LLIBRES
Cultura 22/03/2013

"A través de la descoberta de la veritat pots superar les coses"

Espinosa presenta 'Brúixoles que busquen somriures perduts'

Jordi Nopca
3 min
Dels tres llibres anteriors que ha publicat, Espinosa n'ha venut més d'un milió d'exemplars.

Barcelona.Albert Espinosa no amaga el secret de la seva hiperactivitat: assegura que només fa plans a tres mesos vista, i que és en aquests lapses tan breus de temps que escriu obres de teatre, guions de cinema i televisió i novel·les. El creador de Polseres vermelles va publicar El món groc l'any 2008, i des de llavors la seva presència editorial ha estat constant, sempre des de Rosa dels Vents / Plaza & Janés, sempre amb títols llargs i volgudament emotius, sempre batent els seus propis rècords de vendes. L'èxit de Tot el que podríem haver estat tu i jo si no haguéssim estat tu i jo (2010) va ser superat per Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine (2011), el llibre més venut de Sant Jordi i que ha estat traduït a vint-i-dues llengües. L'any passat Espinosa aconseguia superar el milió d'exemplars venuts -sumant els tres títols- poc abans que la productora Dream Works de Steven Spielberg comprés els drets de Polseres vermelles , que serà rodada aviat per Martha Kaufmann (creadora de Friends ) i emesa a l'ABC.

"Aquests dos últims anys han estat molt xulos . Ser l'autor més venut per Sant Jordi, viatjar per molts països per presentar el llibre, el que va passar amb Spielberg... Tot això m'ha donat forces per fer Brúixoles que busquen somriures perduts . És el millor llibre que he escrit, ho dic sincerament", va explicar Espinosa durant la presentació de la seva quarta novel·la, feta a la planta 26 de l'Hotel Vela, amb la ciutat als peus i el mar espurnejant. L'editorial va triar l'escenari perquè l'autor sempre escriu "a mà i a prop de l'aigua".

Reconciliar-se amb el món

Brúixoles que busquen somriures perduts és un monòleg en primera persona dividit en dinou capítols. El narrador comença parlant del seu pare, "el fascinant noi que treia la llengua quan feia treballs manuals", i a poc a poc el lector va coneixent la relació problemàtica del protagonista amb el món: hi ha desenganys, reptes vitals i entrebancs que cal superar, esponjats pels punts suspensius, colofó de bona part de les frases de la novel·la.

"Aquest llibre parla d'alguns temes diferents que fins ara no havia tocat gaire -va admetre l'autor-. Hi ha, per exemple, la voluntat de tornar al món. El personatge ha abandonat el seu entorn i durant la novel·la intenta reconciliar-s'hi. El títol ve d'una idea que se'm va acudir: i si existís una brúixola que en comptes d'orientar-nos fos capaç de dir-nos on són els somriures perduts?" En un passatge significatiu de la novel·la, el narrador recorda com la mare malalta intentava animar-lo: "«Has perdut tots els somriures? En tinc un dins el puny...» I m'ensenyava la mà tancada. «Si vols te'l regalo... Obro la mà i l'agafes al vol...» I obria la mà i jo somreia... Era automàtic... Però jo de seguida deixava de fer-ho i ella tornava a la càrrega. «Tinc un altre puny i dintre hi tinc un somriure d'orella a orella... El vols?»"

Espinosa va assegurar que rep entre "7.000 i 8.000 e-mails diaris de gent que s'ha emocionat" amb Polseres vermelles , una de les seves obres de teatre o una de les novel·les. "Em fa molt feliç escriure televisió i teatre, però també novel·les que arriben a un públic d'edats molt diverses -va dir-. Polseres vermelles era una sèrie adulta que va arribar a molt de públic jove. Gràcies a això han arribat a les meves novel·les. M'emociona quan un nen o una nena se m'acosta i em diu que els meus llibres han estat les seves primeres lectures, o que els tenen al costat dels Harry Potters".

Una altra de les novetats de Brúixoles que busquen somriures perduts és que, per primera vegada, els personatges femenins tenen un pes important: hi ha la dona, les dues filles, la mare i la dona del seu germà. "El protagonista perd la dona i ha de cuidar les dues bessones d'any i mig. Té la sensació que no se n'ha pogut acomiadar bé, d'ella, i intenta recordar tot el que li va ensenyar", va dir Espinosa. En un primer moment el títol era Barcelona, Boston, Buenos Aires , però el va desestimar perquè "recordava massa a Vicky Cristina Barcelona ".

Al narrador li toca trobar els que són "sincers amb ell" i poden ajudar a resoldre el trencaclosques de la seva existència: "A través de la descoberta de la veritat pots superar les coses". Si a Tot el que tu i jo... els personatge principal buscava parella i a Si tu em dius vine... buscava un fill perdut, en aquest nou llibre es busca a si mateix. "Té molta nostàlgia a dins -va reconèixer l'autor-. El final de la novel·la és trist. Ahir vaig rellegir-la, i vaig plorar". Espinosa dedicarà els tres pròxims mesos a la promoció perquè "formen part de l'escriptura del llibre", però ja li ballen dues sèries noves al cap, "molt diferents". Va avançar que una "és molt loca ".

stats