Cultura 25/01/2012

La vida i la mort, segons Pous i Pagès

2 min
La vida i la mort, segons Pous i Pagès

Per als aficionats als números rodons, aquest febrer farà 100 anys de la publicació de La vida i la mort d'en Jordi Fraginals i 60 anys de la mort del seu autor, Josep Pous i Pagès. És l'obra més celebrada de qui va ser, durant la Guerra Civil, director de la Institució de les Lletres Catalanes i president de l'Ateneu Barcelonès. La va començar a escriure el 1909, l'any que va haver de passar un mes a la presó a causa d'un article publicat a El Poble Català.

L'exemplar de la fotografia és de la primera edició, impresa el 29 de febrer del 1912 i, per tant, escrita en el ric i prefabrià català de Pous i Pagès. Si poguéssiu tocar el paper esgrogueït, a més del genuí català, us penetraria aquella olor d'humitat acartronada no apta per a al·lèrgics, però que fa les delícies dels fetitxistes del llibre objecte. Dóna gust. En la prehistòria de l' e-book que ara vivim, això encara deu tenir un valor.

He rellegit La vida i la mort... amb un plaer secret, amb nostàlgia per l'adolescent que un dia vaig ser i que, en caure-li a les mans aquell drama rural empordanès (en l'edició de la MOLC), es va deixar impactar per la força de voluntat del jove protagonista, que aconsegueix escapar-se del destí religiós que li marca la tradició familiar i la ira d'un pare despòtic.

Tot i que el llibre de Pous i Pagès està a prou distància de la força literària del Solitud de Víctor Català, publicat uns anys abans (1904), s'inscriu en la mateixa línia del Modernisme narratiu: ruralisme, individualisme, coaccions socials, psicologisme. La prosa flueix, l'acció també. I és molt rica l'expressivitat dels personatges, el seu parlar, tant de mossèn Llorenç -que té dues passions, "l'amor a les flors y una devota adoració per Virgili"-, com de l'oncle Martí, que s'entusiasma amb el Jordi: "Molt ben xafat! Per qui té confiança en el seu braó, no hi ha re impossible. Toca-la noi! Estic molt content de tenir un nebot de la teva fusta". Amb la criada de l'oncle, Pous i Pagès s'hi despatxa a gust: "Una dòna, ja molt endins de la quarentena, guerxa, encartronada, de faccions que semblaven expresses pera servir de preservatiu contra tota mena de carnals temptacions".

És un títol clàssic i un llibre viu. Edcions 62 l'ha anat publicant. I se m'acut que TV3 podria fer un bon drama rural, amb aquest material.

stats