CENSURA

Un clam unànime contra les presons invisibles del pensament

La 36a edició de la Fira del Llibre dedica un cicle especial a lectures prohibides de la literatura universal des del ‘1984’, de George Orwell, a ‘Marius’, d’Antoni Serra

El poeta mallorquí Bartomeu Rosselló- Pòrcel escrivia, “canto a la llibertat! Presons de l’aire! Governo el furor incert de l’aire!” amb la seva particular contundència i la seva arravatadora escriptura.

Les presons de l’aire són les presons invisibles, les pròpies i alienes, que ens empresonen la ment. Són les presons de la llibertat que es respira i que sovint, malhauradament, fan tanta por.

La Fira del Llibre d’enguany vol ser un clam contra aquestes garjoles del pensament i dedicarà bona part de les seves xerrades i taules rodones a la llibertat d’expressió.

“Els llibreters no volíem oblidar una qüestió de tanta actualitat i que necessitam recolzar de manera unànime”. Així es pronunciava Lola Fernández, a la presentació de la Fira del Llibre al passeig del Born, de Palma. I és que com va assegurar Fernández, els llibreters són persones d’essència revolucionària.

En els temps de repressió de llibertats creatives que vivim, la Fira del Llibre d’enguany no ha volgut quedar-s’hi al marge i ha programat un cicle de llibres prohibits.

El PEN català, una de les associacions més històricament involucrada en aquestes qüestions, hi està darrere i ha convidat una sèrie d’escriptors perquè parlin d’obres de la literatura universal que han estat censurades pels diferents poders polítics i religiosos.

La primera cita serà amb l’escriptor Bàssem an-Nabris, que parlarà del seu llibre La camisa blanca i altres contes, publicat per l’editorial Karwan. Es tracta d’un recull de relats curts, en què l’autor reflexiona inspirat per les seves passejades per Barcelona.

L’escriptor i poeta Miquel Àngel Llauger presentarà l’autor palestí que va haver de refugiar-se a la ciutat comtal, gràcies al programa del PEN Català d’escriptors acollits.

El seguiran el guionista Jean-Marie Gourio i els dibuixants Philippe Vuillemin i Gondot que presentaran Hitler=SS. La sèrie francesa de còmics d’humor es va publicar als anys vuitanta a la revista Hara-Kiri. A Espanya va arribar a través de la revista Makoki i va ser censurada posterioment. Les vinyetes de Jean-Marie Gourio relaten els fets dels camps de concentració nazis amb un humor àcid. La sèrie va ser objecte de nombroses demandes judicials per part d’algunes associacions de supervivents de l’Holocaust, com B’nai B’rith i Amical de Mathausen.

Pere Joan serà l’encarregat de presentar els autors d’aquest còmic tan polèmic, la publicació del qual segueix prohibida a Espanya.

En el cicle de llibres prohibits es parlarà d’altres obres, com 1984, de George Orwell, La disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda, La búsqueda de un reino imaginario, de L. N. Gumilev, Les flors del mal, de Charles Baudelaire i The wonderful wizard of Oz, de Lyam Frank Baum.

Un fet universal i atemporal

Com recorda l’escriptor Miquel Àngel Llauger, la censura no és un fenomen lligat a un lloc, ni a un contetx ni a una època determinada. De fet, si alguna cosa la caracteritza és el seu caràcter universal i atemporal.

Hi ha hagut èpoques més fosques que d’altres, com els anys de la crema de llibres per part de la Inquisició espanyola o, més recentment, la censura franquista. Però, en realitat, la por del poder revelador de la lletra sempre ha incomodat les altes esferes.

Ja l’any 48 a.C. la Biblioteca d’Alexandria, focus de la cultura hel·lènica, va desaparèixer entre les flames. Aquesta crema és un dels grans misteris de la civilització occidental. Cent mil llibres varen desparèixer sota el foc. No va ser la primera ni l’última vegada.

Els motius de censura més comuns són la crítica al poder polític i religiós i la prohibició, per part de les institucions més puritanes, de tots aquells llibres que en el seu dia es va considerar que atemptaven contra l’statu quo.

El vici, la prostitució i les drogues, llocs comuns dels poetes maleïts, com Mallarmé i Rimbaud, varen escandalitzar la França de l’època. També Baudelaire va ser acusat d’ultratge a la moral pública i va haver de retirar sis poemes de les seves Flors del mal.

“Al poder li molesta la llibertat”, declara Miquel Àngel Llauger per intentar explicar la inextricable relació entre literatura i censura. Perquè la llibertat és crítica, tot ho qüestiona i el que fa millor és fugir de la gàbia.

Llauger considera que Espanya no és un país especialment castrador. Evidentment aquí els tentacles de l’Esglèsia catòlica han reprimit les aspiracions creatives de molts autors.

Recentment, a Espanya, i d’una manera gens subtil, s’ha comprovat com “els jutges han esdevingut l’avantguarda de la lluita contra la llibertat d’expressió, en paraules de Miquel Àngel Llauger. Un fenomen que no només es dona en l’àmbit de la literatura i que té ressonàncies amb les dinàmiques d’altres països, com és el cas Turquia, sota el règim de Recep Tayyip Erdoğan, i el de la Rússia més xenòfoba i homòfoba presidida per Vladimir Putin.

Bàssem an-Nabrís

Escriptor palestí perseguit i refugiat a Barcelona

L’escriptor va néixer al camp de refugiats de Khan Yunis, a la franja de Gaza (Palestina). Ha publicat diversos poemaris i diaris de guerra i ha estat traduït a més de vuit llengües. Membre de la generació literària posterior a la guerra de 1967, va ser perseguit pels seus escrits i va passar quatre anys i mig en presons israelianes. Des del juny de 2012 viu a Barcelona gràcies al “Programa Escriptor Acollit”, coordinat pel PEN Català i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

L’autor presentarà el seu darrer llibre La camisa blanca i altres contes ” (Editorial Karwan), presentat per Miquel Àngel Llauger.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF