La cultura digital que ha vingut per quedar-se

La tecnologia en línia revoluciona el món cultural trencant les barreres entre presencial i virtual

El món de la cultura s'ha hagut de reinventar arran de la pandèmia del covid-19, que ha mantingut la població confinada a casa durant gairebé quatre mesos i ha impedit qualsevol mena de representació, concert o espectacle en directe. Malgrat el cop enorme que ha suposat per al sector –i del qual encara s'ha de veure com es refà–, l'aturada ha servit, d'altra banda, per repensar algunes de les dinàmiques diguem-ne analògiques i adonar-se que la tecnologia virtual ofereix un camp de possibilitats encara per explotar. 

Equipaments com ara el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) van tenir les portes tancades durant el confinament, però l'activitat va continuar amb una programació adaptada i dissenyada específicament per a la situació. Per exemple, vam assistir a una primera versió del Primera Persona indoor, i es van oferir diferents debats via telemàtica per reflexionar sobre la realitat excepcional del moment. "A nosaltres ens ha servit per culminar una transformació que havíem engegat i que suposa la revolució més profunda que estem vivint en el món de la cultura", opina Judit Carrera, directora del CCCB. Segons Carrera, la virtual no només és una via més per difondre la cultura sinó una manera de "generar" cultura. Conscients que la tecnologia digital és un repte del segle XXI per a grans equipaments com el CCCB, ja fa temps que treballen per potenciar els canals digitals i posar en xarxa els seus continguts.

Alessandro Baricco: "La digitalització està salvant un munt de vides"

Durant el confinament van detectar un increment del 60% de les visites a la web, i activitats en línia com el diàleg entre Jorge Carrión i Alessandro Baricco, el 16 de març, acumulen més de 15.000 visites. "El confinament ens va trobar preparats –diu Carrera– i vam crear una programació digital específica que ha tingut molt bona acollida: l'augment de les hores consumides a internet és del 235%". Tot i que no volen renunciar a la presencialitat, al CCCB estan convençuts que el digital ha arribat per quedar-se. Tanmateix, alerta d'alguns perills: es poden crear bombolles, i la cultura, per contra, té l'objectiu "d'obrir mons". 

Precisament, una de les activitats que es van fer via telemàtica al CCCB durant el confinament va ser una conversa amb Mary Flanagan, una dissenyadora nord-americana de l'àmbit dels videojocs, el 9 de juny. Segons Flanagan, l'experiència del confinament ha servit per diverses coses, entre les quals demostrar les virtuts dels jocs en línia, que han permès, en moments d'aïllament, estar connectats. La venda de jocs s'ha disparat un 30% als Estats Units. "Els últims quatre mesos s'han enderrocat els tradicionals conceptes binaris de connexió-aïllament, virtual-presencial", defensa Flanagan. Considera que no s'ha explotat prou la dimensió "social" dels videojocs, que, com el teatre, "poden ser transformadors". Tanmateix, també assenyala que "el món digital evidencia les classes socials": "Eixamplarà les diferències, i això és preocupant; hem de garantir que tothom hi tingui accés".

Un dels equipaments teatrals amb més tradició del país, el Teatre Lliure, ha assistit a l'efervescència de la seva Sala Virtual, posada en marxa a causa de la pandèmia amb la idea de trobar alternatives a les obres presencials. La programació digital ha aconseguit més de 63.000 visualitzacions i ha venut 1.250 entrades. En total han suposat un ingrés de 4.709 euros al Lliure. D'altra banda, la primera edició de l'Escola de Pensament, que ha migrat a l'àmbit digital, n'ha comptabilitzat 1.329. El Festival Grec també explora el vessant en línia amb la programació del Grec en Obert, uns espectacles que es podran seguir per diferents canals digitals.

En el món musical, a banda del macroconcert One world: together at home, que va aplegar 50 milions de persones a les xarxes, diverses entitats s'han organitzat per oferir propostes musicals en línia, com ara el Global Hope Festival, de música clàssica, que ha ofert una temporada de 48 concerts. Es van connectar a les actuacions en directe unes 11.000 persones, segons les dades proporcionades pels mateixos artistes. Entre les reproduccions posteriors, el concert de Farrah El Dibany ja acumula 67.000 visionats a YouTube; Benedict Klöckner, 3.310 reproduccions a IG, i més de 1.000 el final d'Ariadna González en una setmana. Conscients de la nova realitat, L'Auditori de Barcelona ha creat L'Auditori Digital, una plataforma preparada per oferir concerts en modalitat de vídeo sota demanda, i que també podria acollir una programació alternativa amb més de 40 produccions en streaming.

