compositor en un lloc i amb un nombre de músics molt semblant als que interpretaven les seves composicions, fins i tot a la Thomaskirche de Leipzig. El més conegut és, segurament, el BWV 1042, en mi major, que s’inicia amb tres acords impetuosos, sòlids, amb els quals marca el tarannà de la composició, fins a arribar a un final bel·licós entre el solista i l’orquestra, que repeteix la tornada fins a cinc vegades amb la intervenció del solista entre un i l’altre, per acabar amb la virtuosa cirereta per al principal protagonista.
Si el primer que interpretaren, el Concert per a violí en la menor, té menys ingredients però no qualitat que el que va tancar la vetlada, el Concert per a dos violins en re menor, amb Sebastià Pou compartint protagonisme amb Olivier Charlier, resulta gairebé impossible triar un moviment per sobre de qualsevol altre. Comença amb el duel de violins en el primer, un Vivace esplendorós, una lluita entre els dos violins d’una precisió sublim, combinada amb la delicadesa del segon i el rigor d’un tercer que tot plegat tan sols es pot qualificar de rodó. Bon concert.
