El vienès que va governar Mallorca des de Menorca

El retorn temporal de Menorca a la sobirania espanyola de l’any 1782 al 1798 tingué unes quantes conseqüències no gaire favorables per a la població

El retorn temporal de Menorca a la sobirania espanyola de l’any 1782 al 1798, entre dues dominacions britàniques, tingué unes quantes conseqüències no gaire favorables per a la població, segons Miquel Àngel Casasnovas: supressió de la franquícia comercial -el gran negoci del port de Maó-, increment dels impostos, restabliment de la Inquisició i “missions religioses amb clergues procedents de la Península, les quals tenien com a objectiu catequitzar un poble que, malgrat haver mantingut monolíticament la fe catòlica [la qual cosa garantia el tractat d’Utrecht], era vist com a contaminat per la seva prolongada convivència amb heretges, cismàtics i jueus”, els quals, evidentment, foren expulsats, marcant una diferència clara amb la política tolerant dels britànics.

Menorca, a punt de ser russa

Tot això era prou com per emprenyar el poble més pacífic, però els interessos espanyols tingueren la sort d’estar representats per un nou governador, Juan de Silva-Pacheco-Meneses y Rabata, comte de Cifuentes (1737-1792), de rància aristocràcia castellana, però nascut a Viena i que va saber actuar amb mà esquerra. Curiosament quan va ser nomenat capità general de les Balears continuà exercint el seu mandat des de Menorca, governant des d’allà totes les illes, una situació insòlita. I es va casar amb una menorquina, Joana Eymar Capella. Ella, en quedar viuda, prengué per nou marit Bartomeu Ramis, germà del destacat il·lustrat Joan Ramis i Ramis.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF