Publicitat
Publicitat

ART

El MNAC aprofundirà en l'estudi de la influència del 'Políptic de Gant' de Van Eyck en la 'Mare de Déu dels Consellers' de Lluís Dalmau, del segle XV

El viatge més enigmàtic del Gòtic català

El setembre del 1431, l'artista valencià Lluís Dalmau, que aleshores treballava com a pintor de cort d'Alfons el Magnànim, va partir cap a Flandes, passant per Itàlia i travessant els Alps. No se sap per què el rei li va encarregar fer aquest viatge, i quant de temps va durar la seva estada als Països Baixos, però les semblances evidents entre alguns personatges de La Mare de Déu dels Consellers , la seva obra cabdal, i el Políptic de Gant ,dels germans Van Eyck, fan més que probable que el pintor valencià s'hi traslladés per treballar al seu taller i conèixer de primera mà la tècnica de la pintura a l'oli. Aleshores, Jan van Eyck era considerat el pintor europeu més important.

Està documentada la presència de Dalmau a València el 1436, i pocs anys després es va traslladar a Barcelona. Va pintar la Mare de Déu dels Consellers entre el 1443 i el 1445 per encàrrec del Consell de Cent, que volia un guarnir amb un retaule la capella de la Casa de la Ciutat. Ben aviat el MNAC, propietari de la pintura, compararà les proporcions dels caps dels àngels cantors que envolten la Mare de Déu amb els del retaule de Van Eyck per esbrinar si el pintor valencià va utilitzar models dels pintors belgues. Les coincidències també es poden observar al cap de sant Andreu, a la dreta de la Mare de Déu, inspirat en el sant Joan del retaule de la catedral de Gant.

Els drets d'autor de Van Eyck

"Segurament Dalmau va treballar al taller de Van Eyck, va copiar els seus models i va tenir el seu permís per reproduir-los. No és un fet tan evident perquè aleshores ja hi havia una mena de copyright entre els artistes", afirma Bart Fransen, el coordinador del Centre d'Estudis dels Primitius Flamencs de l'Institut Reial de Patrimoni Artístic de Brussel·les. Aquest estudiós va ser fa pocs dies a Barcelona per impartir una conferència al MNAC sobre un web innovador dedicat al retaule dels Van Eyck. El Políptic de Gant està immers en un procés de restauració que s'estendrà fins al 2017. Està previst que les dades que sorgeixin durant la neteja de les diferents capes de vernís de la pintura també s'incorporin al web.

A més d'aquest estudi comparatiu entre les dues obres, un document publicat pels historiadors Almudena Blasco i Alberto Ontillera encara poc conegut pels especialistes en Van Eyck apunta que aquest pintor podria haver viatjat a València en una missió diplomàtica del seu patró, Felip el Bo, el duc de Borgonya, el 1426. La capital valenciana va ser la porta d'entrada de la pintura de Van Eyck a la Corona d'Aragó. "A més de Dalmau, altres artistes valencians com Reixac o el Mestre de la Porciúncula, aquests últims sense haver de viatjar a Flandes, van conèixer altres obres autògrafes o rèpliques d'obres de Van Eyck", explica Rafael Cornudella, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i antic cap de l'àrea de Gòtic del MNAC. Aquest historiador de l'art també sosté que en la pintura de Dalmau podria haver-hi elements d'altres dibuixos i obres perdudes del pintor belga.

El Políptic de Gant és una obra tan influent com poc documentada. "No se'n conserva ni el contracte ni cap pagament. A Bèlgica no hi ha tants arxius com aquí", assenyala Fransen. L'única dada històrica que hi ha sobre l'acabament del políptic és un quartet de versos alexandrins que hi ha a la part exterior de les taules laterals on els germans Van Eyck, Hubert i Jan, van signar. La data que hi ha escrita és el 6 de maig del 1432. Fa poc s'ha descobert que la capella de la catedral de Gant on s'havia de col·locar no va estar acabada fins al 1435.

El viatge de Dalmau també posa en qüestió la data del 1432. Segons una teoria del professor de la Universitat de Harvard Hugo van der Velt, aquell any només estaria llesta la part inferior de l'obra. "Si hagués estat acabat el 1432, Dalmau hauria tingut poc temps per arribar a Flandes per estudiar l'obra. A més, el pintor valencià només va copiar elements de les taules de la part superior. Si el retaule ja s'hagués col·locat a la capella, no ho hauria pogut fer perquè els àngels estarien a sis metres d'altura", sosté Fransen. La Mare de Déu dels Consellers, a més,beu directament de la Mare de Déu entronitzada i envoltada pel donant, sant Jordi i un arquebisbe que hi ha en una altra pintura de Van Eyck, la Mare de Déu del canonge Van der Paele , que actualment és al museu Groeninge, a Bruges.

Lluís Dalmau també va signar la seva obra, com havien fet els germans belgues de manera pionera. La Mare de Déu dels Consellers no hauria sigut possible sense la mentalitat innovadora dels Van Eyck, que van revolucionar el tractament de la llum i de l'espai en la pintura. El paisatge que hi ha al darrere de la Mare de Déu dels Consellers , en lloc d'un fons daurat, també deriva dels belgues. "Van Eyck va ser un pintor de la llum. Va capturar fins i tot els efectes de la llum en les gotes d'aigua que reboten a la font de la part inferior del retaule i en els vestits", conclou Fransen.

Les