Nivell de coherència és que el Premi Mallorca de narrativa, gestionat des de la Direcció General de Política Lingüística del Consell, en l’edició més recent hagi adjudicat la publicació de l’obra guanyadora a una editorial mallorquina que, d’un catàleg molt curt de llibres i autors, demostra una tendència més clarament favorable a la literatura en castellà que no a la que s’escriu en català.
La notícia de la resolució del concurs per a l’edició dels premis literaris que dona el Consell de Mallorca la coneixíem aquesta mateixa setmana: la novel·la guanyadora, La memòria de l’oracle, de Pere Joan Martorell, serà editada per Ifeelbook, mentre que el premi de poesia, La llum del curtcircuit, de Josep Lluís Roig, durà el segell de l’editorial valenciana Bromera. Les editorials de les Illes -excepte la guanyadora, és clar- no s’ho acaben de creure i ja han demanat explicacions a la institució insular sobre els criteris amb els quals s’ha fet aquesta adjudicació, que cou més per la selecció de l’editorial mallorquina que no per la de la valenciana, si bé és cert que si ens omplim la boca de la necessitat d’enfortir les indústries culturals de les Illes, hi hauria d’haver maneres d’establir una certa prioritat a l’hora de donar feina.
El prestigi d’un premi literari òbviament ve donat en primer lloc per la qualitat de les obres i els autors que el reben. Però no només aquest factor pot donar sentit als guardons o anar minvant la raó de ser de la inversió que s’hi fa i dels objectius que es pretenen. I crec que, fins i tot més important que no la dotació econòmica del premi, ho és l’editorial que el publica. Per als autors, a l’hora de decidir presentar la seva obra a concurs, saber que si guanya serà inclòs en un catàleg en el qual se sent còmode i prestigiat, per força ha de ser determinant. El mal és que algunes institucions, com ara el Consell en el cas dels Premis Mallorca o l’Ajuntament de Palma per als premis Ciutat de Palma de novel·la i de poesia, ho tenen mal entès en aquest sentit o, si més no, mal organitzat.
Deia que ha estat aquesta mateixa setmana quan hem conegut les dues editorials que publicaran les obres guanyadores dels Premis Mallorca, uns guardons que -recordem-ho- varen ser lliurats fa gairebé dos mesos i convocats el juliol del 2017. Les editorials concorren per a l’edició de les obres amb posterioritat a saber-ne els guanyadors. El mateix fa Cort amb els premis Llorenç Villalonga de novel·la i el Joan Alcover de poesia. Es varen lliurar per Sant Sebastià i encara ara no se sap quina editorial publicarà les obres vencedores.
I dic jo: i si l’autor o autora no creu convenient que editi el seu llibre un segell concret? La cosa té més transcendència de la que en principi pot semblar, sobretot per a aquelles plomes que volen fer un camí sòlid dins la literatura i que prioritzen la coherència i la solvència d’aquest llarg camí més que no tenir puntualment uns milers d’euros dins la butxaca. Qualsevol que escrigui i publiqui amb regularitat sap que també se’l valorarà pel prestigi de l’editorial en la qual publica, per qui són els escriptors i escriptores amb qui compartirà catàleg, pels títols que edita aquest segell i per l’afinitat que hi pugui haver entre ells. Per això, al manco per mi, és determinant saber amb qui t’has de colgar abans de fer passa.
Per aquest motiu, se’m fa mal d’entendre que ni el Consell ni l’Ajuntament no facin el concurs editorial abans fins i tot de la convocatòria dels guardons. Desconec els motius pels quals ho fan així, perquè si és per tràmits administratius, esperam que els responsables polítics moguin els mecanismes per canviar-ho i girar l’ordre de les coses. D’aquesta manera, a les mateixes bases de la convocatòria, a més dels requisits i la dotació econòmica, es podria informar de l’editorial que publicarà cadascun dels premis, i els qui escriuen podrien decidir si els convé o no presentar-s’hi. D’aquesta manera, s’evita el malestar no tant entre els editors, sinó el que puguin tenir els autors. Així com la institució convocant ha de saber triar, els escriptors han de poder triar.
