‘The King’s Man: la primera misión’: el bon colonialisme és el que mata amb elegància britànica
En la preqüela de la franquícia ‘Kingsman’, l'agència d’espionatge ha de pacificar una Europa que es dirigeix cap a la Primera Guerra Mundial
‘The King’s Man: la primera misión’
(3 estrelles)
Direcció: Matthew Vaughn. Guió: Matthew Vaughn i Karl Gajdusek. 131 minuts. Regne Unit i Estats Units (2021). Amb Ralph Fiennes, Gemma Arterton, Rhys Ifans i Matthew Goode. Estrena als cinemes
Les dues primeres entregues de la saga Kingsman havien dut la flegma anglesa del James Bond de Roger Moore i els seus pintorescos enemics a una era d’herois juvenils, d’humor pop postmodern i d’escabetxada digital passada de voltes. A la preqüela The King’s man: la primera misión, ambientada a principis del segle passat, Matthew Vaughn (Kick-Ass) mira una mica més enrere i pica l’ullet al cinema clàssic d’aventures colonials. Un aristòcrata i el seu fill volen aturar una organització secreta, amb membres com el místic Rasputin, que atia el xoc entre imperis que condueix a la Primera Guerra Mundial.
Vaughn i companya mantenen la naturalesa provocadora de la franquícia i incorporen alguna escena particularment grotesca d’humor, acció, flirteig i vòmit. En paral·lel, assumeixen que el rerefons històric implica una major solemnitat, per a la qual potencien elements dramàtics ja emprats en entregues prèvies (les morts de personatges positius, les tensions intergeneracionals). Els autors qüestionen el patriotisme cec de molts herois clàssics, però alhora dibuixen una geopolítica de caricatura que legitima (sarcàsticament?) l’ordre de l’imperi bo, el britànic. L’espectacle continuista manté la vistositat habitual, encara que amb el fre de mà posat, i el resultat sembla suficient per mantenir en moviment el carrusel Kingsman fins a la pròxima entrega.
