La universitat vol recuperar el projecte de la biblioteca central

Se’n replantejaran les dimensions i requerirà fons FEDER per ajudar a finançar-lo

La Universitat de les Illes Balears es planteja reprendre el projecte de la biblioteca central que l’any 2004 va quedar tancat dins un calaix. De tota manera, el projecte primigeni ara es considera massa ambiciós, ja que en el seu moment suposava una inversió de més de vint milions d’euros, ara, però, podria veure la llum perquè no es descarta que una bona part la financiï el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Enguany es preveu fer un nou Pla de necessitats perquè el rector de la Universitat, Llorenç Huguet, veu possibilitats de tornar a abordar aquest projecte. Ara bé, seria un equipament més petit que el plantejat ara fa quinze anys. El concepte, explica el director del Servei de Biblioteca i Documentació, Miquel Pastor, “és fer un Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació” (CRAI). Un exemple del qual és el de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, en què s’unifiquen el servei d’informàtica, el de biblioteca, a més del d’informació als estudiants. “Però depèn també dels metres quadrats amb què es pugui comptar”. Pastor creu que hauran de reduir el projecte inicial, que era de 15.000 metres quadrats a 10.000. “Si fos així, deixaríem al seu lloc les dues biblioteques més grans, les dels edificis Jovellanos i Ramon Llull”. La ubicació pensada ara fa quinze anys era entre les instal·lacions esportives i Son Lledó i eren dos edificis: una biblioteca i un paranimf. Però una requalificació de terrenys podria canviar la intenció inicial de la Universitat.

“Vàrem pensar que tenir un sol edifici que concentràs el personal i els mitjans seria la millor manera de donar el servei de biblioteca de manera més eficient”, recorda Pastor. Ara mateix hi ha vuit biblioteques obertes de les vuit del matí a les deu del vespre. Amb una sola s’optimitzarien els recursos, ja que el mateix personal podria oferir més serveis durant més hores i fent-hi feina amb un major valor afegit.

Els primers càlculs

La idea va nèxier l’any 2003, quan s’iniciaren els estudis d’optimització. Entre fer créixer les biblioteques de cada edifici o crear una nova infraestructura, va guanyar la segona proposta. A partir d’aquí es començà a fer feina de cara al nou edifici. “Vàrem dimensionar com havia de ser l’edifici per donar cabuda al material i donar tots els serveis i va sortir que necessitàvem un mínim de 15.000 metres quadrats”, explica Miquel Pastor. A l’estudi es va fer un programa de necessitats en què s’establien els llocs individuals, les cabines per fer treballs en grup, els metres de prestatgeria... El consell de govern de la UIB i posteriorment el del Govern de les Illes Balears aprovaren la necessitat de fer el projecte.

Va ser llavors quan es va fer un concurs internacional d’idees que va rebre fins a 75 projectes. “Va ser brutal”, recorda Pastor. “Era un tribunal molt potent”, afegeix. El projecte guanyador va ser el de l’arquitecte mallorquí Jaume Vidal. Però quan era a punt d’adjudicar-se hi va haver un canvi de Govern, seguit d’una crisi econòmica i la història que tothom coneix. Amb el pla estratègic a la mà, no disposar de la biblioteca central va suposar un hàndicap a l’hora de fer feina, ja que no se n’esperava la paralització.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF