ART

El viatge humà i artístic del jove Picasso pels carrers de París

El Museu Picasso exposa obres del Museu d’Orsay d’artistes com Cézanne, Manet i Toulouse-Lautrec

A la imatge que Picasso s’havia fet de París abans d’anar-hi per primera vegada la tardor del 1900 hi ha, com es pot veure en un petit dibuix inclòs a la nova exposició temporal del Museu Picasso, dos llocs icònics: la Torre Eiffel i Notre Dame. També dues dones que l’esperaven a ell i al seu amic Manuel Pallarès amb els braços oberts, com si fossin unes sirenes que els volien fer perdre el seny. Aleshores Picasso encara no havia fet 20 anys i va viatjar a la capital francesa per veure la seva pintura Els últims moments a l’Exposició Universal, i la ciutat també era una promesa excitant de llibertat. “Abans d’anar-hi, Picasso ja coneixia París indirectament, a través de les revistes il·lustrades que es rebien a la Llotja i sobretot als Quatre Gats”, afirma Malén Gual, conservadora del Museu Picasso i comissària de la mostra.

L’exposició és de petit format, porta per títol Picasso descobreix París i explica quin art va veure l’artista durant els seus dos primers viatges a París a través de 19 pintures, escultures i dibuixos, sobretot del Museu d’Orsay i del Museu Picasso de París. S’hi poden veure obres de grans noms com Edgar Degas, Paul Gauguin, Édouard Manet, Henri de Toulouse-Lautrec i Théophile Alexandre Steilen, i el recorregut és encara més sucós si es para atenció en uns dibuixos de Pierre Puvis de Chavannes i Honoré Daumier i la pintura i l’escultura d’Eugène Carrière i Albert Bartholomé. Totes aquestes peces reflecteixen també el viatge humà que va fer Picasso a París i com el contacte amb una realitat crua el va sacsejar i va entrar poc temps després en l’època blava. “A Picasso li agraden la nit i la llibertat de París, i també comença a madurar. L’època blava forma part de la pintura més social que va fer”, explica Gual.

La malenconia de Carrière

Algunes de les obres exposades estan amarades de malenconia i tristesa: els esbossos dels murals del Panteó de París, de Puvis de Chavannes, dialoguen amb l’apunt que Picasso va fer de l’escena Santa Genoveva abastant París, i aquestes emocions també són evidents en una maternitat monocroma d’Eugène Carrière, L’infant malalt ; el dibuix Els emigrants d’Honoré Daumier i l’escultura d’Albert Bartholomé Nena plorant, exposada al costat de l’esbós que Picasso va fer d’un dels grups escultòrics del Monument als morts del mateix artista. “Carrière va ser un artista molt famós al segle XIX. Les seves obres es caracteritzen per ser monocromàtiques i per la broma que envolta els personatges. Va influenciar el Picasso de l’època blava, no se sap si va anar al seu taller”, diu Malén Gual. En el cas de Daumier, el va conèixer per l’amistat que va establir amb el poeta Max Jacob, que col·leccionava els seus gravats. “Picasso és com una esponja i ho fagocita tot”, subratlla la comissària.

L’exposició té l’origen en el préstec de 52 obres que el Museu Picasso ha fet a l’Orsay per a l’exposició Picasso. Blau i rosa. Com a intercanvi, Malén Gual va poder demanar una quantitat semblant de peces i ha construït la tesi de la seva exposició a partir de les que ha pogut obtenir. No és la primera vegada que s’aborda la relació del Picasso jove amb París, i així i tot val la pena visitar l’exposició per veure com dialoguen les obres de l’Orsay i les del Picasso, i el suc que n’ha tret Malén Gual. “L’exposició és una petita joia, i està feta per al públic de Barcelona”, diu el director del museu, Emmanuel Guigon. Entre les troballes de la mostra també hi ha una terracota de Paul Gauguin. “Picasso el va descobrir a través de Paco Durrio”, diu Gual, abans de posar l’accent en uns dibuixos de l’artista malagueny d’unes figures exòtiques a la gatzoneta. Finalment, el vessant noctàmbul de la vida de Picasso a París està representat per retrats de la cantant de varietats Yvette Guilbert, de Toulouse-Lautrec i Leonetto Capiello, i un de Picasso que és possible que el fes durant l’actuació de l’artista.

Quan l’ARA va visitar l’exposició fa algunes setmanes, Emmanuel Guigon acabava de tornar exultant de París, on havia pogut veure Ciència i caritat i els esbossos que havien prestat per a l’exposició d’obres mestres del malagueny al Museu Picasso de la capital francesa. “És la segona vegada que surt de Barcelona, després del MoMA”, explicava el director. També ha anat a veure com han quedat exposades les 52 pintures i dibuixos del Museu Picasso a l’Orsay. “Aquestes exposicions donen visibilitat a la nostra feina a París, tenim el repte intel·lectual de defensar la part catalana de Picasso -afirma Guigon-. A nivell científic sempre està bé veure un quadre al costat dels seus germans dels mateixos anys, també a nivell de restauració, per comparar com estan restaurats”.

Una altra de les raons per les quals Guigon està satisfet és el “gran èxit internacional” de l’exposició Picasso i la cuina, i avança un dels pròxims grans projectes internacionals del museu els anys vinents, una mostra dedicada a la relació de l’art de Picasso amb el de Rodin, programada per al 2020.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF