LITERATURA

Els veritables llibres de butxaca

Dutton Books impulsa un nou format de lectura que vol seduir, sobretot, les generacions més joves

“Un llibre és la prova que els humans són capaços de crear màgia -deia el cosmòleg Carl Sagan-. És un objecte pla fet a partir d’un arbre, amb parts flexibles on hi ha impresos molts gargots negres curiosos. Però només cal donar-hi una ullada perquè el lector penetri en la ment d’una altra persona, potser la d’algú que va morir fa milers d’anys”. Com a objecte físic i com a proesa tecnològica resulta difícil superar el llibre imprès. Més enllà d’algunes millores estètiques, la seva forma gairebé no ha evolucionat des que va aparèixer el còdex fa aproximadament dos mil anys com una bona alternativa als pergamins.

Per això quan Julie Strauss-Gabel, presidenta i editora de Dutton Books for Young Readers, va descobrir els dwarsliggers -petites llibretes de butxaca horitzontals que s’han convertit en un format d’impressió molt popular als Països Baixos- va sentir que eren una revelació. “Els vaig veure i vaig pensar: «Uau!» Vaig començar una missió per veure com els podríem fer als Estats Units”, explica Strauss-Gabel. A l’octubre Dutton, que forma part de Penguin Random House, va fer el primer llançament de minillibres amb quatre reimpressions de les novel·les de John Green, un autor d’èxits de vendes per a joves adults.

Aquestes versions diminutes són de la mida d’un telèfon intel·ligent i no més gruixudes que el dit polze. A més, el paper és tan fi com la pell d’una ceba. Els llibres es poden llegir amb una sola mà perquè el text flueix en sentit horitzontal i les pàgines es passen cap amunt, en un moviment similar al que es fa amb el telèfon mòbil. Es tracta d’un experiment audaç que, en cas de tenir èxit, podria canviar el panorama editorial i, fins i tot, modificar la manera de llegir de la gent. L’any vinent Penguin Young Readers té previst llançar més minillibres i, si als lectors els atrau el format, altres editors podrien apostar-hi.

John Green ja coneixia els dwarsliggers ; els va veure anys enrere, quan vivia a Amsterdam. Al llarg de l’última dècada el format s’ha estès per Europa i s’han venut gairebé 10 milions de còpies en edicions mini d’autors contemporanis com Dan Brown, John le Carré, Ian McEwan i Isabel Allende, a més de clàssics d’Agatha Christie i F. Scott Fitzgerald. Quan Strauss-Gabel va preguntar a Green si voldria provar aquest format amb les seves novel·les, l’escriptor de seguida s’hi va interessar. Li va semblar una oportunitat única per innovar en la impressió de llibres i va acceptar la proposta.

“Com a molts escriptors, em fascina l’art de fabricar llibres i els petits detalls que fan que un llibre físic sigui tan especial”, explica Green, que afegeix que no li va semblar “un truc de màrqueting, sinó una manera interessant i diferent de llegir”. L’autor de la novel·la No està escrit a les estrelles (Estrella Polar/Nube de Tinta, 2012) és l’escriptor ideal per a aquest experiment. Té admiradors joves molt devots -s’han imprès més de 50 milions d’exemplars de les seves novel·les-, més de cinc milions de seguidors a Twitter i més de tres milions de subscriptors al seu canal de YouTube, Vlogbrothers, que gestiona amb el seu germà Hank. Les versions mini de les novel·les de Green es posaran a la venda al mercat nord-americà per un preu de 12 dòlars (42 dòlars la col·lecció sencera) i estaran disponibles a les principals llibreries dels EUA. Tenint en compte que els minillibres també són atractius com a objectes de disseny, fins i tot es podrien vendre en botigues convencionals de mobles, en una estratègia de les editorials per pescar més clientela. Dutton i Green esperen que els joves lectors de les generacions que s’han criat amb internet siguin receptius al concepte de llibre en miniatura semblant als foliscopis.

Promoure títols descatalogats

“Aquest format s’acosta molt més a l’experiència d’utilitzar un telèfon mòbil que no pas als llibres normals, però és molt més semblant a un llibre convencional que no pas a un mòbil”, afirma Green, que creu que “el problema de llegir als telèfons mòbils és que l’aparell fa moltes altres coses”. Últimament algunes editorials han llançat llibres més petits per promoure títols que ja estaven descatalogats i incitar els lectors a comprar edicions noves d’obres que coneixen i ja tenen. Fa tres anys, Picador va publicar edicions petites de Denis Johnson, Jeffrey Eugenides, Herman Hesse i Marilynne Robinson per celebrar el 20è aniversari del segell. Aquella iniciativa va ser tan popular que l’any passat l’editorial va llançar una altra col·lecció amb el mateix format.

Strauss-Gabel ha començat la seva missió d’importar els minillibres als Estats Units aquest any. Va contactar l’impressor holandès Royal Jongbloed -l’únic al món que fa minillibres- i va demanar-li si es podrien associar per imprimir-ne edicions en anglès. El repte no va ser fàcil: les primeres pàgines impreses tenien la lletra massa enganxada i no es llegien bé. Els dissenyadors de Dutton van experimentar amb diferents formats i tipografies fins que van aconseguir l’edició ideal. Encara no és clar si una estrella literària com John Green pot popularitzar un format tan nou i peculiar, però Dutton és optimista: de moment ha imprès una tirada inicial de 500.000 minillibres.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF