Un univers fatalista i molt cinematogràfic

BarcelonaNo oblidaré mai la impressió que em va provocar la primera visió d’ El que queda del dia al vell i desaparegut cinema Bailén de Barcelona. Hi vaig anar el dia de l’estrena, que va ser a finals del febrer del 1994, amb la meva mare i una amiga seva. No sabia qui era Kazuo Ishiguro, l’autor de la novel·la El que resta del dia, però sí que sabia qui eren Anthony Hopkins, Emma Thompson i el director James Ivory. L’any anterior tots tres havien injectat vida a Retorn a Howards End, majestuosa adaptació de la novel·la d’E.M. Forster, de qui Ivory completava així una ambiciosa trilogia iniciada amb Maurice i Una habitació amb vistes. Ivory -una de les personalitats fílmiques més interessants i no del tot ben ponderades dels últims quaranta anys-, profund coneixedor dels vasos comunicants entre cinema i literatura, va injectar en el relat imaginat per Ishiguro una força torrencial. Romàntica i apassionada, la historia d’amor del sol·lícit majordom Stevens i la temperamental majordoma Kenton va esdevenir en els rostres de dos actors que mai han sigut millors, més justos i convincents, una fletxa de fatalisme existencial tan punxeguda i commovedora com l’escena en què s’agafen de la mà i no s’atreveixen a fer-se el petó que tan desitgen. Ivory, encantat amb el resultat, va confiar en Ishiguro deu anys després per encomanar-li el guió de La comtessa russa (2005), impecable i cerebral història de passions contingudes al Xangai del 1936. Al cap de pocs anys, Ishiguro es va implicar a fons per posar dempeus l’adaptació al cinema de No em deixis mai, i així va néixer el film del 2010 dirigit per Mark Romanek, hàbil i sensible transmissor de la fragilitat i la tristesa del relat sobre una societat distòpica en què els humans tenen data de caducitat i tres amics d’infància es revelen contra el destí que tenen determinat. Va passar un pèl desapercebuda, amb un Andrew Garfield acabat de sortir de La xarxa social i encara no l’estrella que és avui i una Carey Mulligan extraordinària. La seva és una altra història d’amor truncada pel destí injust, perfilat per la ploma i el talent d’Ishiguro.