"Sóc testimoni d'una comunitat que s'apaga"
Mario Levi publica 'Estambul era un cuento', en què narra la vida dels jueus de Turquia al llarg d'un segle
BarcelonaEls avantpassats de Mario Levi van arribar a Istanbul el 1492, després de ser expulsats d'Espanya. "El cognom de l'avi matern era Xeres, i mai no hem sabut de quin lloc exacte van haver de marxar. A mi em sembla que devien viure en algun lloc d'Andalusia. Potser eren pescadors o camperols", deia Levi amb motiu de la traducció de la novel·la Estambul era un cuento , en què l'escriptor turc reconstrueix una nissaga de jueus instal·lats a la capital turca durant tot el segle XX.
Levi encara pot parlar amb fluïdesa la llengua dels jueus sefardites -el judeocastellà o ladino -, però està convençut que la llengua que ha sobreviscut durant generacions té els dies comptats: "A principis del segle XX a Istanbul hi havia uns 120.000 jueus. Els que no eren gaire pròspers van anar marxant a Israel... Ara en quedem 18.000. Cada any moren 250 jueus turcs, i 250 més emigren. Només hi ha uns 180 naixements anuals. La memòria aritmètica ens diu que la comunitat jueva desapareixerà. Serà, aproximadament, d'aquí uns 40 anys".
La tragèdia, motor d'escriptura
Mario Levi va debutar el 1986 amb una biografia sobre Jacques Brel, però ha estat gràcies als seus reculls de contes i novel·les que es pot llegir en 15 llengües. Estambul era un cuento és un monument de 650 pàgines a la ciutat on ha crescut, un prodigi complex i sofisticat en què la riquesa cultural i confessional conviu en un marc de gran atractiu per als escriptors, actualment molt transitat pels turistes. "A l'hora d'escriure, la inspiració més gran no és la felicitat, sinó la pulsió tràgica -reconeix l'autor-. Sóc testimoni d'una època en què la meva comunitat s'apaga. Em sento totalment estranger al segle XXI". Levi va escriure Estambul era un cuento a mà entre el 1992 i el 1999. Després el va reescriure a màquina.
