Cultura 21/04/2021

Un viatge cap a la vida (malgrat tot)

L'actor i dramaturg Carles Algué s'estrena amb la novel·la 'Cap a la fi del món'

Elena Freixa
2 min
Carles Algué, actor, dramaturg i periodista que publica la seva primera novel·la 'Cap a la fi del món'

BarcelonaUna pandèmia abans de ‘la pandèmia’. És el que va imaginar Carles Algué (Manresa, 1986) quan va començar a donar forma fa uns anys a Cap a la fi del món, la seva primera novel·la amb alguns ingredients que ara, inesperadament, resulten familiars: un estat d’alarma, un confinament de la població i mesures de seguretat per tallar els contagis. Però al llibre l’amenaça no és el covid-19, sinó un virus molt més letal que duu el protagonista, el Pau, a emprendre un darrer viatge després de descobrir que s’ha infectat.

La novel·la d’Algué, que és actor, dramaturg i periodista, arrenca en una Barcelona apocalíptica –o potser no tant, després del que hem viscut el 2020– en la qual el Pau es veu forçat a sacrificar el seu gos, el Trau, per ordre de les autoritats sanitàries. A ell, amb només 25 anys, només li resta esperar el desenllaç fatal de la malaltia, però decideix convertir aquest compte enrere en un trajecte que el porti fins a l’Argentina, a Ushuaia.

Els més de 12.500 quilòmetres que el separen de la destinació es converteixen en una oportunitat inesperada per redescobrir-se. Les cartes amb la Neus, una amiga íntima amb qui va recuperar el contacte poc abans d'anar-se'n, i el record dels sentiments que li va despertar la Laura enmig del drama de la pandèmia, l'acompanyen en el viatge, on curiosament també canvia la perspectiva amb què recorda la família. “Escric sobre el viatge físic, però també l’intern, el de les emocions que el porta a pensar en qui vol ser”, explica Algué. “El Pau s’adona que per molt que se'n vagi hi ha certes persones que hi són i que hi seran, que l’estaran ajudant o acompanyant fins i tot en la distància”, afegeix. D’alguna manera, en aquest punt Algué plasma la seva experiència personal quan va recórrer l’Argentina durant quatre mesos tot sol el 2012. El viatge de la ficció té un rerefons dramàtic, però l’autor defuig la tristesa: “La mort hi és present, però el viatge parla sobretot de la vida”.

La pandèmia que ha sorprès el món fa més familiars alguns detalls del llibre, reconeix Algué, i alhora permet connectar molt més ràpidament amb la realitat del protagonista i el sentiment quan descobreix que s’ha contagiat. Malgrat els paral·lelismes inevitables i insospitats quan va escriure el llibre, subratlla que la novel·la no busca recrear-se en la pandèmia, sinó fugir de seguida “cap a una cosa molt més lluminosa”, i confia que el viatge del Pau convidi el lector a un camí d’esperança i de pensar en tot el que farem després.

stats