Troben les restes del temple del faraó que va crear la Biblioteca d'Alexandria

BarcelonaA la riba occidental del riu Nil, a prop de Sharuna (Minya, Egipte Mitjà), a uns 180 quilòmetres del Caire, les màquines excavadores del ministeri d’Agricultura egipci van topar amb set grans blocs de pedra calcària mentre arreglaven els canals de regadiu. Va ser una troballa fortuïta enmig de zones desèrtiques i camps de cultiu, i el punt de partida d’una campanya arqueològica que va començar el novembre del 2019 i que ha acabat desenterrant 60 blocs amb diversos elements arquitectònics, espectaculars frisos decoratius i importants textos jeroglífics d'un temple ptolemaic. "Vam arribar al lloc quan encara era fosc i recordo l'impacte per la monumentalitat dels blocs i la bellesa dels dibuixos, se'm va posar la pell de gallina", diu Mariàngela Taulé, una de les arqueòlogues que va participar en l’excavació i directora general de la Fundació Clos.

Reconstruir la història dels grans faraons egipcis no és gens fàcil, però la troballa de la missió arqueològica del Museu Egipci de Barcelona, la Universitat de Tübingen i el Consell Superior d'Antiguitats d’Egipte al jaciment arqueològic de Kom el-Akhmar Sharuna (Minya, Egipte Mitjà) pot resoldre alguns dels enigmes que envolten la figura de Ptolomeu I. Company d’infància d’Alexandre el Gran i més tard un dels seus generals, Ptolomeu I es va convertir en faraó d’Egipte l’any 304 aC. Va fundar una de les dinasties més cèlebres de la història d’Egipte, esquitxada de conspiracions i assassinats entre germans, que va acabar abruptament amb la mort de Cleopatra VII l’any 30 aC. "Va ser un macedoni a Egipte, un guerrer però també un home amb una gran formació, que va rebre dels filòsofs grecs. Va intentar unir l’univers hel·lenístic amb l’oriental, sabia que havia de connectar amb el poble egipci, amb una tradició religiosa molt arrelada i, per això, va donar importància als temples", assegura Mariàngela Taulé. Amb Ptolomeu I, Egipte va deixar de mirar al Nil per contemplar el Mediterrani des d'Alexandria. Va ser durant el seu regnat que va fundar la cèlebre Biblioteca d’Alexandria, on Ptolomeu I volia que es guardés la història i el coneixement. 

Els 60 blocs de grans dimensions poden ajudar a saber més coses sobre el faraó que va intentar encaixar dues cultures tan diferents i de la seva relació amb la religió egípcia i Sharuna. Els jeroglífics que ara mateix s'estan analitzant donaran detalls sobre la fundació del temple, el seu nom o els deus a qui està dedicat. Sharuna havia tingut molta importància molts anys abans que governés Ptolomeu I i segurament va recobrar un lloc destacat amb el seu regnat. Una de les incògnites és per què va decidir construir precisament aquí un dels pocs temples que es van fer fora d'Alexandria.

Als frisos s'hi succeeix el cap de la deessa de l’amor, Hathor, i hi ha dos cartutxos que contenen el nom del faraó Ptolomeu I. El relat d’aquests carreus es pot unir amb el dels altres carreus i fragments del temple descoberts en el passat, com els localitzats per l’egiptòleg Tadeus Smolenski al començament del segle XX, actualment a les col·leccions egípcies de Viena i Budapest, o els recuperats per la Universitat de Tübingen des de l’any 1984. 

Una aventura que va començar el 1838

La troballa permet reprendre el fil d’una aventura que va començar l’any 1838 quan l’egiptòleg Nestor L'Hôte va esmentar per primera vegada l’existència d’un temple a Sharuna, del qual es va perdre tot rastre malgrat la cerca feta posteriorment per exploradors i egiptòlegs. "Nestor L'Hôte el va mencionar a les seves memòries i en va fer un esquema, però ningú va poder trobar res més malgrat que s’hi van enviar expedicions -explica Taulé-. Tenim altres proves de l’existència del temple per altres restes que ara són a Viena o Budapest i que s’han trobat a llocs propers, però mai s’havia localitzat un conjunt tan gran, cosa que ens fa pensar que el temple és molt a prop". 

Els 60 blocs del temple ptolemaic van ser utilitzats al segle VI dC per construir una església cristiana, concretament els fonaments i alguns elements del paviment. Es dona la circumstància que tots els blocs trobats van formar part de les quatre fileres superiors del temple faraònic, per la qual cosa l’equip d’arqueòlegs creu que el temple estava ben conservat en el moment d’iniciar-ne el desmantellament.

La missió no acaba aquí, i es preveu trobar molts més blocs. "És l'inici d'una feina que pot durar anys", diu Taulé. L'objectiu final és poder reconstruir el temple que va ordenar reconstruir Ptolomeu I fa més de 2.300 anys, i aquest estiu es farà al Museu Egipci de Barcelona una exposició amb reproduccions dels blocs localitzats. No ha estat una missió gens fàcil per la dificultat a l'hora d'obtenir els permisos de seguretat, imprescindibles si es vol excavar a Egipte, per la pandèmia i el tancament de l'espai aeri, i pel fet que el lloc es troba en una zona de regadiu.