Troballa "singular" d'un fragment d'una estàtua romana a la Selva

BarcelonaSorpresa durant unes prospeccions a la plaça Major de Salitja (la Selva). Els arqueòlegs han trobat part d'una estàtua de bronze del déu Mercuri del segle I aC dins d'una tina ibera. Segons informa l'ACN, es tracta d'una cama i un peu i s'identifica clarament que l'escultura representava el missatger dels déus perquè porta la característica sandàlia alada. L'arqueòleg d'Atri Cultura i Patrimoni i director de les excavacions, Joan Llinàs, destaca que és una troballa "singular" que obre noves hipòtesis sobre la romanització en aquesta part de la comarca.

Sota la plaça Major de Salitja, al municipi de Vilobí d'Onyar, s'hi amagaven dos jaciments, que ara han aflorat arran de les obres de reforma que s'estan fent en aquest espai. Per una banda, s'han localitzat vint sitges iberes, amb una cronologia que s'estén des del segle IV aC fins a l'I aC. I per l'altra, en un extrem més a tocar de l'església de Santa Maria, allà on abans hi havia la sagrera, s'ha trobat una necròpolis medieval dels segles XII-XIII dC.

Tot i que les sitges no es preserven (un cop documentades, s'estan tornant a tapar), la troballa d'aquests dipòsits sí que testimonia que la zona estava habitada. "Durant l'època ibera i tardoibera aquí ja s'hi feia activitat agrícola; no estem parlant de boscos ni de camps erms, sinó de l'existència de conreus", concreta Llinàs. A dins de les sitges també s'han trobat fragments de ceràmica, d'àmfores i de trossos d'atuells com ara plats, gerres o olles. "És un material que ens dona dades sobre com era la vida quotidiana de la gent, i que també ens confirma les relacions comercials que mantenien; perquè parlem d'una època en què la societat ibera ja estava oberta al Mediterrani", concreta l'arqueòleg.

Dos mil·lennis sota terra

Llinàs assegura que "no hi ha cap dubte" que l'estàtua representava el missatger dels déus i protector del comerç, precisament perquè s'aprecia clarament com el peu calça una sandàlia alada. "No hi ha cap altra divinitat ni personatge mitològic que en portés; és inqüestionable", afirma Llinàs, que explica que a més de ser la troballa "més significativa" que han fet a Salitja, el fragment de l'escultura de bronze també obre noves hipòtesis i interrogants sobre el procés de romanització que va viure la zona. "Estem parlant d'una estàtua de qualitat, que si s'hagués trobat sencera faria entre 80 i 90 centímetres; per tant, això denota que qui la va adquirir era una persona de poder adquisitiu alt", concreta l'arqueòleg. "Al segle I aC ja havia començat la romanització, però encara s'està en una etapa de transició. No és estrany que dins una sitja amb material iber hi trobem també peces romanes; però localitzar-ne una d'aquest valor i qualitat sí que és singular", afegeix Llinàs.

De moment, el fragment d'estàtua de Mercuri ja s'ha preservat (per evitar la corrosió del bronze) i ara tocarà restaurar-lo i documentar-lo. Tot i que Llinàs explica que al voltant de Salitja s'han trobat evidències que hi hauria una vil·la romana, l'arqueòleg la desvincula de la troballa de l'escultura de Mercuri, "perquè la seva cronologia seria posterior al camp de sitges ibèriques, on s'ha trobat el fragment".

Necròpolis medieval

Aquests dies, quan les màquines que reformen la plaça Major ja han començat a cobrir de nou les sitges ibèriques, la tasca dels arqueòlegs es concentra a la zona on hi havia el cementiri medieval. Aquí s'han trobat fins ara una trentena d'enterraments, entre els quals hi ha esquelets gairebé sencers. "De moment, i de manera provisional, situem aquesta necròpolis entre els segles XII i XIII, tot i que no descartem que aquesta cronologia pugui ser una mica anterior o posterior", explica Llinàs. A l'hora d'excavar, però, el que sí que s'han trobat és que hi ha esquelets que se superposen els uns amb els altres.

"Les fosses més recents retallen aquelles altres més antigues. Això ens porta a pensar que aquesta zona es va fer servir com a cementiri durant un període de temps relativament llarg", concreta Llinàs. "El més probable és que entre uns esquelets i altres passessin, com a mínim, entre dues i tres generacions", conclou.