LITERATURA

Aixa de la Cruz: “La tendència natural del poder és portar-nos a l’abús”

L'Escriptora explica com ha passat a adquirir consciència feminista

L’escriptora Aixa de la Cruz ha explicat en la seva darrera obra, Cambiar de idea, com ha passat a adquirir consciència feminista. I ho fa a través d’un relat en primera persona, cru i sincer, molt crític amb ella mateixa però també apuntant al sistema, “perquè tots estam travessats pel patriarcat i ningú és 100% innocent”, assegura. Serà dilluns a Palma per la conferència Canviar d’idea, sobre feminisme i literatura, una activitat emmarcada en el Dia de la dona escriptora.

Què teniu pensat dir a la xerrada?

Mira, fa 12 anys em varen convidar a un acte molt similar: una taula rodona per visibilitzar veus de dones que escriuen. I record que llavors em va ofendre molt la proposta. Em va semblar que jo no hi tenia res a dir, que a mi mai m’havien tractat malament dins el món literari per ser dona. Vaig reaccionar d’una manera totalment diferent de la d’ara i, a priori, enfoc la xerrada amb el que diu aquesta anècdota: què és el que ha canviat en mi i com jo i totes hem adquirit consciència de la manera en què les violències masclistes ens travessen i ens condicionen.

En quin moment us adonau que ‘canviau d’idea’?

És un procés molt gradual. La primera vegada que t’allunyes del sistema patriarcal i ets capaç de veure les violències i les opressions que existeixen és un moment dolorós, i fins que no comences els processos de desconstrucció, ni tan sols t’adones que hi ha alguna cosa que no està bé.

En quines qüestions us va costar més adquirir una mirada feminista?

Per exemple, em va costar molt el tema de la discriminació positiva. Em semblava que intentar canviar aquesta situació desigual forçant quotes era profundament artificial. Després em vaig adonar que són necessàries, perquè si deixam que el sistema corregeixi les seves inèrcies, mai es corregiran.

Semblau molt enfadada amb vós mateixa en el llibre...

Sí [riu]. És un llibre en què som molt crítica amb mi mateixa, expòs com jo ho he fet tot malament per arribar a fer-ho una mica millor. Al final, ningú és 100% innocent, i aquest llibre l’escric per donar a entendre que ningú neix feminista.

Sou crítica amb vós mateixa, però no us aturau aquí, sinó que també assenyalau el sistema.

Aquest era l’objectiu, transcendir el fet personal. La culpa és quelcom privat i jo volia transcendir el relat i anar una mica més enllà. Dir: això del que jo em sent culpable és una cosa de la qual tots som partícips. No és una culpa personal, sinó col·lectiva.

En el llibre parlau dels “delictes menors” que heu comès en connivència amb el patriarcat. Quins són els que us han costat més de digerir?

Crec que m’ha costat donar valor a la manera en què el poder està en moltes circumstàncies socials i exerceix abusos. Tens poder en moltes circumstàncies socials i és molt difícil que no incorrem en situacions d’abús quan el tenim. Crec que la tendència natural del poder és dur-nos a l’abús.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF