El temps i la mà, al corral de Toni Catany
L’exposició ‘Cossiols’, a Llucmajor, remet a l’espai natal del fotògraf en el cinquè aniversari de la fundació que du el seu nom
Llucmajor“A Maria Jaume Salvà, que en col·laboració amb el Temps confeccionà aquests cossiols”. Així encapçalava Toni Catany el llibret Cossiols, publicat el 1997 a la col·lecció Lo mínimo de l’editorial Mestizo. La dedicatòria era per a la seva mare, qui al corral de la casa familiar de Llucmajor tenia els senzills i singulars planters, 12 dels quals havien estat retratats pel fotògraf durant el mes d’agost del 1985.
Tot lliga a l’exposició de Toni Catany, Cossiols: el temps retratat, comissariada per Antoni Garau i Miquel Bezares, que aquest divendres es va inaugurar al claustre de Sant Bonaventura, organitzada per la Fundació Toni Catany (FTC) i l’Ajuntament de Llucmajor, i que es podrà visitar fins al proper 26 de gener. Tot lliga perquè la mostra que recupera els vells cossiols s’inicia amb una fotografia de la mà de Maria Jaume Salvà que sosté un fruit, una pera. És la mateixa mà que ajuntava una olla que ja no era apta per a la cuina amb l’esqueix d’una planta que, amb el temps i poca aigua, acabaria rebrotant; la mateixa mà que tallava una garrafa de plàstic i en destinava una part a sembrar uns trossets de cactus que potser li havia donat una veïna, mentre l’altra part li servia d’embut per a un altre planter, o un pot de pintura rovellat, o el forat d’una pedra, qualsevol cosa on pogués posar una miqueta de terra i que hi nasqués, quasi sempre tímida, la vida en verd.
Homenatge a l’espai natal
Aquestes fotografies dels humils cossiols de la mare de Catany, una celebrada sèrie en la trajectòria de l’artista, que va ser reconeguda amb el premi Nacional de fotografia (2001) o, entre d’altres, amb el títol de Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres del govern de França (1991), són les imatges centrals de l’exposició tot just inaugurada. Tot i així, la mostra estableix altres lligams. En el moment, aquest 2019, en què la Fundació Toni Catany fa cinc anys de vida, en constituir-se formalment mesos després de la mort del fotògraf, l’octubre del 2013, Cossiols: el temps retratat estableix, en un senzill homenatge, els vincles amb els orígens de la seva trajectòria artística i també del que serà el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany. Segons ha anunciat aquesta setmana el Govern, el CIFTC tindrà les obres finalitzades d’aquí a 18 mesos.
És precisament el corral on creixien els cossiols de la mare l’espai natal de la trajectòria del fotògraf llucmajorer, i també serà el nucli central del futur CIFTC, eix d’unió de les tres cases mitgeres que formaran aquest centre dedicat a la fotografia: la casa familiar que Catany va voler donar, per a la construcció de l’equipament, la casa del també fotògraf Tomàs Monserrat i la Trinxa, un petit habitatge adquirit en la passada legislatura pel Govern per sumar un necessari espai al CIFTC. Per això, el recorregut per l’actual exposició acaba amb la maqueta i els dibuixos del futur CIFTC, obra de l’arquitecte català Josep Lluís Mateo, guanyador del concurs de projectes per a la construcció del centre. Al seu costat, un conjunt de cartells recorda les exposicions que, durant aquest cinc anys, ha organitzat la FTC, revisions inèdites de les obres de Catany i també d’altres fotògrafs d’arreu del món presents a la col·lecció que va deixar com a llegat.
Un llibre i els àmbits emocionals
La mà de Maria Jaume és present a l’exposició, no només en els cossiols del corral, sinó també en la trajectòria del fotògraf. Hi és amb un llibre que li va regalar la mare pel Sant Antoni del 1978, The Pencil of Nature, de Fox Talbot (Regne Unit, 1800-1877), inventor del calotip, una tècnica que feia dos anys que practicava Catany i que, durant un temps, el jove fotògraf autodidacta havia cregut que era una descoberta personal.
Així mateix, a través de la mare, que era qui vivia sola a la casa de Llucmajor atesa la primerenca mort del pare i que Toni Catany s’havia instal·lat els anys 60 a Barcelona, són a la mostra altres cossiols, aquests ja retratats en l’espai natural del corral durant les estades, sobretot estivals, del fotògraf a l’habitatge familiar. Són objectes i racons emocionals per a l’artista que, a mesura que a partir dels anys vuitanta va guanyant reconeixement internacional, deixa palesos en bodegons i natures mortes, algunes de les quals va fer a la mateixa casa de Llucmajor i que ara són també presents a Cossiols: el temps retratat, com a protagonistes d’un dels deu àmbits en què es divideix l’exposició. “Per a la natura morta partesc del no-res material. El primer pas és trobar l’objecte que farà visible el sentiment que ha provocat el desig. D’entre els objectes que m’envolten, utilitz els preferits, ja sigui estèticament o sentimentalment. Després hi afegiré el color i la composició per arribar a la imatge desitjada”, va escriure Toni Catany, en una nota que es reprodueix en una de les parets de les sales del claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor.
Els darrers anys del fotògraf, els que que lliguen la casa natal amb el futur Centre Internacional de Fotografia, són també un temps retratat per Catany. Les plantes creixien salvatges i desbordaven els límits del corral i l’artista estava decidit a donar la casa per al CIFTC, que anava buidant a l’espera interminable per a un projecte al qual no veia resposta per part de les administracions públiques. De fet, ell no va poder arribar a veure engegat el seu somni, però va deixar la memòria retratada i, sobretot, la llavor que el faria possible.
