CULTURA DIGITAL

Un videojoc per a gent que no juga a videojocs

L’il·lustrador Conrad Roset presenta el joc ‘indie’ ‘Gris’ al Saló del Manga

Gris és la protagonista del primer videojoc que ha dissenyat l’il·lustrador Conrad Roset. / NOMADA STUDIO

Fa uns anys, en una nit de festa al barri de Gràcia, l’il·lustrador Conrad Roset va conèixer dos programadors de videojocs, Roger Mendoza i Adrián Cuevas. “Jo feia temps que tenia moltes ganes de treballar en un videojoc i ells buscaven un artista per fer un videojoc. Va ser amor a primera vista”, recorda Roset amb un somriure. El fruit d’aquest amor és Gris, un videojoc que al desembre sortirà a la venda per a PC, Mac i Nintendo Switch. Un projecte internacional finançat des dels Estats Units però pensat i programat a Barcelona per un equip d’una quinzena de persones amb una visió poc habitual: crear un videojoc per a la gent que no sol jugar a videojocs. “Així és. De fet, una de les nostres testers era la meva parella, la Clara, que no és jugadora habitual. Si ella no es passava el joc, teníem un problema”.

Gris es presentava aquests dies en el pavelló que Nintendo ocupa al Saló del Manga. Concretament en el raconet que la companyia japonesa destina als nindies, els jocs independents que distribueix Nintendo. L’aparició d’aquests jocs, desenvolupats al marge de les grans empreses del sector, va obrir el mercat del videojoc a creadors com Roset, un il·lustrador consagrat gràcies a l’èxit del seu llibre Muses i fan dels videojocs de tota la vida. Gris, tot i així, es desmarca dels codis narratius mainstream. “La idea inicial era fer un joc en blanc i negre que es va pintant a mesura que el jugador avança -explica Roset-. En el joc el color té una funció narrativa, és part de la mecànica”. La protagonista és una noia que s’anomena igual que el joc i que ha de superar un trauma. “El videojoc és l’evolució del seu món interior. No hi ha text ni diàlegs, però hem deixat algunes pistes i metàfores. La idea és que cada jugador tregui les seves conclusions del joc”.

Aquarel·les i música

Però l’element que distingeix de manera més radical Gris de la gran majoria de videojocs és la delicada qualitat de les seves imatges, basades en aquarel·les pintades per Roset. “Havíem de destacar d’alguna manera; no podem competir amb videojocs fets per equips de 300 persones -apunta l’il·lustrador-. Així que vam fer aquarel·les a mà, les vam escanejar i les vam integrar en el joc”. En lloc dels gràfics perfectes d’altres jocs, Gris potencia les imperfeccions, conservant la textura del paper i fent que l’aquarel·la sobrepassi algun cop la línia del dibuix. “Ha sigut un repte per als programadors. De vegades els demanava coses que no eren possibles. Però ja és això, l’art i la programació sempre han de negociar”.

A Gris també és determinant la música ambiental de cambra creada expressament pel grup barceloní Berlinist. “Els coneixia d’abans i m’agradaven molt -explica Roset-. I com que el to de Gris és lent i atmosfèric, la seva música hi encaixava molt bé. Per a mi és el 50% del joc, potser més i tot. En els moments àlgids, la música es menja el joc”. Roset i Berlinist van plantejar la banda sonora com si fos la d’una pel·lícula d’animació. Ràpidament van haver de lidiar amb un problema: als videojocs no és el director qui controla el temps, sinó el jugador. “Això representava una dificultat extra que ens va obligar a crear una sèrie de loops ”, comenta.

Roset confessa que les seves influències a Gris tenen més a veure amb el còmic, l’art i l’animació ( La tortuga vermella és un referent clau) que amb el món del videojoc, però cita jocs indie que li encanten, com Journey i Monument Valley. “La indústria del videojoc encara és jove i calen més alternatives al Fortnite i al Call of duty. Però tot arribarà. Cada cop hi ha més estudis d’animació petits. Avui dia amb només 100.000 euros es pot produir un videojoc amb cara i ulls”. L’il·lustrador evita fer pronòstics sobre l’èxit de Gris : “És un mercat complicat, però jo em conformaria si tothom recupera la inversió i això ens permet fer més videojocs”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF