MEMÒRIA HISTÒRICA

¿La tomba de Franco també és memòria històrica?

El 20-N se celebra el 45è aniversari de la mort del dictador i el seu cadàver continua incomodant

El cos d'un tirà té vida material i política post mortem. Explica moltes coses sobre les societats que es creen després de la seva mort, i decidir què fer amb els cadàvers dels botxins acostuma a ser una qüestió incòmoda. Aquest divendres, 20 de novembre, farà 45 anys que va morir Franco. Alguns nostàlgics preparen misses, peregrinatges i trobades per homenatjar-lo al Valle de los Caídos i al cementiri públic de Mingorrubio, on el cadàver del dictador va ser traslladat l'octubre de l'any passat després d' un llarg estira-i-arronsa amb els seus hereus i la Fundación Francisco Franco. Les seves restes ara són al mausoleu familiar, ¿però es pot considerar que són patrimoni? ¿El govern ha de vetllar perquè sigui un lloc de memòria antifeixista i evitar que es converteixi en un lloc d'exaltació a la dictadura? ¿O la seva tomba és privada?

Hi ha força consens sobre els llocs de memòria que homenatgen les víctimes, però parlar de què fer amb els perpetradors, els responsables dels crims, és una qüestió més complexa i hi ha maneres radicalment diferents de gestionar-ho. Precisament, al 6è Col·loqui  Walter   Benjamin es debat fins dissabte sobre els reptes de convertir llocs controvertits en espais de memòria. "Crec que les democràcies no han de tolerar que s'exalti la dictadura i, si es fa, cal actuar. Però, si hi ha prou fortalesa democràtica, el cos del dictador que reposa com qualsevol altre cos esdevé insignificant", diu Jordi Font, director del Memorial Democràtic. 

No hi ha consens sobre la memòria dels perpetradors 

Xosé Núñez Seixas, doctor en història per l’Institut Universitari Europeu de Florència i catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Santiago de Compostel·la, és un dels participants del col·loqui. L'abril vinent publica amb l'editorial Critica Dictaduras y tumbas. Una reflexión comparativa. Diu que a l'hora de gestionar la memòria negativa hi ha diferents patrons: "En el cas de Hitler no hi ha cadàver, però la política alemanya ha sigut radical i, davant qualsevol indici que algun lloc estava a punt de convertir-se en destí de pelegrinatge dels nostàlgics del nazisme, ha actuat", diu Nuñez Seixas. Àustria també ha optat per eliminar qualsevol vestigi de Hitler, a qui considera un traïdor, i ha decidit convertir la seva casa natal, a Braunau am Inn, en una comissaria.

Predappio, destí dels nostàlgics del feixisme 

En canvi, la casa natal del dictador portuguès, António de Oliveira Salazar, a Santa Comba D ão, és un museu dedicat a la seva memòria, amb una frase que també es pot llegir a la seva tomba: "Aquí va viure Salazar, que ho va donar tot per la pàtria i no va rebre res a canvi". El besnet de Salazar convida a vins que porten el nom del dictador. A Predappio, el poble on va néixer i està enterrat Mussolini, cada any i durant tres dies se celebren concentracions en què s'exhibeix tot tipus de simbologia feixista. De fet, en aquesta localitat es venen molts souvenirs relacionats amb Mussolini, com el gelat Benito. La tomba de Nicolae Ceausescu, a Romania, també s'ha convertit en destinació turística, amb una gran afluència de xinesos. I en el cas de les datxes de Stalin s'ha optat per una via més a l'estil Disney, amb figures de cera i escenificacions on es recorda el dictador soviètic. 

"A vegades no es pot ressignificar llocs perquè són espais íntims que poden acabar generant empatia i pena"

Xosé Nuñez Seixas

"Aquests llocs de memòria es poden ressignificar, convertir-los en centres d'interpretació crítics no centrats en el dictador, sinó en la dictadura i les seves conseqüències", assenyala Núñez Seixas. Ara bé, això no sempre serà possible. "A vegades no es pot, perquè són espais íntims que poden acabar generant empatia i pena. Un dictador no és com un rei, que neix i mor en un palau. Normalment els dictadors tenen orígens humils, sorgeixen de les entranyes del poble, i sempre hi pot haver el temor que el seu carisma també sigui allà, on estan enterrats", afegeix l'historiador gallec.

A Predappio hi ha hagut molt debat sobre si convertir la Casa del Fascio, que va ser seu del Partit Feixista italià, en un museu contra el feixisme. "A Predappio hi ha l'opinió que actualment per internet es pot tenir informació de tots els llocs del món i és molt difícil evitar que la gent vagi als destins mitificats pel feixisme i, ja que és força inevitable, almenys poder-los orientar", diu Núñez Seixas. En el cas dels nostàlgics de Franco, Núñez Seixas creu que pot passar una cosa semblant als que enyoren Pétain, que està enterrat en una illa de l'Atlàntic: "Hi ha una associació dedicada a la defensa de Pétain i van comprar casa seva per fer-ne un museu. Van als actes de l'Agrupació Nacional (abans Front Nacional), però ja no els fa cas ningú". Tenir el dictador en un cementiri públic, però, no és la solució ideal, segons l'historiador gallec: "Crec que la família de Franco hauria de buscar una propietat privada i enterrar-lo allà". 

El respecte a les estàtues de Franco 

En canvi, Jorge Luis Marzo, historiador de l’art i un dels comissaris de Fantasma '77. Iconoclàstia espanyola, que s'ha pogut veure en diferents museus catalans i ara és a la Casa Solleric de Mallorca, creu que la memòria no ha de ser personal, perquè aleshores es converteix només en un record. Marzo defensa  que l'amnistia del franquisme, el fet de no poder jutjar els crims que es van cometre durant la dictadura, ha condemnat la democràcia a carregar amb una memòria hipòcrita i ha reduït aquesta memòria a l'emoció. " S i la llei impedeix demanar comptes a Franco, què passa amb la seva imatge?", es pregunta, i defensa que el seu fantasma continua vigent. "Les figures escultòriques que el representen sempre s'han tractat amb guant blanc, perquè el model conserva molts dels seus poders", afegeix. La memòria, diu, ha de ser col·lectiva i pública: "No ens hem de limitar als símbols, hem d'encarar els fets i jutjar els crims del franquisme". 

El prior del Valle de los Caídos oficiarà una missa en honor a Franco

El 20 de novembre se celebren els 45 anys de la mort de Franco i els seus nostàlgics han preparat diferents actes d'homenatge. El prior del Valle de los Caídos oficiarà divendres una missa en honor al dictador i el Movimiento Católico Español ha organitzat un pelegrinatge des de Cuelgamuros fins al cementiri de Mingorrubio, on actualment reposa el cadàver de Franco. El Movimiento Católico també ha organitzat una "quedada" a la Plaza de Oriente de Madrid divendres a les 12 h. La Falange no ha volgut coincidir amb aquesta altra organització d'ultradreta i acudirà al Valle de los Caídos diumenge. A la seva pàgina web, la Fundación Francisco Franco anuncia les misses que es faran en diferents poblacions espanyoles. Entre elles, no n'hi ha cap de catalana. 

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF