Fotografia
Cultura 19/12/2021

Tres mestres de la fotografia en blanc i negre

Coincideixen a la cartellera exposicions d'Humberto Rivas, Manel Esclusa i Ramon Masats

6 min
Un retrat de Ramon Masat datat als anys 50

BarcelonaCoincideixen a la cartellera tres exposicions que permeten fer una petita història de la fotografia catalana contemporània en blanc i negre, des d'imatges de carrer de Ramon Masats, amb els seus característics jocs de línies, fins a l'experimental Manel Esclusa.

Els retrats fins al moll de l'os d'Humberto Rivas

Violeta la Burra, protagonista de la mostra de l'artista a Imaginart

La transformista Violeta la Burra, o senzillament Violeta, no va tenir secrets per al fotògraf argentí Humberto Rivas (Buenos Aires, 1937-Barcelona, 2009). Va posar per a ell amb roba masculina al costat de la seva mare (el nom que posava al seu DNI era Pedro Moreno) i durant el procés de maquillar-se i convertir-se en una icona de la nit barcelonina. De fet, en un dels retrats, Violeta apareix guarnida amb verdures com si fos un quadre d'Arcimboldo o una divinitat d'un altre món. Tot i això, aquest retrat té el minimalisme característic de Rivas i la subtilesa per la qual s'ha dit que els seus retrats deixen els models en suspens i els donen un punt intrigant. La relació de Rivas i Violeta va ser molt llarga i més profunda, ja que el 1994 Violeta va posar per a Rivas completament nua. "El retrat és un tema que m'interessa molt perquè té a veure amb el que és un mateix, amb la seva forma de ser –deia Humberto Rivas–. No per obligar-se a tenir un estil determinat, sinó una forma d'encarar la feina creativa; no només en la fotografia, sinó en qualsevol disciplina artística". També li agradava recordar l'anècdota d'una espectadora que havia qualificat tot els seus personatges de "bojos" i que assegurava que l'artista encara ho devia estar més. "A mi em va semblar fantàstic. Quan un no se sent obligat a fer les coses, forçosament s'acaba mostrant".

' Violeta i la seva mare', d'Humberto Rivas.
Violeta la Burra.

Humberto Rivas va emigrar a Barcelona el 1976, tres mesos abans del cop d'estat al seu país, i el va rebre un compatriota seu, el dissenyador America Sánchez, un altre dels protagonistes de la quinzena de retrats exposats a la galeria Imaginart (Avinguda Diagonal, 432) fins al 28 de febrer. Aleshores Barcelona vivia l'efervescència de la Transició, i Rivas va començar a obrir-se camí al costat de l'escultor Xavier Corberó, amb qui va retratar personalitats culturals i polítiques com Josep Pla, Joan Miró i Frederica Montseny. Malgrat tot, Rivas creia que fer un retrat era "una guerra" entre el fotògraf i el model que havia de guanyar el fotògraf per anar més enllà de com li agradaria aparèixer al personatge retratat. Amb els diners que va aconseguir Rivas va fundar el seu propi estudi, i al llarg dels anys es va convertir en un dels fotògrafs més destacats d'un grup on hi havia grans artistes com Xavier Miserachs, Toni Catany, Joan Fontcuberta i Manel Esclusa. I el seu afany per fer retrats no es va aturar: com es pot veure també a l'exposició, va immortalitzar l'artista Carlos Pazos i una altre grup de figures icòniques de la nit barcelonina, entre les quals destaca Mònica del Raval.

Llum i ombres de Manel Esclusa

Vic acull una exhaustiva retrospectiva de l'artista

Per a la comissària Laura Terré, la fotografia de Manel Esclusa (Vic, 1952) té tanta "coherència" i "naturalitat" que es podrien treure les dates de les fotografies de la retrospectiva de l'artista a Vic, intercanviar-les, i el públic pensaria que formen part d'un mateix conjunt. I també posa en relleu la fidelitat i insistència de l'artista, que és capaç de retratar una vegada i una altra un mateix objecte, com un arbre mort del seu jardí, per experimentar amb la llum. Al llarg dels anys Esclusa ha captat l'essència i el gaudi de la vida a partir del "miracle de la llum" i "les tenebres", en una obra que és "metafòrica" i "simbòlica", descriu Terré. "La intenció sempre és la mateixa: lloar la llum, l'existència i plantejar-nos els problemes de l'atenció i la presència", afirma. "La llum i la foscor són el mateix, l'una no existeix sense l'altra. La meva fotografia busca l'ambivalència entre la llum i la foscor, el saber i el no saber", diu Manel Esclusa.

