Crítica de teatre
Cultura 14/11/2022

Teatre per als qui no van al teatre

La companyia José y sus Hermanas porta 'Concurso de malos talentos' al Lliure de Gràcia

2 min
Una imatge de l'obra 'Concurso de malos talentos'
  • Teatre Lliure de Gràcia
  • Fins al 4 de desembre
  • Companyia: José y sus Hermanas
  • Dramatúrgia: Ignacio de Antonio Antón
  • Amb Alejandro Curiel, Marta Díez, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera

El títol ho diu gairebé tot: Concurso de malos talentos. Expressa el que serà el contingut de la nova proposta de José y sus Hermanas tot i que de concurs no n’hi hagi, però sí algunes espurnes iròniques de talent. La companyia que despuntava el 2017 amb Los bancos regalan sandwicheras y chorizos amb un intent d’analitzar la memòria històrica d’Espanya des de la mirada de la generació mil·lennial, que més endavant il·lustrava la mala educació que camina en el sistema educatiu a Arma de construcción masiva i que fa dos anys va fixar-se en el turisme a Explorar el jardín de los Cárpatos, ara ho fa al Lliure de Gràcia amb Concurso de malos talentos, on qüestiona els valors tinguts per cabdals a la nostra societat com la feina ben feta, l’esforç, la suor per assolir l’objectiu, la noció de progrés, però sense arribar a la radicalitat del Bartleby de Herman Melville. Fins i tot plantegen una paròdia de la tan estesa corrent terapèutica del ioga que serveix per aguantar el diluvi sense aigua que ens amenaça dia a dia.

El teatre de José y sus Hermanas és descaradament caòtic, escèpticament radical i clarament contestatari fins i tot amb la tradició teatral. Un teatre generacional on les convencions escèniques queden esmicolades per un imaginari irònic i un joc basat en la performance i no exempt de certs efectismes com el del paracaigudes d’aquesta nova proposta. Teatre per als qui no van al teatre.

Sota el rètol lluminós Centro de bajo rendimiento (sí, en castellano) José y sus Hermanas deixen ben clar que qui busqui un teatre del bo no el trobarà, que qui busqui una història emotiva en sortirà decebut. Com en sortirà decebut qui busqui indicacions per construir un futur més amable per a les noves generacions destinatàries a la fi, segons elles mateixes diuen, de la proposta.

Diria que el millor de la funció és la capacitat d’autoparòdia que exhibeixen les intèrprets. Autoparòdia, però, que s’esgota poc després de la presentació de cadascuna de les escenes i en conseqüència no aguanta els pocs més de seixanta minuts de durada de l’espectacle. Malgrat això, la sessió clou amb un eficaç final climàtic per arrossegar l’aplaudiment amb una tonada d’aires populars ben cantada per Glòria Ribera.

stats