06/06/2011

La teoria dels dos caps

2 min

M'agrada Mourinho, m'agrada la manera com pensa, tot i reconèixer que el que diu no m'interessa gaire. Passa el mateix quan es llegeix filosofia. El que els pensadors s'entesten a defensar no sedueix tant com la manera d'argumentar, la forma que pren la seva lògica. Amb el futbol hi ha qui només mira el resultat, altres gaudeixen també del joc. Quan l'argumentació és espectacular, tant és llegir-la al Marca com en Montaigne. Donem per fet que la funció primera del llenguatge és fer possible la comunicació. Però el llenguatge també serveix per ocultar els pensaments, per maquillar les emocions, per camuflar el que s'expressa de forma no verbal. Per tant, parlem per fer creure que pensem d'una determinada manera. I amb el pensament passa el mateix, pensem i, al mateix temps, pensem quina és la manera correcta de pensar. Intentaré aclarir tot això amb la teoria dels dos caps. Sembla que tinguem un cap, però no és cert, en tenim dos. I tots dos els fem servir per pensar. Un és el cap individual, mesquí, covard, egoista i sincer. L'altre cap és una mena de cap col·lectiu que pensa amb clixés, amb arguments tòpics i criteris de correcció. Aquest segon cap és una instància moral. Els pensaments van d'un cap a l'altre buscant la forma convenient de ser expressats. Quan un pensament emergeix, quan s'explica, és perquè ha estat pensat pel primer cap i repensat pel segon, de manera que podem estar segurs que no ens causarà problemes. Quan parlem, doncs, diem dues coses alhora: diem el que pensem i també diem el que pensem que podem dir.

Són dues lògiques superposades. I sovint confiem més en el segon cap que no pas en el primer. No ens atrevim a pensar només amb una lògica. Necessitem passar-ho tot pel sedàs de la correcció. Així raonen la majoria de persones i també l'assenyat entrenador del Barça. Les seves paraules són mesurades i previsibles. Els seus pensaments han estat repensats, arrodonits, estovats. Per expressar pensaments atractius n'hi ha prou inhibint l'ús del segon cap. Sospito que Mourinho ho fa per sistema i això fa que els seus raonaments siguin populars. Els seus pensaments emergeixen del seu cap i busquen agressivament un altre cap que els pensi, un segon cap que, ja sigui per afirmar-los o negar-los, posem encantats.

stats