09/07/2018

El taxi costarà una fortuna

2 min

Barcelona‘Humans’ TEATRE ROMEA 6 DE JULIOL

El taxi costarà una fortuna. I a fe que no sé qui d’aquesta família irlandesa de classe mitjana-baixa el podrà pagar. Una família que es reuneix al soterrani sense finestres d’una de les filles i del seu nòvio al deprimit Chinatown per celebrar el Dia d’Acció de Gràcies.

I si dic que costaria una fortuna és perquè mentre la filla, la mare i l’àvia en cadira de rodes esperen al carrer, el pare i el marit desapareixen pel túnel d’un somni recurrent que els tenia molt amoïnats amb un final que, lluny de tancar res, deixa l’espectador en un estat d’estranyesa i d’incomprensió.

No és fàcil esbrinar els motius de les crítiques elogioses i del premi Tony que l’obra del nord-americà Stephen Karam va rebre en la seva estrena a Nova York veient la proposta de Mario Gas al Romea. Humans és un drama costumista que explica una història de manual de dramatúrgia tantes vegades explicada en sopars de Nadal, vetllades d’aniversari o dinars de festa major. És a dir, el sopar és el pretext perquè, un darrere l’altre, els membres de la família exposin els seus drames personals i les seves insatisfaccions. Però en aquest cas les penúries individuals no alteren les relacions ni plantegen un conflicte entre ells més enllà de les diferències d’opinió sobre qüestions quotidianes. Tot plegat, una d’aquelles reunions familiars de les quals volem fugir. Hi ha un problema del text, un final absurd, l’irresolt misteri dels sorolls del pis de dalt, la poca atenció al greu problema de la germana petita i la laxa energia de la proposta de Gas. Qui millor se’n surt és la Lluïsa Castell.

Sembla que l’autor defensi la fortalesa de la família com a baluard per resistir els embats de la vida i que sintetitza en un joc típicament irlandès consistent a donar un cop de martell a la figura d’un porquet comestible que després es comparteix mentre es dona gràcies (o no) per les alegries i vicissituds de l’any. D’acord. Però en aquesta família hi trobem a faltar amor. Més amor, l’únic catalitzador de les famílies.

stats