El sector de l'ensenyament artístic també s'ha transformat en diverses disciplines tan diverses com la música o la dansa. A falta de poder mantenir les classes presencials, algunes escoles han ofert classes virtuals als seus alumnes confinats a casa, una modalitat que volen incorporar a partir d'ara ja que els permet arribar a més gent. És el cas de l' escola de dansa Olga Roig de Manresa. "Nosaltres ho oferirem com una opció més per a gent que ve de fora i no li va bé desplaçar-se o també per poder tenir professors convidats estrangers, com aquests dies, que n'hem tingut del Canadà o Bulgària", explica Laura Bataller, la directora. Més pensades per a alumnes adults i amb un cert nivell, les classes requereixen –segons Bataller– més implicació de l'alumne. La lentitud de les connexions és uns dels principals obstacles: "Al primer moment va ser molt divertit poder veure'ns i fer les classes, però després veus que hi ha pros i contres, perquè no tothom té espai a casa o el terra adequat, i les connexions no són el millor del món". 

Encara en el món de l'ensenyament cultural privat, escoles d'escriptura com ara el Laboratori de Lletres de Barcelona ja ha previst oferir una formació "híbrida" presencial i en línia de cara el curs vinent. "Arran del confinament hem après que podem fer classes per videoconferència i la qualitat és bastant semblant a les presencials, sobretot les de les matèries que treballem nosaltres al voltant de l'escriptura, que són de caire cerebral", sosté Laia Fàbregas, directora del Laboratori. Reconeix que al principi els alumnes no hi estaven tan ben predisposats, i tampoc els professors del centre, però "de mica en mica s'han superat certes reticències". L'avantatge principal, opina, és poder arribar a nous alumnes que viuen lluny de Barcelona i la comoditat de poder seguir les classes des de casa i evitar desplaçaments.

Estalvi de costos de mobilitat

Altres entitats culturals, com l' Ateneu Barcelonès, han sigut testimoni també de l'esclat del digital i ja han incorporat a la seva programació un ventall d'ofertes exclusivament per a aquest mitjà. Segons fonts de l'Ateneu, a ixò els obre un gran ventall de possibilitats i els permetrà convidar ponents que fins ara, per qüestions de mobilitat i costos logístics, no era possible que fessin conferències a l'Ateneu. Per exemple, a la conferència Filosofia política després de l'apocalipsi: a Survival Regime?, hi va poder participar el professor Edgar Illas des dels Estats Units.

Un altre exemple representatiu el trobem a les Biblioteques de Barcelona, que han planificat una programació virtual que ha tingut molt bona acollida i ha mobilitzat 325 lectors en quatre setmanes. Un 98% dels usuaris han fet una valoració positiva dels clubs. En total han ofert 13 clubs de lectura virtual a través de la plataforma Tellfy d'un mes de durada per dos títols prestats en format e-book. En poques hores van veure com es tancaven les inscripcions, 25 per grup. Fonts de Biblioteques assenyalen que la comunicació dels clubs no només s'ha produït durant la sessió virtual sinó també al llarg del mes a través del xat habilitat per als clubs. El mitjà digital, a més, ha afavorit l'intercanvi d'informació proporcionant "una lectura en forma d'hipertext que ha fet possible una lectura augmentada del llibre".

La possibilitat d'arribar a lectors que repartits pel territori és un altre dels motius que els han empès a dissenyar una línia de clubs virtuals estables de cara a la tardor que conviuran amb els presencials. Un altra dada significativa és que el 60% dels participants en aquests clubs han afirmat que prefereixen el club virtual abans que el presencial. També s'han fet altres propostes en línia, com ara presentacions de llibres, videorecomanacions, xerrades, tallers d'escriptura, activitats infantils i formació TIC. "A manera de conclusió, una solució que en principi havia de ser puntual, ha vingut per quedar-se i per enriquir la nostra programació", diu César Moreno, tècnic d'acció cultural i educativa de Biblioteques de Barcelona.

"Ara ja som experts en digital"

Liliana Arroyo, professora d'Esade, està convençuda que en l'àmbit tecnològic s'ha fet en tres mesos la feina de cinc anys, i s'han superant reticències sobretot del món de la cultura i el docent. "És evident que el digital ha arribat per quedar-se, i el confinament ha servit per trencar barreres: hem descobert l'àmbit digital en tota la seva dimensió, amb les virtuts i els defectes, i ara ja som experts en digital i presencial", diu. Si fins ara l'àmbit digital era vist com una segona categoria, ara s'ha situat en pla d'igualtat. En tot cas, Arroyo no ho veu com una dicotomia, sinó com una simbiosi, ja que el presencial es pot estendre en el temps gràcies al digital. "No només es tracta de replicar el que fèiem en presencial sinó d'enriquir-ho". La professora opina que on poden haver-hi més resistències és el món de les arts en directe, que busquen una "experiència completa", mentre que en les arts plàstiques, per exemple, ja no hi havia aquesta connexió directa amb el creador. Aquesta mancança, però, està convençuda que es pot suplir amb les possibilitats que obre aquesta nova tecnologia. A més, considera que el digital permetrà "democratitzar" la cultura i fer-la més accessible a tothom en una oferta ampliada i accessible en un clic.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF