El turisme segons George Sand i Llorenç Villalonga

Sebastià Perelló recull una nova visió dels seus textos

L’escriptor Sebastià Perelló publica Segons l’estació (Lleonard Muntaner, 2018) en el qual analitza els textos Un hivern a Mallorca, de George Sand, i Un estiu a Mallorca, de Llorenç Villalonga. “Hi he volgut veure un element molt germinal en el cas de George Sand de com ens hem configurat com a illencs, com ho hem anat assumint, perquè per ventura ens ha convingut, una determinada imatge geosimbòlica del que és viure en una illa”, comenta Perelló. L’escriptor ofereix, a més, un nou punt de vista sobre el text de l’autora francesa. “Crec que aquest llibre no és un text sobre Mallorca, sinó que és un text d’autoficció sobre què passa quan tu vas a un lloc carregat d’expectatives i les expectatives s’encaminen cap al fiasco. Crec que és això el veritable tema d’aquest llibre que ha estat tan polèmic”.

D’aquesta manera, Perelló fa una lectura sobre el concepte de paradís i quan aquest no satisfà les expectatives que els individus hi posam. “El paradís té un problema, que pareix que no hi viu ningú però sempre és la terra d’algú i quan hi adjudicam totes les nostres expectatives, l’esborram. Com a mínim esborram la gent que hi viu”. I continua assegurant que “ella va venir a cercar el paradís i no el va trobar, perquè el duia incorporat, el duia ella de París”. A més, segons Perelló, el text de Sand inaugura la indústria turística insular i afirma que, als illencs, ens ha convingut convertir-nos “en aquesta espècie d’illa deserta en la qual nosaltres no tenim cap paper ni sortim a la postal. I si hi sortim, hi sortim de mala manera. I per què? Perquè ha creat expectatives que han estat immillorables per a la indústria turística”.

Un estiu a Mallorca és el darrer llibre que Llorenç Villalonga va publicar i que Perelló defineix com “una espècie de testament jocós i irònic i cínic”. En aquest text, Villalonga “vampiritza” el text de Sand, en forma de citacions i en forma quasi de còpia, de manera que en discuteix l’autoria mateixa, per tant, la fa desaparèixer. Això és, segons Perelló, “un gest postmoderníssim quan encara ningú parlava de postmodernitat”. I afegeix que el que fa Villalonga en literatura, “els altres ho hem fet amb el territori”. Desfer-nos, fins a desapàreixer de la postal”.

L’escriptor posa damunt la taula la qüestió de la turismofòbia i opina que la frontera entre el territori per a aquells que l’habiten i aquells que el visiten és, ja, inexistent. “El turisme és una cosa que és vampírica i jo crec que ens ha assimilat a tots, no només aquí, sinó al planeta. Ens ha convertit a tots en uns consumidors de territori”.

Amb la publicació, convida a enfocar el diàleg sobre el turisme de manera que inclogui la vessant cultural i antropològica.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF