Metateatre de Barra

Canamunt.- L’onzena edició de Teatre de Barra, tercera a Canamunt, segur que no tornarà a decebre la multitud de seguidors que durant cinc setmanes i en dissabte podran gaudir de cinc espectacles, cinc, amb el denominador comú del metateatre, naturalment de barra, per a l’ocasió en un clar homenatge a la Mare Talia i per on desfilen alguns dels seus fills il·lustres, des de Lorca fins a Shakespeare, passant per Albee, Beckett i Galcerán amb els inoblidables Godot, Medea, el mateix Lorca, Hamlet i Virgínia Woolf com a protagonistes, amb la sensació que en manquen tants que no seria d’estranyar en un futur no gaire llunyà una nova edició dedicada al mateix tema, com ja va succeir amb el que dedicaren al cinema.

Lorca.- Amb el títol de Cavalls sota l’arena, Rafel Gallego ha anat una mica més enllà de la recreació teatral sobre qualsevol de les emblemàtiques obres de l’autor i ha suposat un episodi en la vida molt lorquià de la vida de Lorca, estendard de la llibertat per excel·lència. I és en aquest punt on la metàfora ha esdevingut teatre farcit d’història, reivindicació, mite, llegenda, sense perdre l’accent poètic i dramàtic, en tots els sentits, tan característic de qui és símbol de tantes coses, avui més que mai, sense perdre el to de la seva obra, de la seva vida. Dirigida per Josep R. Cerdà i protagonitzada per Catalina Inès Florit i Núria Fiol, aquesta recreació és una feina, per part de tothom, precisa, impecable, colpidora i imaginativa.

Albee.- La més emblemàtica de les obres d’Edward Albee és, sens dubte, Qui té por de Virgínia Woolf i Lara Díez Quintanilla, autora i directora de Tractament Woolf, naturalment, ens remet a la famosa parella formada per George i Martha, interpretats de manera impecable, implacable i precisa per Josep Mercadal i Bàrbara Nicolau, sempre en peu de guerra, sempre disposats a endreçar la seva relació, sempre decidits a fer-la esclatar sense contemplacions. L’obra manté en tot moment el to d’aquesta dualitat, que fins i tot podria semblar incomprensible o poc probable en la resolució, però quan analitzes qui són i com actuen està clar que tot és possible.

Beckett.- El no menys, o molt més, il·lustre Samuel Beckett també sempre serà recordat per la incombustible Tot esperant Godot, reconvertida en Tot emborratxant Godot per Jaume Sureda, dirigida per Luca Bonadei i interpretada per Guiem Juaneda i el mateix Jaume Sureda. Un original que admet tot tipus de situacions amb l’espera com a leit motiv i que sempre resulta graciós i sucós, i aquesta no n’és una excepció, però també amb el handicap de la dificultat que ve des de la gènesi, amb molt poques possibilitats de sortir d’una estructura marmòria, com a totes les obres de l’autor irlandès, o alguna cosa semblant.

Galcerán.- Aina Jagla és l’autora i directora de Medea no són bromes, interpretada per Cristina Reus i Ona Beneït. La relació entre Galcerán i la Medea de Jagla passa per El mètode Grönholm, perquè en realitat estam davant la història d’un càsting amb trampa. Un argument enginyós, ben construït pel que fa als diàlegs i amb un joc d’enganys que funciona. El que no funciona tant és la dramatúrgia, inclosa la interpretació, a la qual manca treball, cocció, perquè assoleixi les expectatives i que la resolució tingui la força necessària.

Shakespeare.- L’autor per excel·lència, el que ho permet tot, tallar per allà, cosí per aquí i gairebé sempre funciona. La possessió de Hamlet, de Lluis Valenciano, també director, interpretada per Xavi Nuñez i Pere Mas, no n’és una excepció. Divertida, perfectament lligada, ocurrent, ben interpretada, bon ritme i final sorprenent que beu de les fonts d’Indiana Jones, per arrodonir un còctel amb la imaginació i les referències com a ingredients, barrejats el temps just i amb la mesura exacta.