'Neó' (1980), de Manel Esclusa.
'Ombra acompassada', de Manel Esclusa.

La retrospectiva porta per títol El llegat de la llum i està dividida en quatre espais, dos dels quals continuen oberts fins al 9 de gener: al Museu de l'Art de la Pell hi ha una antològica de les seves peces més destacades, de sèries com Gits i Ahucs i les dedicades a la ciutat de Barcelona; mentre que a la seu de l'ACVic Centre d'Arts Contemporànies hi ha els treballs més recents, entre els quals hi ha dues sèries inèdites, L'arbre de Masferrer i Lluna d'aigua, aquesta última començada durant la pandèmia.

El primer contacte de Manel Esclusa amb la fotografia es remunta a l'aprenentatge tècnic que va fer al costat del seu pare, que era fotògraf professional, i al llarg de la seva trajectòria ha treballat en la fotografia industrial i la comercial i també ha fet reportatges documentals. Per a Manel Esclusa, "la tècnica ha d'estar sempre al servei de l'interès de l'artista", i ell ho ha portat a l'extrem, fins al punt que va voler experimentar amb el retrat a partir d'un tac que li havien fet a l'hospital. També reivindicant "la imperfecció" tècnica com un camí creatiu.

Ramon Masats, on tot va començar

'El bacallaner' de Terrassa torna als escenaris de la seva adolescència

Els arxius de Ramon Masats (Caldes de Montbui, 1931) són una caixa de sorpreses. El també fotògraf Chema Conesa treu a la llum per primera vegada en una exposició a la Sala Muncunill de Terrassa, titulada On tot va començar (fins al 20 de febrer), 25 fotografies primerenques que Masats va fer en aquesta ciutat, on era conegut com el bacallaner perquè ajudava en el negoci familiar de pesca salada. "En aquells anys venent arengades em guanyava un sou –va recordar Ramon Masats en una entrevista– però l'ofici de la meva mirada l'hi dec a la foto d'una vaca. Va ser tal el rebombori que es va armar a l'Associació Fotogràfica del Casino de Terrassa en considerar-la per a un premi, que vaig decidir explorar aquest camí... I fins avui". La raó per la qual aquesta fotografia va ser tan polèmica va ser per l'afany d'experimentació gens habitual en aquell entorn: Masats la va retratar de molt a prop i va reduir l'animal a un joc de taques.

Un retrat de Ramon Masats datat als anys 50.
'La roda, Terrassa', una fotografia de Ramon Masat datada als anys 50.

A Masats aquella polèmica el va esperonar per ser "més atrevit" i no adotzenar-se en els corrents dominants. Aquesta gosadia també es pot veure en els jocs de línies d'altres fotografies dedicades a la vida quotidiana a la ciutat, amb detalls de les atraccions d'una fira, una ballada de sardanes o els objectes d'un mercat de vell. "Tenia un ull molt dedicat al constructivisme òptic, en el sentit que feia servir línies i diagonals amb les quals enfortia les composicions. Ho feia per ser més expressiu, no per explicar millor la història", matisa Conesa. Una altra novetat d'aquestes imatges és el format. "Són unes imatges que estan fetes amb un format quadrat –afirma Chema Conesa–, i això indica que Masats tenia la mateixa visió que Francesc Català-Roca, que deia que feia formats quadrats perquè se sentia un professional i no un artista, i així podia respondre a una empresa que li demanés una imatge tant si li demanaven horitzontal com vertical". Algunes d'aquestes imatges eren conegudes amb enquadraments que Masats en va fer posteriorment i ara Conesa les ha volgut "despullar" per mostrar-les en estat pur.

Entres les fotografies exposades n'hi ha algunes fetes a Barcelona, com les d'una corrida de toros, una mitgera ruïnosa –un festí de textures per a un fotògraf–, i un autoretrat on l'artista es va amagar darrere una finestra plena de reflexos. Completen el recorregut 25 fotografies més posteriors, per donar una visió completa de la seva trajectòria, i dues de la reportera Joana Biarnés, evocadores de l'ajuda que va rebre per part de Masats al començament de la seva trajectòria. 

stats