Palma“Catany era sempre feliç, a Veneçuela. Això explicaria els vuit viatges que hi feu entre 1991 i 2013”, escriu Miquel Bezares al full que introdueix l’exposició 'Toni Catany, barques i peixos. De la mar a la costa oriental de Veneçuela', que aquest divendres es va inaugurar al claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor. La mostra, organitzada per la Fundació Toni Catany (FTC) amb el patrocini de l’Ajuntament de Llucmajor, recull una setantena de fotografies i nombrosos objectes fruit d’aquells viatges a un Carib que sempre fascinà l’artista.
Poc abans de morir, el mateix any 2013, Toni Catany havia dissenyat, amb l’ajuda d’Antoni Garau (ara director de la FTC i comissari de la present exposició), un llibre que es titularia 'Barques i peixos' i que, d’alguna manera, era un contrapunt a 'La meva Mediterrània' i un complement d’'Un Carib', llibre publicat el 2010. 'Barques i peixos' havia de recollir les emocions plenes de colors que li proporcionava la costa oriental de Veneçuela. El llibre, que restà inèdit pel traspàs del fotògraf llucmajorer, és avui l’origen d’aquesta exposició, que restarà oberta fins el 28 de gener del 2019 i que és una passa més en la sèrie de mostres que, anualment, organitza la FTC sobre aspectes diferents i quasi sempre també inèdits de la seva obra.
De la fusta pintada
'Barques i peixos' és la memòria que s’enduia Toni Catany dels seus viatges a Veneçuela, per després fotografiar aquests objectes artesans al seu estudi de Barcelona, i fer-ho “amb fons onírics que són pura evocació i que confinen amb l’expressió pictòrica”, segons afirma Bezares, president de la FTC. Aquestes barques i peixos, fotografiats tota vegada que recorda el país caribeny des de Barcelona, configuren el gruix de l’exposició homònima que és el dibuix d’un món ple de colors, sovint envellits, primari en les formes, emotiu en el fons i carregat de sensibilitat.
De les estades a Veneçuela de Catany, però també de l’adquisició constant de barques i peixos, el pintor mallorquí instal·lat al país caribeny n’és el principal instigador. També és l’amfitrió del fotògraf, així com el guia i facilitador de les relacions necessàries per fer els retrats de nins i adults que s’exhibeixen a l’exposició. En aquest sentit, com ja havia fet al llibre 'Un Carib', també 'Barques i peixos' es pot contemplar com un elogi a l’amistat, un sentiment que Catany deixa palès en diverses ocasions en el seu quadern de viatges. La tria dels objectes que són joguines en origen i es converteixen en “centre de composicions nostàlgiques i evocadores” tota vegada que les retrata, respon no només a les preferències estètiques del fotògraf, sinó a qüestions tan pràctiques com que les pugui encabir dins el seu equipatge. En tot cas, seguint les apreciacions del president de la FTC, aquestes joguines esdevenen expressions “d’una sensibilitat senzilla i pura, icones de la felicitat policromada que perpetuen o acreixen les mirades innocents d’aquelles criatures que ha retratat mirant amb curiositat l’objectiu davant de parets de colors vius o, posem per cas, sostenint un peix autèntic per la cua”.
Segons podem llegir: “Explica Adrià Pujol que el fotògraf tenia a Veneçuela una actitud desinteressada, si entenem l’interès com l’absoluta confiança en la trobada fortuïta de la bellesa. És per això mateix que les imatges capturades en aquella latitud no són impostades, que la sensualitat que desprenen és deguda sempre al misteri de l’inesperat, a la fascinació de la pura ventura”.
Aquest fet fortuït de la trobada queda reflectit especialment a l’exposició en una sèrie de fotografies que fa Toni Catany de parets pintades per nins de la zona. Una altra vegada, peixos i barquetes en el seu hàbitat natural, cosa que deixa palesa la comunió d’aquests pobles amb la mar que els banya. No cal dir com d’important és la mar per al nostre fotògraf.
‘D’anar i tornar’, a Mèxic
A més de l’exposició de Llucmajor, aquests dies es prepara el muntatge de l’exposició 'Toni Catany, d’anar i tornar', que s’inaugurarà el proper 10 d’octubre al Centro Cultural de España a Ciutat de Mèxic. Organitzada per la Fundació La Pedrera, on va es va fer la primera exposició de la itinerància, la selecció de fotografies que recorren molts dels grans temes de l’artista també s’ha pogut veure a Guadalajara (Mèxic) i al Casal Solleric de Palma, comissariada per Antoni Garau i Alain D’Hooghe.
El CIF, d’interès excepcional
Fa tot just una setmana, el passat 21 de setembre, el Consell de Govern va aprovar la declaració “d’interès general i excepcional” del projecte del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany. Segons els responsables de la FTC, “aquesta declaració demostra el compromís del Govern balear per tirar endavant aquest projecte que fa tants i tants d’anys que coeja”.
Si es té en compte que, segons s’estableix a la segona de les pròrrogues concedida per Turespaña dels fons estatutaris de 4,3 milions d’euros per a la construcció i posada en marxa del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, l’edifici hauria d’haver estat acabat a finals d’enguany, després d’anys d’inacció per part de les institucions, al llarg d’aquest darrer any s’han fet les passes necessàries per poder fer realitat aquest centre, que ha d’allotjar, a Llucmajor, la col·lecció d’obres del fotògraf, difondre-la i esdevenir un espai de referència a Mallorca del llenguatge fotogràfic. Entre les accions empreses en el darrers mesos, destaquen el concurs per a l’adjudicació del projecte arquitectònic que es va resoldre en favor de la proposta de l’arquitecte Josep Lluís Mateo, així com la preparació per a la digitalització i la catalogació de tot el fons fotogràfic de l’artista llucmajorer, que va ser distingit amb el Premi Nacional de Fotografia.
