Dia de les cooperatives
El cooperativisme és una realitat d’abast mundial, cada vegada més important
Dia 19 de juny es va celebrar el Dia internacional de les cooperatives. En l’acte celebrat al Club Diario de Mallorca hi va intervenir el president de la Federació de Cooperatives de les Balears. Sam Moll. i es va fer la lectura del manifest Dia internacional de les cooperatives 2019. La cloenda va ser a càrrec de Mateu Ginard i Jesús Jurado, representants del Govern i del Consell insular. El cooperativisme és una realitat d’abast mundial, cada vegada més important, i amb aquesta jornada el moviment remarca aquest dimensió. Dins el cooperativisme, l’àmbit agrari hi té molta tradició, i avui dia hi manté molta presència, però està afectat per la crisi general de l’agricultura. La no continuïtat de moltes explotacions agràries també redueix les possibilitats de trobar nous líders cooperatius.
Tomeu Torres de Son Marron
Ja estat vinculat al cooperativisme i a l’associacionisme agrari
El premi Coop 2019 lliurat dia 19 va ser per a Bartomeu Torres, en Tomeu de Son Marron. En Tomeu, membre d’una antiga nissaga pagesa artanenca, va ser durant quaranta anys l’amo de la possessió de Son Marron a Sineu. Sempre ha estat vinculat al cooperativisme i a l’associacionisme agrari: va ser un dels fundadors de la Cooperativa Agrícola de Sineu i va ser el president de la Unió de les Cooperatives Agràries de Balears (Ucabal), entre el 1993 i el 1995. Quan la raça estava a punt de morir, en Tomeu va jugar un paper actiu en la recuperació del porc negre, que ha estat una de les seves grans passions. Ara és el president de l’Associació de Ramaders del Porc Negre Mallorquí i també és el president de la Unió de Pagesos de Mallorca. Es tracta de tota una vida dedicada al camp, al cooperativisme i a l’associacionisme agrari.
Mallorca Verda
L’empresa cooperativa continua la seva expansió amb més de 60 punts de venda
L’empresa cooperativa Mallorca Verda, dedicada a la comercialització de productes alimentaris tradicionals, continua la seva expansió, ara ja amb més de 60 punts de venda a tota l’illa i amb una millora constant de la qualitat i la diversitat de l’oferta. El catàleg de la cooperativa inclou: olis (oli d’ametles dolces, oli d’oliva amb pebres coents, oli d’oliva amb llimona...), sals (sal amb all i alfabeguera, sal amb tomàtigues seques, sal amb llimona i farigola...), alliolis (allioli i allioli amb pebres coents), mels (mel de romaní, mel de mil flors, mel amb ametles...), confitures (confitures de fraula, de tomàtiga, de taronja, de poma i ametla, de figa...), patés (paté d’ametles amb tomàtiga seca, paté d’ametles i olives negres...) i altres productes de qualitat.
Creix la producció de carn de boví
L’any passat va passar de generar uns ingressos de 8.114.180 a 9.013.455 €
La ramaderia balear sol donar notícies negatives: els excessius costos de l’alimentació animal, els baixos preus, els ramaders que pleguen... Ara, però, ens trobam amb una notícia positiva i la volem remarcar: l’any passat, la producció de carn bovina a les Balears va passar de generar uns ingressos de 8.114.180 euros a generar 9.013.455 euros, un increment de l’11 %. La dada és important i ha ajudat que s’hagi frenat la contínua caiguda del valor de la producció ramadera. Cal tenir en compte que les Balears, gràcies a Menorca, tenen una ramaderia de vacum de llet important i la comercialització del vedells és una assignatura pendent; per tant, si hi ha una sortida comercial viable millora la viabilitat general de les vaqueries. D’altra banda, la comercialització bovina no es pot separar de la comercialització d’un producte diferenciat de qualitat, com el que s’està impulsant amb el suport d’algunes cadenes de supermercats.
El garrover, un arbre amb futur
Cal destacar els bons resultats econòmics de l’arboricultura extensiva
Un altre fet destacat del 2018 són els bons resultats econòmics de l’arboricultura extensiva, que a Mallorca i Eivissa ocupa moltes hectàrees, una part de les quals està en estat d’abandonament o semiabandonament. Tot fa pensar que els bons resultats no tenen gaire cosa a veure amb l’ametla, que tradicionalment ha aportat el gruix econòmic de la producció. El cas és que el bon preu de la garrova, que va passar de 0,33 a 0,55 €/kg, va fer que la collita de garroves del 2018 fos molt més important que la del 2017, sobretot perquè es varen collir garroves que altres anys quedaven als arbres. Això ha insuflat nou aire en un món que, en els darrers anys, ha anat a la baixa.
