La dieta mediterrània i nosaltres
El principal enemic de la dieta mediterrània és la banalització constant del concepte que provoca la indústria del consum alimentari de masses
La llet de pastura de Menorca
L’alimentació de les vaques en pasturatge permet obtenir una llet de més qualitat
La cooperativa menorquina Coinga s’ha proposat obtenir una certificació de qualitat que acrediti que els seus productes s’elaboren amb llet de pastura. La producció ramadera de Menorca, des de sempre, ha donat molta d’importància a la gestió de les pastures, però amb aquesta identificació es vol remarcar aquest factor de qualitat que és pròpia d’una llet obtinguda de manera natural, sostenible i amb un enorme respecte cap al medi ambient i el benestar animal. Al desembre del 2018 la cooperativa va iniciar un pla de formació per als ramaders perquè coneguessin els estàndards de qualitat que es volien obtenir i els requisits documentals que eren necessaris amb el suport tècnic de l’Associació gallega de cooperatives agroalimentàries. El projecte va endavant lligat a la idea que l’alimentació de les vaques en pasturatge permet obtenir una llet de més qualitat i ajuda al manteniment del territori i el paisatge menorquí.
Llet de quilòmetre zero
Les millores han de dur a una major difusió dels productes lactis locals
A Mallorca la producció lletera també ha reprès una nova empenta a través dels projectes que està posant en marxa Agama a partir de la idea de comercialitzar llet de quilòmetre zero i de la modernització de la seva planta de producció i embotellament de productes lactis de Son Ferriol. Des d’aquesta nova plataforma s’està rellançant la llet de les granges de Mallorca, el tradicional Laccao i productes nous com el Laccao 0%, elaborat amb llet semidesnatada sense lactosa i cacau en pols sense sucres afegits, a més d’impulsar la comercialització de llet fresca del dia. Cal esperar que aquestes millores en la comercialització duguin a una major difusió dels productes lactis locals i assegurin la viabilitat de les explotacions ramaderes.
El regadiu de Porreres
La construcció de la xarxa de reg permetrà regar unes 150 ha de conreus
El sector primari balear està posant unes renovades esperances en l’aprofitament de les aigües depurades i un nou projecte s’ha anat congriant en els darrers temps per tal d’aprofitar les aigües depurades al municipi de Porreres. El projecte té previstes tres intervencions: una bassa d’emmagatzematge d’aigües depurades procedents de l’estació depuradora d’aquest poble, el tractament adequat de les aigües i la construcció de la xarxa de reg, que es preveu que permetrà regar unes 150 hectàrees de conreus i beneficiar uns 100 usuaris. El projecte rep el suport de l’impost pel turisme sostenible i, amb la col·laboració de propietaris i agricultors, podrà aconseguir un important efecte en la recuperació dels aqüífers, limitar els efectes de la sequera i mantenir el paisatge agrari.
Menjar saludable als hospitals
Manifesta l’ascens d’una nova sensibilitat alimentària
La notícia que cinc hospitals de Mallorca (Son Llàtzer, Joan March, Psiquiàtric, Verge de la Salut i l’Hospital General) faran part d’una concessió del servei de menjador i cafeteria que vol tenir en compte l’aspecte nutricional i oferir una opció per la dieta saludable als centres sanitaris, tal com es defineix al Decret 39/2019 sobre la promoció de la dieta mediterrània als centres educatius i sanitaris de les Illes Balears, és una bona cosa. Manifesta l’ascens d’una nova sensibilitat alimentària i una voluntat política d’anar fent passes per tal de superar els subministraments alimentaris públics regits de manera prioritària pel factor preu. Que es faci referència també a criteris de prioritzar el producte fresc d’origen local és un element importantíssim, ja que és la passa que permetrà vincular l’alimentació amb un model econòmic i territorial més viable socialment.
La dieta mediterrània
El concepte es buida de significat i tendeix a convertir-se en un tòpic
El principal enemic de la dieta mediterrània és la banalització constant del concepte que provoca la indústria del consum alimentari de masses. De fet, el que més sobta en les pautes que predominen en els hàbits alimentaris moderns és que com més es parla de dieta mediterrània, més es va degradant l’equilibri alimentari, reduint el consum de llegums, foragitant les fruites i hortalisses o substituint el pa per subproductes de la panificació industrial. El concepte es buida de significat i tendeix a convertir-se en un tòpic i s’oblida l’essència de la bona dieta, que és la basada en productes saludables, d’origen local i socialment justs. Com deia Carlo Petrini, fundador d’Slow Food: “Un menjar bo, net i just és sempre un plaer per als sentits”.
