Cultura 18/11/2011

Robert Pattinson: "Quan tothom es gira per mirar-te, et sents com un animal"

Fugaç L'actor va saltar a la fama el 2008 gràcies al vampir protagonista de 'Crepuscle'. Quan s'estrena l'última entrega de la saga, prepara un nou projecte amb David Cronenberg

Patricia Puentes
2 min
Pattinson en el rol d'Edward Cullen amb Kristen Steward.

LOS ANGELESAmb aquesta pel·lícula comença a dir adéu a la saga Crepuscle.

Tinc la sensació d'haver estat en una mena de remolí durant tant de temps que és com si hagués estat fent això tota l'estona, fins i tot havent fet altres pel·lícules enmig. Potser d'aquí a un any, quan s'estreni la segona part, sí que estaré trist, però ara mateix bàsicament m'espera un altre any de Crepuscle.

Ha dit que una de les coses que menys li van agradar d'aquest rodatge va ser treure's la samarreta.

Quan fèiem la segona pel·lícula algú de l'estudi em va dir que fes exercici perquè hauria de lluir tauleta de xocolata. Es tractava de semblar un vampir, que allò fos part del meu personatge. Després ho vaig deixar i no hi havia tornat. Amb aquesta última pel·lícula, durant sis setmanes a Louisiana, no tenia res a fer i vaig començar a córrer 15 quilòmetres i a anar al gimnàs 4 hores al dia. M'hi vaig obsessionar. Però quan comences a rodar, si vols anar al gimnàs t'has de llevar a les quatre de la matinada. I vaig pensar que no valia la pena (riu).

Però aquest tipus de sacrificis són molt habituals entre els actors.

Ser actor i ser una estrella de cinema són coses diferents. Si comences a recórrer aquest camí en què jo he acabat, d'actor protagonista, has de tenir cert tipus de personalitat o, al menys, has de fingir que la tens. I això és una de les coses més complicades a fer. Abans de Crepuscle, quan en realitat ningú es mirava les meves pel·lícules, podia sentir que era un actor, interpretant papers i sense haver de pensar en ells en relació amb tota la meva carrera. La gent veu només el personatge. Però ara sento que la gent té la sensació que sap coses sobre mi, es pensen que em coneixen. I em jutgen. Si ets un actor, el millor que pots fer és que mai et vegin ni se sàpiga res de tu. Però és pràcticament impossible perquè hi ha una indústria dedicada a esbrinar coses sobre tu. I, si no, se les inventen i no pots fer-hi res.

Creu que té la personalitat que diu que cal per ser protagonista?

No ho sé. És estrany perquè coneixes gent famosa que ha pensat a arribar a ser-ho durant tota la seva vida. Poden entrar en una habitació i, quan tothom es gira per mirar-los, pensen: "Sabia que tothom em miraria algun dia". Però quan et passa per accident, si ets una persona normal i tothom es gira, et sents com un animal (riu). Però hi he de bregar, perquè l'únic que vull treure de tot això és la possibilitat de fer bones pel·lícules i, amb sort, alguna que sigui recordada.

stats